Pour la France

• O. Buchsenschutz, DR CNRS, AOrOc,
• M. Cartereau, MC AGRO Paristech, AOrOc,
• K. Gruel DR CNRS, AOrOc,
• J. Lleres, AOrOc,
• M. Levery, AOrOc,( ->2018)
• M. Diliberto, AOrOc ( ->2018),
• Stagiaires SIG : E. Tribouillard (2017),

Pour l'Italie

Pour l'Allemagne

Pour l'Espagne

Bibliographie France

1. Bibliographie France d’après le dépouillement de Marc Lévery

– Abollivier 2008 Numismatique et archéologie en Armorique occidentale à la fin de l’Age du fer : le monnayage des Osismes, Commios, 2008.
– Arcelin Patrice, Brunaux Jean-Louis, 2003 : Cultes et sanctuaires en France à l’âge du fer, Paris : CNRS éd. 2003, (Gallia. Archéologie de la France antique, 60).
– Aubin Gérard, 1981 : Aspects de la circulation monétaire en Mayenne dans l’antiquité, in La Mayenne, Revue de la Société d’archéologie et d’histoire de la Mayenne, n° 3, p. 99-140.
– Aubin 1997 (monnaies)
– Baray Luc, 2002 : Pratiques funéraires et sociétés de l’Age de fer dans le Bassin parisien, fin du VIIe s.- troisième quart du IIe s. avant J.-C., Paris : CNRS éd. 2002 (Gallia, Suppl. 56).
– Barthelemy Florence, 1992 : Les potins dits "à la tête diabolique", Mémoire de maîtrise : Paris 1 : 1992, 2 vol.
– Barrandon J.N. , Aubin G., Benusiglio J. et al , 1994 : L’or gaulois : le trésor de Chevanceaux et les monnayages de la façade atlantique, Paris : CNRS éditions.
– Bel Valérie et al. 2008 : Bel Valérie, Barberan Sébastien, Chardenon Nathalie, Tombes et espaces funéraires de la fin de l’âge du Fer et du début de l’époque romaine à Nîmes, Gard, Lattes : Éd. de l’Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Rousillon, 2008.
– Beyneix Alain et al., 2005 : Matériaux protohistorique inédits du Villeneuvois, Aquitania, tome XXI, 2005, p. 2-70.
– Bertot Johann Lydia, 1993 : Inventaire des monnaies gauloises en Champagne-Ardenne, mémoire de maîtrise, 1993.
– Bilan scientifique régional : Alsace. 1999. Haut-Rhin.
– Bilan scientifique régional de l’Aquitaine. 2004. La Gironde.
– Bilan scientifique régional de l’Aquitaine. 2004. Les Landes.
– Bilan Scientifique de la région Auvergne, 1999, 2003, 2005, 2007. Allier.
– Bilan scientifique de la région Haute-Normandie, 2001. Seine-Maritime.
– Bilan scientifique de la région Haute-Normandie,1997, 2000, 2003-2004. L’Eure.
– Bilan scientifique de la région Ile-de-France, 1994. Seine-Saint-Denis.
– Bilan scientifique de la région Languedoc-Roussillon 2002-2003, 2008. Le Gard
– Bilan scientifique 1996 de la région Midi-Pyrénées, 1996. Tar-et-Garonne.
– Bilan scientifique de la région Nord-Pas-de-Calais., 1997, 2001, 2004-2006, Nord.
– Bilan scientifique de la région PACA, 1995-1996. Vaucluse.
– Bilan scientifique de la région Pays de la Loire, 2001. Loire.
– Bilan scientifique de la région Picardie, 1998, 2001 et 2002. La Somme.
– Bilan scientifique de la région Rhône-Alpes, 1995-1998. Drôme et Isère.
– Blanchet Adrien, 1905 : Vases de la Gaule indépendante, Tiré à aprt du "Compte-rendu du LXXe Congrès archéologique de France", Caen : H. Delesques, 1905.
– Blanchet 1905 : Traité des monnaies gauloises, Paris, E. Leroux.
– Blancquaert Gertrude, Marion Stéphane (dir.), 2000 : Les installations agricoles de l’âge du Fer en France septentrionale, Paris, Presse de l’École Normale Supérieure, (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Blancquaert Gertrude, 2000 : L’âge du Fer dans le Nord-Pas-de-Calais : les sites de Coquelles et de Fréthun (62), in Blancquaert, Marion 2000, (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Bocquet Aimé, 1986 : Les Celtes et les Alpes : exposition, Chambéry, Musée savoisien, 9 mai - 31 octobre 1986, Chambéry, 1986.
– Bonin Thierry, Buchez Nathalie, Marion Stéphane, 1996 : Les installations agricoles aux âges des Métaux sur le plateau de la Brie : l’exemple de Marne-la-Vallée (Seine-et-Marne), in Buchsenschutz, Méniel 1996 (Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Boudet Richard, 1987 : L’âge du fer récent dans la partie méridionale de l’estuaire girondin : du Ve au Ier siècle avant notre ère, Périgueux : Ed. Vesuna, 1987.
– Boudet Richard, 1989 : Numismatique antique de nord-Médoc (Gironde), in Soulac et les pays médocains : actes du 41e congrès d’études régionales de la Fédération historique du Sud-Ouest, 16 et 17 avril 1988, 1989 [Tiré à part], Bordeaux : Fédération historique du Sud-Ouest, 1989.
– Boudet Richard, Depeyrot Georges, 1997 : Monnaies gauloises à la croix, Wetteren : Moneta, 1997.
– Briard Jacques Yves, 1966 : Les dépôts bretrons et l’âge du bronze atlantique, Rennes : Becdelievre, 1966.
– Brun Patrice, Chaume Bruno, 1997 : Vix et les éphémères principautés celtiques : les VIe et Ve siècles avant J.C. en Europe centre-occidentale : actes du colloque de Châtillon-sur-Seine, 27-29 octobre 1993, Paris : Ed. Errance, 1997.
– Buchsenschutz Olivier, Méniel Patrice (dir.), 1994 : Les installations agricoles de l’âge du Fer en Île-de-France, Paris : Presse de l’École Normale Supérieure (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Buchsenschutz et al. 2008 : L’âge du fer dans la boucle de la Loire : les Gaulois sont dans la ville : actes du XXXIIe colloque de l’Association Française pour l’Etude de l’Age du Fer, Bourges, 1er-4 mai 2008, Paris -Tours : FERACF, 2009.
– Bulard Alain et al. 1994 : Bulard Alain, Patrick Gouge, Stéphane Marion, Inventaire des sites du Hallstatt final et de La Tène en Île-de-France, in : Buchsenschutz Olivier, Méniel Patrice, 1994 (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Casadéi Diane, Leconte Luc, 2000 : Luc Analyse spatiale d’un établissement rural de La Tène D l : Louvres/Le Vieux Moulin (Val-d’Oise), in : Blancquaert Gertrude, Marion Stéphane (dir.), 2000 (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Chossenot Michel, 1997 : La céramique peinte champenoise de La Tène finale, in : La céramique peinte celtique dans son contexte européen. Actes du symposium international d’Hautvillers, oct. 1987. Mémoire de la Société Archéologique Champenoise, 5 (suppl. au n° 1), 1991, p. 109-142.
– Chossenot Michel, 1997 : Recherches sur la Tène moyenne et finale en Champagne : étude des processus de changement, Reims : Société archéologique champenoise, 1997, (Mémoire de la Société archéologique champenoise,12).
– Corradini 1991 : La céramique peinte à décor curviligne rouge et noir en Champagne : approche technologique et chronologique, in : La céramique peinte celtique dans son contexte européen. Actes du symposium international d’Hautvillers, oct. 1987. Mémoire de la Société Archéologique Champenoise, 5 (suppl. au n° 1), 1991, pp. 109-142.
– Dauphin Marie-Christine, 1994 : Inventaire de monnaies gauloises en Ile-de-France (Paris, Yvelines, Essonne, Hauts-de-Seine, Seine-Saint-Denis, Val-de-Marne, Val-d’Oise) : le puzzle : mémoire de maîtrise d’archéologie, 1994, Paris, Université de Paris I, 1994.
– Dechezleprêtre Thierry, 2006 : La basse vallée de la Seine au second âge du fer : une approche di territoire, Thèse, Paris, Université de Paris-1, 2005.
– Demoule Jean-Paul, 1999 : Chronologie et société dans les nécropoles celtiques de la culture Aisne-Marne du VIe au IIIe siècle avant notre ère, Amiens, 1999.
– Depeyrot Georges, 1997 : Monnaies gauloises à la croix, Wetteren : Moneta, 1997.
– Dufour Jean-Yves, 1994 : Un enclos pastoral à Persan (Val-d’Oise), in : Buchsenschutz Olivier, Méniel Patrice, 1994 (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Duval Paul-Marie, 1977 : Les Celtes, Paris : Gallimar, 1977.
– Duval Alain, Heude D., 1983 : L’art celtique en Gaule : collections des musées de province : Exposition itinérante (1983-1984), Direction des musées de France, Paris : RMN, 1983.
– Fichtl Stefan, 1994 : Les Gaulois du nord de la Gaule, 150-20 av. J.-C., Paris : Editions Errance, 1994 (Collection des Hespérides).
– Freidin Nicholas, 1982 : The early Iron Age in the Paris Basin : Hallstadt C and D, Oxford : B.A.R. 1982.
– Gardes Philippe, Colléoni Fabien, 2007 : Le second âge du Fer en Aquitaine orientale. Apport des recherches réalisées récemment dans le Gers et ses marges, AFEAF, 2007, actes du XXVIIIe colloque de l’AFEAF (Toulouse, 2004), Bordeaux : Fédération Aquitania, 2007, p. 183-207 (Aquitania, suppl. 14/1).
– Geoffroy François, Thoquenne Virginie, 2000 : L’occupation du territoire à Hénin-Beaumont (Pas-de-Calais) à l’époque gauloise, in : Blancquaert, Marion 2000, (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Giot Pierre-Roland, Briard Jacques, Pape Louis, 1979 : Protohistoire de la Bretagne, Rennes : Ed. Ouest-France, 1979.
– Gomez De Soto Joseph, 1984 : Aspects des âges du fer en centre-ouest : exposition, Musée municipal d’Angoulème, 15 avril - 15 juin 1984, Angoulème : Direction des Antiquités Historiques de Poitou-Charentes, CNRS, Musée d’Angoulème, Association Française pour l’étude de l’Age du Fer, 1984.
– Gruat Philippe 1992 : L’éperon barré de la Granede à Millau (Aveyron) prospections et sondages, Bulletin de l’AFEAF, n° 10, 1992.
– Gruat Philippe et al. 1998 : L’enceinte de sommet du mont Seigne à Saint-Laurent-du-Levezou (Aveyron) : premiers résultats, Bulletin de l’AFEAF, n° 20, p. 10-12, 2002.
– Gruat Philippe et al. 2007 : Découverte dʼun lot de stèles et dʼune statue de guerrier du Ier âge du Fer en Rouergue méridional, Bulletin de l’AFEAF, n° 25, p. 65-68, 2007.
– Hiernard Jean, 1979 : Poitou et Vendée avant les romains : une enquête numismatique, Annuaire de la Société d’émulation de la Vendée, p. 45-84. Jacques Alain, Rossignol Patrick, 1996 : La céramique laténienne en Artois : premiers résultats des fouilles des années 1990-1995, in : Table-ronde de Ribemont-sur-Ancre (Somme) : la chronologie du second âge du fer en Gaule du Nord / La ferme laténienne de Jaux (Oise) et sa nécropole, Revue Archéologique de Picardie, 3 ;4, 1996.
– Jacquet Diane, 1999 : L’occupation du sol à l’âge du fer dans le Val d’Oise, Mémoire de maîtrise, Paris, Université de Paris I 1999.
– Jahier Ivan et al. 2000 : Les bâtiments des habitats de l’âge du Fer en Basse-Normandie : panorama des découvertes, in Blancquaert, Marion (dir.), 2000, (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Kruta Vinceslas, 1991 : La céramique peinte de la Champagne dans le contexte de l’art celtique du IVe siècle avant J.-C., in : La céramique peinte celtique dans son contexte européen. Actes du symposium international d’Hautvillers, oct. 1987. Mémoire de la Société Archéologique Champenoise, 5 (suppl. au n° 1), 1991, pp. 143-157.
– Lagadec Jean-Paul, Liéger Abel, 1998 : La circulation monétaire celtique en Lorraine. Catalogues des communes ayant livré des monnaies gauloises dans les départements de Meurthe-et-Moselle, Meuse, Moselle et des Vosges, Arch.Mos., 3, 1998, pp. 9-60,
– Lambot Bernard, 1992 : Le site protohistorique d’Acy-Romance (Ardennes). 1. L’habitat gaulois : fouilles 1988-1990, Reims : Société archéologique champenoise, 1992 (Mémoires de la Société archéologique champenoise, 7 ; Dossiers de protohistoire, 4).
– Lambot Bernard, 1994 : Le site protohistorique d’Acy-Romance (Ardennes). 2. Les nécropoles dans leur contexte régional : Thugny-Trugny et tombes aristocratiques, 1986-1988-1989, Reims : Société archéologique champenoise, 1994, (Mémoires de la Société archéologique champenoise, 8 ; Dossiers de protohistoire, 5).
– Langouet Loïc, 2001 : Les monnaies coriosolites, une diffusion européenne, Centre régional archéologique d’Alet, 2001. (Dossiers du Centre régional archéologique d’Alet ).
– Marion Stéphane, 1991 : La période de la Tène dans le département de Seine-et-Marne, Mémoire de maîtrise : Paris 1 : 1991.
– Marion Stéphane, 1996 : Ensembles fossoyés à vocation agro-pastorale de la vallée de la Marne (Seine-et-Marne), in Buchsenschutz, Méniel, 1996 (Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Marion Stéphane, 2002 : Recherches sur l’âge du fer en Ile-de-France : analyse des sites fouillés entre Hallstatt final et La Tène finale : chronologie et société, Th. doct. Art et archéologie : Paris 1 : 2002.
– Maranski Didier , Guichard Vincent (éd.),2002 : Les âges du fer en Nivernais, Bourbonnais et Berry oriental : regards européens sur les âges du fer en France : actes du XVIIe colloque de l’Association française pour l’étude de l’âge du fer, AFEAF (Nevers, 20-23 mai 1993), Bibracte ; 6
– MENNESSIER-JOUANNET, Christine, DEBERGE Yann (ed), 2007 : L’archéologie de l’âge du Fer en Auvergne - La Gaule dans son contexte européen aux IVe et IIIe siècle avant notre ère, colloque de l’AFEAF,Clermont- Ferrand , 2003, Édition de l’Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Roussillon, Lattes : 2007.
– Mercadier Guy, 1986 : Le deuxième âge du Fer dans le sud-ouest du Massif central, mémoire de DEA, Paris, Univ. Paris 1, 1986.
– Mériel E., 2002 : La circulation monétaire celtique et Alsace. Revue Archéologique de l’Est de la France 51, 2001/2002, p. 215-250.
– Meuret Jean-Claude, Santrot Jacques, Santrot Marie-Hélène 1999 : Nos ancêtres les Gaulois aux marges de l’Armorique : exposition, Musée Dobrée, Nantes, 9 mai-19 septembre 1999, Nantes : Musée Dobrée, 1999.
– Milcent Pierre-Yves, 2004 : Le premier âge du Fer en France centrale, Paris : Société préhistorique française, 2004 (Mémoire, Société préhistorique française, 34).
– Mohen Jean-Pierre, 1980 : L’âge du fer en Aquitaine du VIIIe au IIIe siècle avant Jésus-Christ, Paris : Société préhistorique française, 1980, (Mémoires de la Société préhistorique française, 14).
– Nash Daphne, 1980 : Settlement and coinage in central Gaul, c. 200-50 B.C., Oxford : British archaeological reports, 1978 (BAR, Supplementary series , 39). Nash Daphne, 1980 : The coins of the ancient Celts, Edinburgh : The University Press, cop. 1980.
– Nick Michael, 2000 : Die keltischen Münzen vom Typ Sequanerpotin eine Studie zu Typologie, Chronologie und geographischer Zuweisung eines ostgallischen Münztyps, Rahden : M. Leidorf, 2000.
– Nouvel 2000
– Prilaux Gilles, 2000 : Note préliminaire sur les établissements protohistoriques spécialisés dans la production de sel sur l’autoroute A 16, in Blancquaert, Marion 2000, (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°6).
– Roulière-Lambert Marie-Jeanne, 1983 : La céramique dite graphitée dans son contexte : le premier Age du Fer dans le Massif-Central, Th. de 3e cycle, Besançon : Université de Franche-Comté, 1983.
– Scheers Simone, 1977 : Traité de numismatique celtique. 2. La Gaule Belgique, Paris : Les Belles Lettres, 1977.
– Scheers Simone, 1978 : Musée départemental des antiquités de la Seine-Maritime (Rouen) - Monnaies gauloises de Seine-Maritime, Rouen : Musée départemental des antiquités, impr. 1978.
– Vaginay Michel, Guichard Vincent, 1988 : L’habitat gaulois de Feurs (Loire) : fouilles récentes (1978-1981), Paris : Ed. de la Maison des sciences de l’homme, 1988 (Documents d’archéologie française, 14).
– Vaginay Michel, Izac-Imbert Lionel, 2007 : Les âges du fer dans le sud-ouest de la France : XXVIIIe colloque de l’AFEAF, Toulouse, 20-23 mai 2004, Bordeaux : Fédération Aquitania, DL 2007 (Aquitania, suppl. 14/1).
– Valais Alain, 1994 : La ferme des Fontaines à Herblay (Val-d’Oise), in : Buchsenschutz Olivier, Méniel Patrice, 1994 (Collection Études d’histoire et d’archéologie, n°4).
– Villard Anne, 1983 : Le second âge du fer dans la Vienne, les Deux-Sèvres et la Vendée, Mémoire de maîtrise : Paris 1 : 1983, 2 vol.
– Vuaillat Dominique, 1992 : Le Berry et le Limousin à l’Age du Fer. Artisanat du bois et des matières organiques. Actes du 13e colloque de l’Association Française pour l’Etude de l’Age du Fer tenu à Guéret en mai 1989, Limoges : Association pour la Recherche Archéologique en Limousin, 1992.
 

2. Liste des Cartes Archéologiques de la Gaule dépouillées par Marc Lévery

Amiens ; Ardennes ; Aude (pas informatisé) ; L’Aveyron (CAG 12) ; Bouches du Rhône (non saisie) ; Cher ; Côte d’Or ; Corse ;Drôme ; Herault (pas informatisé) ; Isère (CAG 38.2 2011) Les Alpes Maritimes ; Lodévois (CAG 34.1) ; Lozère (2012) ; Marne (51.1 2004) ; Morbihan (CAG 56 2009) ; Le Val d’Oise (CAG 95, 2006) ; Pyrénées orientales (CAG 66, 2007) ; Seine Maritime (CAG 76.2, 2004) ; Seine-et-Marne ; Somme ; Var ; Vienne ; Seine-Saint-Denis.
– Abert, Franck 2005 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 92. Les Hauts-de-Seine, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale et Ministère de la Recherche, 2005.
– Barat, Yvan 2007 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire. 78. Les Yvelines, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale, de l’enseignement supérieur et à la Recherche et Ministère de la Culture et de la Communication, 2007.
– Bernouis, Philippe 1999 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 61. L’Orne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1999.
– Bérard, Géraldine 1997 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 4. Les Alpes-de-Haute-Provence, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1997.
– Bertrandy, François 1999 – Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 74. La Haute-Savoie, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1999.
– Bigeard, Hélène 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 58. La Nièvre, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1996.
– Bizien-Jaglin, Catherine 2002 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 22. , Côtes-d’Armor, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres : Ministère de l’Education nationale , Ministère de la Recherche, 2002.
– Boyrie-Fénié, Bénédicte 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 40. Les Landes, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture et de la francophonie et Ministère de l’enseignement supérieur et de la recherche, 1994.
– Bouvet, Jean-Philippe 2001 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 72. La Sarthe, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale et Ministère de la Recherche, 2001.
– Buisson, André 1990 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 1. L’Ain, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1990.
– Busson, Didier 1998 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 75. Paris, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1998.
– Cliquet, Dominique 1993 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 27. L’Eure, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1993.
– Comité départemental d’archéologie (Tarn) - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 81. Le Tarn, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1995.
– Corrocher, Jacques 1989 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 3. L’Allier, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1989.
– Delacampagne, Florence 1990 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 14. Le Calvados, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1990.
– Delmaire, Roland 1995 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 62/1-2. Le Pas-de-Calais, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1995.
– Delmaire, Roland 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 59. Le Nord, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1996.
– Delor, Jean-Paul 2002 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 89. L’Yonne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS 2002.
– Dupraz, Joëlle 2001 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 7. L’Ardèche, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2001.
– Dussot, Dominique 1989 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 23. La Creuse, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres,Ministère de la Culture et CNRS, 1989
– Escudé-Quillet, Jean-Marie 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 9. L’Ariège, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture, CNRS, 1996.
– Fabre, Georges 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 64. , Pyrénées-Atlantiques, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1994.
– Fabrié, Dominique 1989 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 48. La Lozère, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1989.
– Fages, Brieuc 1995 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 47. Le Lot-et-Garonne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1995.
– Faure-Brac, Odile 2002 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 70. La Haute-Saône, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale et Ministère de la Recherche, 2002.
– Faure-Brac, Odile 2006 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 69/1. Le Rhône, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’éducation nationale et Ministère de la recherche, 2006.
– Flotté, Pascal 2000 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 67/1. Le Bas-Rhin, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, (Fondation Maison des sciences de l’homme), 2000.
– Flotté, Pascal 2004 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 57/1. La Moselle, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2004.
– Gaillard, Hervé 1997 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 24. La Dordogne. 1 Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1997.
– Galliou, Patrick 1989 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 29. Le Finistère, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1989.
– Ganet, Isabelle 1995 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 5. Les Hautes-Alpes, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1995.
– Joan, Lydie 2003 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 25. Le Doubs et le Territoire de Belfort, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’éducation nationale et Ministère de la recherche, 2003.
– Hamm, Gilles 2004 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 54. La Meurthe et Moselle, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 2004.
– Hiernard, Jean 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 79. Les Deux-Sèvres, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1996.
– Labrousse, Michel 1990 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 46. Le Lot, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1990.
– Lapart, Jacques 1993 – 32. Le Gers, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture, 1993.
– Lavendhomme, Marie-Odile 1997 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 42. La Loire, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1997.
– Lintz, Guy 1992 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 19. La Corrèze, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres : Ministère de l’éducation nationale et de la culture, 1992.
– Lussault, Agnès 1997 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 65. , Les Hautes-Pyrénées, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1997.
– Massendari, Julie 2006 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 31/1. La Haute-Garonne, hormis le Comminges et Toulouse, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de l’éducation nationale et Ministère de la recherche, 2006.
– Maurin, Louis 1999 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 17/1. La Charente-Maritime, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1999.
– Maurin, Louis 2007 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 17/2. Saintes, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère délégué à l’Enseignement supérieur et à la Recherche et Ministère de la Culture et de la Communication, 2007.
– Mavéraud-Tardiveau, Hélène 2007 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire. 82. Le Tarn-et-Garonne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la recherche, 2007.
– Mourot, Franck 2001 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 55. La Meuse, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2001.
– Michler, Matthieu 2004 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 88. , Les Vosges, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2004.
– Naudet, François 2001 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 94. Val-de-Marne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2001.
– Naudet, François 2004 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 91. L’Essonne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2004.
– Naveau, Jacques 1992 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 53. La Mayenne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1992.
– Nicolas, David 2011 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 8. Les Ardennes, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de l’Enseignement supérieur et de la recherche, 2011.
– Ollagnier, Anne 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 28. L’Eure-et-Loir, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1994.
– Pelletier, André 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 38/1. L’Isère, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture et de la francophonie et Ministère de l’enseignement supérieur et de la recherche, 1994.
– Perrier, Jean 1993 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 87. La Haute-Vienne, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1993.
– Pichon, Blaise 2002 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 2. L’Aisne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2002.
– Pichon, Blaise 2009 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 80/1. Amiens, Paris Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2009.
– Pilet-Lemière, Jacqueline 1989 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 50. La Manche, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1989.
– Provost, Michel 1988 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 49. Le Maine-et-Loire, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1988.
– Provost, Michel 1988 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 41. Le Loir-et-Cher, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1988.
– Provost, Michel 1988 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 44. La Loire-Atlantique, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1988.
– Provost, Michel 1988 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 37. L’Indre-et-Loire, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1988.
– Provost, Michel 1988 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 45. Le Loiret, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1988.
– Provost, Alain 1990 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 35. L’Ille-et-Vilaine, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, 1990.
– Provost, Michel 1992 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 36. L’Indre, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres et Ministère de l’éducation nationale et de la culture, 1992.
– Provost, Michel 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 43. La Haute-Loire, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1994.
– Provost, Michel 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 63/2. Le Puy-de-Dôme Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1994
– Provost, Michel 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 15. Le Cantal, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture, CNRS, 1996.
– Provost, Michel 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 85. La Vendée, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture, CNRS, 1996.
– Provost, Michel 1999 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 30/3. Le Gard, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1999.
– Rebourg, Alain 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 71/3-4. Saône-et-Loire, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture et de la Francophonie, 1994.
– Rémy, Bernard 1996 – Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 73. La Savoie, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture et Ministère de l’enseignement supérieur et de la recherche, 1996.
– Rogeret, Isabelle 1997 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 76/1. La Seine-Maritime, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1997.
– Roth-Zehner, Muriel 1998 – Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 68. Haut-Rhin, Paris : Académie des inscriptions et belles-lettres, Ministère de la culture et Ministère de l’enseignement supérieur et de la recherche (Fondation Maison des sciences de l’homme), 1998.
– Rothé, Marie-Pierre 2001 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 39. Le Jura, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale et Ministère de la Recherche, 2001.
– Provost, Michel 2003 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 84/1. , Vaison-la-Romaine et ses campagnes, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’éducation nationale et de la recherche et Ministère de la culture et de la communication, 2003.
– Sablayrolles, Robert 2006 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 31/2. Le Comminges, Haute-Garonne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’éducation nationale, de l’enseignement et de la recherche et Ministère de la culture et de la communication, 2006.
– Schneider, Laurent 1998 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 34/1. Le Lodévois. 1. , Arrondissement de Lodève, et communes d’Aniane, Cabrières, Lieuran-Cabrières, Péret / Laurent Schneider,..., Dominique Garcia,... avec la contrib. de R. Gourdiole, T. Janin, Chr. Landes, St. Mauné... [et al.] Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres : Ministère de la Culture : CNRS, 1998
– Sion, Hubert 1994 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 33/1. La Gironde, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1994.
– Tallah, Linda 2004 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 84/2. Le Luberon et Pays d’Apt, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Education nationale et Ministère de la Recherche, 2004.
– Thévenard, Jean-Jacques 1996 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 52/1. La Haute-Marne, Paris : Académie des Inscriptions et Belles Lettres et Ministère de la Culture, 1996.
– Vernou, Christian 1993 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 16. La Charente, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1993
– Wabont, Monique 2006 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire. 95. Le Val-d’Oise, Paris : Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de l’Éducation nationale et Ministère de la Recherche, 2006.
– Woimant, Georges-Pierre 1995 - Carte archéologique de la Gaule : pré-inventaire archéologique. 60. L’Oise, Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Ministère de la Culture et CNRS, 1995.
 
3. Bibliographie complémentaire, Pyrénées Orientales 2020
– Bénézet J. (2014-2016) : Le Puig de les Forques, un secteur périphérique d’Illiberis (Elne, 66-France) au cours du deuxième âge du Fer. Fouilles anciennes et données récentes, Cypsela 20, 2014-2016, p. 141-164
– Bénézet J. (2015) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles), fouilles programmées, sondages, prospections. Vinça, Barrage de Vinça, Castelló, Tornells et La Baldosa, ARCHÉO 66, n° 30, 2015, p. 69-70
– Bénézet J. (2016) : À propos de quelques objets en terre cuite de l’âge du Fer liés à l’activité textile à Elne (Pyrénées-Orientales, F), Instrumentum 43, juin 2016, p. 13-15
– Bénézet J. et al. (2012) : Le fossé de la rue des Corbières et le système de défense d’Elne (Pyrénées-Orientales), durant le deuxième âge du Fer (IVe-IIe s. av. n. è.), Documents d’Archéologie Méridionale 35, 2012, p. 253-284
– Bénézet J., JANDOT C. (2013) : La fosse du deuxième âge du Fer des Estanyols (Pia, Pyrénées-Orientales), in : MAZIÈRE F., ROPIOT V. (Coord.), L’habitat rural dans le sud de la France (VIe-IIIe s. av. J.C.). Actualité de la recherche, Actes de la table-ronde d’Elne (novembre 2013), Documents d’Archéologie Méridionale 36, 2013, p. 59-71
– Bousquet D. et al. (2012) : Évolution de la poterie du Bronze moyen au Bronze final. Éléments pour une chronologie de l’anthropisation d’un espace montagnard (Cerdagne, Pyrénées-Orientales), Documents d’Archéologie Méridionale 35, 2012, p. 151-174
– Bousquet D. et al. (2014) : Du Bronze Final III au 1er Âge du Fer. Premiers résultats des fouilles du site du Menhir à Eyne, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 107-129
– Campmajo P. et al. (2007) : Découverte d’une épée de la fin de la Tène I sur les contreforts du massif du Puigmal (Pyrénées Orientales), Ceretania 5, 2007, p. 25-32
– Campmajo P., Crabol D. (2015) : Fouilles récentes en Cerdagne autour de l’âge du Bronze et de l’âge du Fer, ARCHÉO 66, n° 30, 2015, p. 155-169
– Claustre F., Peyre G. (2013) : La nécropole de Vilanova à Céret (Pyrénées-Orientales), Maison du Patrimoine Françoise Claustre, 2013, 144 p.
– Constant A. (2016) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles), fouilles programmées, sondages, prospections. Argelès-sur-Mer, Ultrera/Pic Saint Michel, ARCHÉO 66, n° 31, 2016, p. 16-21
– Da Costa C. (2015) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles), fouilles programmées, sondages, prospections. Canet-en-Roussillon, Pré de la Ville, ARCHÉO 66, n° 30, 2015, p. 30-31
– Donat R. et al. (2012) : La nécropole protohistorique des Omells (Bages, Pyrénées Orientales). Gestes funéraires, organisation sociale et dynamique d’occupation, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 231-244
– Dunyach I., Roudier E. (Collab.) (2016) : Activités rituelles autour d’une source entre la France et l’Espagne (vie s. av. J.-C.-vie s. apr. J.-C.) : la Fajouse à Argelès-sur-Mer (Pyrénées-Orientales), Gallia 73/2, 2016, p. 1-23
– Ferrer I Jané J. (2017) : Nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (3) : cinq inscriptions inédites, Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 5, 2017, p. 7-21
– Kotarba J. (2009) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles). Fouilles programmées, sondages, prospections. Perpignan, Chemin du Parc Ducup, ARCHÉO 66, n° 24, 2009, p. 28-31
– Kotarba J. (2010) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles). Fouilles programmées, sondages, prospections. Alénya, Projet de résidence hôtelière Las Motas, ARCHÉO 66, n° 25, 2010, p. 12-13
– Kotarba J. et al. (2007) : Carte archéologique de la Gaule 66 : Les Pyrénées-Orientales, 2007, 712 p.
– Mazière F. et al. (2013) : Une aire d’ensilage du deuxième âge du Fer en Roussillon : les Vignes de l’Espérance (Banyuls-dels-Aspres, Pyrénées-Orientales), in : MAZIÈRE F., ROPIOT V. (Coord.), L’habitat rural dans le sud de la France (VIe-IIIe s. av. J.C.). Actualité de la recherche, Actes de la table-ronde d’Elne (novembre 2013), Documents d’Archéologie Méridionale 36, 2013, p. 19-58
– Mazière F., Puig C. (2002) : Un dépôt de bronze du premier âge du fer en Roussillon : Les Teixons (Pollestres, Pyrénées-Orientales), Cypsela 14, 2002, p. 229-236
– Monconill I Martí N. (2016) : L’épigraphie ibérique de Ruscino, in : G. Baratta (éd.), Studi su Ruscino, Università di Macerata – Universitat de Barcelona, Sylloge Epigraphica Barcinonensis (SEBarc), Annexos II, 2016, p. 45-66
– Porra V. et al. (1995) : Premières données sur la nécropole à incinération protohistorique des coudoumines à Caramany (Pyrénées-Orientales), in : Cultures i medi de la prehistòria a l’edat mitjana : 20 anys d’arqueologia pirinenca. Homenatge al Professor Jean Guilaine ; X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, del 10 al 12 de novembre de 1994, Puigcerdà i Osseja, 1995, p. 459-463
– Porra-Kuteni V. (coord.) (2010) : Annexes - Fiches des nécropoles à incinération des Pyrénées Orientales, in : Des vases pour l’éternité. La nécropole de Negabous et la Protohistoire du Roussillon, Catalogue de l’exposition. Collioure et Bélesta, févr.-sept. 2011, 2010, p. 21-64
– Porra-Kuteni V. et al. (2010) : Quand les morts témoignent des vivants, in : La nécropole à incinération protohistorique de Negabous, in : Des vases pour l’éternité. La nécropole de Negabous et la Protohistoire du Roussillon, Catalogue de l’exposition. Collioure et Bélesta, févr.-sept. 2011, 2010, p. 73-102
– Raux S., Kotarba J. (2013) : Une épée et son système de suspension découverte sur le site "Pla de Molàs" au Boulou (Pyrénées Orientales), in : GIRARD B. (dir.), Au fil de l’épée. Armes et guerriers en pays celte méditerranéen, Catalogue de l’exposition du même titre, Ecole Antique de Nîmes, bulletin n° 30, 2013, p.353-355
– Raux S., Kotarba J. (2016) : Une épée et son système de suspension (v. 120-100 av. n.è.) découverte sur le site du Pla de Molàs au Boulou (Pyrénées-Orientales), Cahiers de la Rome 25, 2016, p. 14-19
– Rébé I. et al (2012) : Dos plomos ibéricos de Ruscino (Perpignan, P.-O.), Palaeohispanica 12, 2012, p. 211-251
– TOLEDO I MUR A. (2012) : La nécropole à incinération protohistorique de Negabous (Perpignan, Pyrénées Orientales), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 245-253
– TOLEDO I MUR A. et al. (2013) : Les tombes à arme de la nécropole de Negabous (Perpignan, Pyrénées-Orientales), in : GIRARD B. (dir.), Au fil de l’épée. Armes et guerriers en pays celte méditerranéen, Catalogue de l’exposition du même titre, Ecole Antique de Nîmes, bulletin n° 30, 2013, p.241-246
– TOLEDO I MUR A. et al. (2014) : Le vase peint et les vases rappelant la vaisselle métallique de la nécropole protohistorique à incinération de Negabous (Perpignan, Pyrénées Orientales), in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 435-446
– TOLEDO I MUR A., DONAT R. (2010) : La nécropole à incinération protohistorique de Negabous, in : Des vases pour l’éternité. La nécropole de Negabous et la Protohistoire du Roussillon, Catalogue de l’exposition. Collioure et Bélesta, févr.-sept. 2011, 2010, p. 21-64
– TOLEDO I MUR A., LAGARRIGUE A. (2016) : Les ensembles céramiques du Bronze ancien et du Bronze final IIIa d’El Camp del Viver (Baho, Pyrénées-Orientales), Documents d’Archéologie Méridionale 39, 2016, p. 9-40
– VIAL J. (2008) : Archéologie préventive (diagnostics, fouilles), fouilles programmées, sondages, prospections. Bolquère, Pla de la Creu 2, ARCHÉO 66, n° 23, 2008, p. 9-10

Bibliographie Italie

– ALESSANDRINI L. (2007) : L’occupazione costiera protostorica del Lazio meridionale, Oxford 2007
– ALESSANDRINI L. (2013) : Latium Vetus in the Bronze Age and Early Irno Age, Oxford 2013
– ALVINO G. (2014) : Sabina e Cicolano : archeologia, storia e territorio, in De Simone M., Formichetti G., Le ricerche archeologiche in territorio sabino, attività, risultati e prospettive, atti della giornata di studi , Rieti 11 maggio 2013, Rieti 2014, p. 99-101
– ALVINO G. (2007) : Gli Equicoli : le evidenze archeologiche dell’età più antica alla romanizzazione, in Dolciotti, Scardazza : L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 89-115
– ALVINO G. (2004) : Il tumulo di Corvaro di Borgorose, in LAPENNA S. Gli Equi tra Abruzzo e Lazio, catalogo della mostra, Oricola 2004, p. 60-76
– ANGLE M. (2002) : Nettuno, in RIZZO S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma p.74-75
– ANSELMI P. (1992) : Tuscania, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 561-586.
– ATTEMA P.A.J. et al. (1992) : Il sito di Borgo Le Ferriere “Satricum” nei secoli V e IV, I Volsci, undicesimo incontro di studio del comitato per l’archeologia laziale, Quaderni di archeologia etrusco-italica, CNR, Istituto per l’archeologia etrusco-italica, 1992, p. 75-86.
– ATTEMA P.A.J. (2006) : Sulla contestualizzazione dei “luoghi naturali” nell’archeologia del paesaggio italiana, in Studi di protostoria in onore di renato Peroni, PROTOSTORIA STUDI 1, Firenze, 2006, p. 524
– BARBARO B. et al. (2013) : L’abitato di Crustumerium : Acquisizioni del 2007, in Attema et al. (2013) Crustumerium ricerche internazionali in un centro latino Archaelogy and identity of a latin settlement near Rome, Groningen 2013, p.21-34. Bargagli Petrucci F. (1903) : Le fonti di Siena, Sienne, 1903.
– BARTOLONI G., CATALDI D. M., ZEVI F., Aspetti dell’ideologia funeraria nella necropoli di Castel Di Decima, in La mort les morts dans les sociétés anciennes, Cambridge 1982
– BARTOLONI G. (1976) : Sermoneta, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p. 349-354 et p. 354-363
– BELARDELLI C., PASCUCCI P. (1996) : Repertori dei siti protostorici del Lazio. Province di Rieti e di Latina, Roma 1996
– BELARDELLI C., ANGLE M., di GENNARO F., TRUCCO F., (2007) : Repertori dei siti protostorici del Lazio. Province di Roma Viterbo e Frosinone, Firenze 2007
– BELLINI G.R. (2002) : Satricum volscorum Un centro fortificato volsco nella valle del sacco, in Rizzo S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma p. 83-86
– BELLINI G. R. (2002) : Atina Potens Atina sannita ed il suo territorio, in Rizzo S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma p. 87-91
– BERGONZI G. (1976) : Anzio, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.318-322
– BERNARDINI E. (1982) : Toscana antica, Gêne, 1982.
– BIANCHI BANDINELLI R. (1930) : Materiali archeologici della Valdelsa e dei dintorni di Siena, Sienne, 1930.
– BIETTI-SESTRIERI A. M. (1976) : Ardea, Il ripostiglio di bronzi, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.312-316
– BIETTI SESTRIERI A. M. (1979) : Ricerche su una comunità del Lazio Protostorico, Roma 1979, p. 28-128
– BONOMI L. (1973), in SSc, SE, XLI, 1973, p. 518 à 519
– BONOMI PONZI L. (2006) : Il santuario di Monte Torre Maggio, MEFRA 2006 p.109-128
– CANCIANI F. (1976) : Tomba Castellani, Tomba Bernardini, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.218-246
– CAPINI S. (1985), in REI, SE, LIII, 1985 (1987), p. 255.
– CAPINI S. (1981), in SSc, SE, XLIX, 1981, p. 456.
– CAPINI S. (1991) : L’alta valle del Volturno : la necropoli di Pozzilli, in Samnium 1991, p. 57-59.
– CAPPELLETTI M. (1992) : Perugia, Orbetello, Civitavecchia, Cortona, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 385-405, 533-560, 587-590.
– CARDINALI C. (1992) : Isola d’Elba, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 407-416.
– CARETTONI G. (1976), La rustica, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p. 153-154
– CASSIERI N. (2002) : Una nuova tomba femminile da Caracupa-Sermoneta , in Rizzo S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma p.76-82
– CECCARELLI L. , MARRONI E. (2011) : Repertorio dei santuari del Lazio, Roma 2011 (archaeologia perusina 19)
– CECCARELLI L. (2013) : Segni in età arcaica, nuovi dati dagli scavi del Segni Project, The Age of Tarquinius Superbus. A Paradigm Shift ? 7-9 novembre 2013, Roma.
– CESANO S. L. (1931) : Veroli. - Ripostiglio di monete enee della Repubblica romana, NSA, VII, série VI, 1931, p. 542 à 546.
– CESANO S. L. (1938) : Città Ducale (Sabina). - Ripostiglio di monete romane del III secolo av. Cr., NSA, XIV, série VI, 1938, p. 13 à 20.
– CIFANI G. (2003) : Storia di una frontiera. Dinamiche territoriale e gruppi etnici nella media Valle Tiberina dalla prima età del Ferro alla conquista romana, Rome, 2003, p. 141-143.
– CIFANI G. (2008) : Architettura romana arcaica : edilizia e società tra monarchia repubblica, Roma 2008, p. 199-204
– COARELLI F. (1982) : Lazio, Guide Archeologiche Laterza, Rome-Bari, 1982.
– CODAGNONE A. (1992) : Massa, San Marcello Pistoiese, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p.11-30.
– COLONNA G. 1976, Satricum, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p. 324-329
– CRISTOFANI M. (1977) : L’iscrizione arcaica di Poggio Sommavilla riscoperta e riconsiderata, dans Civiltà arcaica dei Sabini nella valle del Tevere. III. Rilettura critica della necropoli di Poggio Sommavilla, Rome, 1977, p. 95 à 116.
– CRISTOFANI MARTELLI M. (1977) : Per una definizione archeologica della Sabina : la situazione storico-culturale di Poggio Sommavilla in età arcaica, dans Civiltà arcaica dei Sabini nella valle del Tevere. III. Rilettura critica della necropoli di Poggio Sommavilla, Rome, 1977, p. 9 à 48.
– D’AGOSTINO B. (1978) in SSc, SE, XLVI, 1978, p. 565.
– D’ERCOLE V., MARTELLONE A. (2007) : Pretuzi, Vestini, Equi e Marsi : Nuovi elementi di conoscenza, in Dolciotti, Scardazza : L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 17-44.
– D’ERCOLE V., MARTELLONE A. (2004) : Gli Equi prima della conquista romana, in Lapenna S. Gli Equi tra Abruzzo e Lazio, catalogo della mostra, Oricola 2004, p. 38-60.
– D’ERCOLE V., BENELLI E. (2004) : La necropoli di Fossa II. I corredi orientalizzanti arcaici, Pescara 2004.
– D’ERCOLE V., COPERSINO M. R. (2003) : La necropoli di Fossa IV. L’età ellenistico-romana, Pescara 2003.
– D’ERCOLE V., MARTELLONE A. (2003) : La necropoli di Campo Valano, Teramo 2003.
– D’ERCOLE V. (1986) : Penna S. Andrea. Necropoli e santuario in F. Bologna (ed.), La valle del medio e basso Vomano, in Roma 1986, p. 131-135.
– DOLCIOTTI A. M., SCARDAZZA C. (2007) : L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007.
– EMILIOZZI A. (a cura di), Carri da guerra e principi etruschi, catalogo della mostra, Roma 1997.
– FABBRI M. (1992) : Grossetto, Vetulonia, Rusellae, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 471-510.
– FACCENNA D. 1976 : Tivoli, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.188-194.
– FAUSTOFERRI A. (2004) : La “stipe di Carsoli”. Qualche osservazione, in , in Lapenna S. Gli Equi tra Abruzzo e Lazio, catalogo della mostra, Oricola 2004, p. 197-213.
– FAUSTOFERRI A., RICCITELLI P. (2007) : I Safini del Sangro in, Dolciotti, Scardazza, L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 161-171.
– FIORE M. G. (2007) : I rapporti tra gli Equi di Riofreddo (RM) e le popolazioni circonvicine, in Dolciotti, Scardazza, L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 147-156.
– FUGAZZOLA DELPINO M.A. 1976 : in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.194-212.
– FULMINANTE F. (2003) : Le sepolture principesche nel Latium Vetus, Roma 2003.
– KRUTA (Venceslas), Les Celtes. Histoire et dictionnaire, des origines à la romanisation et au christianisme, Paris, 2000.
– GAGGIOTTI M., MANCONI D., MERCANDO L., VERZAR M. (1980) : Umbria-Marche, Rome-Bari, 1980
– GATTI S. (1995) : Anagni (Frosinone). Località Santa Cecilia. Indagini nel santuario ernico : il deposito votivo arcaico, in Notizie Scavi 1994-1995, p. 5-146
– GATTI S. (2002) : Anagni città degli Ernici, in RIZZO S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma 2002, p.69-71
– GATTI S. (1993) : in SSc, SE, LVIII, 1993, p. 576 à 578. Giampoltrini G. et Notini P. (1985) : Un insediamento etrusco nell’alta valle del Serchio, in SE 53, 1985, p. 65-75.
– GIGLIOLI ,G. Q. (1911) : Note archeologiche sul Latium novum, in Ausonia, VI, 1911, p. 60.
– GNADE M. (2010) : Risultati preliminari degli scavi archeologici a Satricum nel 2009, The Journal of Fasti Online, (fastionline.org).
– MARINETTI (Anna), Le iscrizioni sudpicene, I. Testi, Florence, 1985.
– MENICHETTI M. (1992) : Massa Maritima, Montepulciano, Clusium, Piombino, Populonia, Santa Fiora, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 277-296, 315-384, 417-470, 511-532.
– MILANI L.A. (1912) : Il Regio Museo Archeologico di Firenze, Florence, 1912.
– MONACCHI D. (1992) : Acquasparta (Terni). - Resti di una necropoli di età arcaica (1987), NSA, sér. VIII, vol. XLII-XLIII, 1988-1989 (1992), p. 85 à 101.
– NICOSIA E. (2002) : La necropoli arcaica e tardo arcaica di san biagio saracinisco, in Rizzo S. Roma città del Lazio, exposition Castel Sant’Angelo 12 Octobre-24 Novembre 2002, Roma p. 92-95
– MARI Z. (2007) : La topografia degli Equi della valle dell’Aniene, in Dolciotti, Scardazza, L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 117-140
– MENOTTI E.M. (2004) : La necropoli arcaica di Casal Civitella a Riofreddo, in Lapenna S. Gli Equi tra Abruzzo e Lazio, catalogo della mostra, Oricola 2004, p. 77-83.
– PANE C. (2011) : Carta Archeologica Della Valle del Sagittario, Tesi di Laurea Università di Chieti-Pescara 2010-2011.
– POCCETTI P. (1979), Nuovi documenti italici a complemento del Manuale di E. Vetter, Pise, 1979.
– PROSDOCIMI A. (1978) : L’umbro, dans A.L. Prosdocimi (a cura di), Popoli e civiltà dell’Italia antica. vol. VI : Lingue e dialetti, Rome, 1978, p. 585 à 788.
– QUILICI GIGLI L., SANTORO P. (1995) : Eretum. Ricerca topografica sull’abitato in epoca arcaica, in Archeologia Laziale, XII, Roma 1995, pp. 641-663.
– RIGHI M. (2004) : La stipe di Carsoli, in Lapenna S. Gli Equi tra Abruzzo e Lazio, catalogo della mostra, Oricola 2004, p. 177-196.
– RIX H. (2002) : Sabellische Texte. Die Texte des Oskischen, Umbrischen und Südpikenischen, Heidelberg, 2002.
– ROCCA G. (1996) : Iscrizioni umbre minori, Florence, 1996.
– SALVATORE M. (2007) Gens antiquissima italiae Umbri ed Umbria in Dolciotti, Scardazza : L’ombelico d’Italia. Popolazione preromane dell’Italia Centrale, atti del convegno 17 Maggio 2005, Roma 2007, p. 47-53.
– SANTI F. (2014) : Il Tempio di Giunone Sospita a Lanuvio : evidenze dell’età del Ferronell’area del pronao dell’edificio templare medio-repubblicano, in Aglietti S. Res sacrae santuari e luoghi di culto nei Colli Albani, Atti del XXXI Corso di Archeologia e Storia Antica del Museo Civico Albano, Roma 2014, p. 45-54.
– SANTORO P. (1983) : Sequenza culturale della necropoli di Colle del Forno in Sabina, in Studi Etruschi, LI, 1983, pp. 13-37.
– SANTORO P. (1983) : Civiltà arcaica dei Sabini nella valle del Tevere, catalogo della mostra, maggio-luglio 1973, CNR, Roma 1973.
– SPARTENA G. (1992) : Pontremoli, Castelnovo Ne’ Monti, Vergato, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 5-10, 31-32.
– SISANI S. (2001), Tuta Ikuvina. Sviluppo e ideologia della forma urbana a Gubbio, Rome, 2001.
– SOMMELLA P. (1976) : Tomba a cassone sotto l’“Heroon di Enea”, in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.305-311.
– STEFANI E. (1935), Gualdo Tadino. - Scoperte varie. Resti di un antico edificio sopra l’altura di Mori, NSA, XI, série VI, 1935, p. 155 à 173.
– STEFANI E. (1955), Gualdo Tadino. - Scoperte di antichi sepolcri nella contrada S. Facondino, NSA, IX, sér. VIII, 1955, p. 182 à 194.
– TASCIO M. (1989) : Todi : forma e urbanistica, Erma di Bretschneider, Roma, 1989.
– ZEVI F. (1993) : La tomba del guerrierio di Lanuvio, in Spectacles sportif et scèniques dans le monde étrusco-italique, atti della tavola rotonda Roma 3-4 maggio 1991, EFR, 172, Roma 1993, p.409-442.
– ZEVI F. (1976) : Palestrina (Praeneste) in Civiltà del Lazio Primitivo, exposition Palazzo delle esposizioni, Roma 1976, p.213-217.
– VETTER E. (1953) : Handbuch der italischen Dialekte, Heidelberg, 1953.
– VOLPI F. (1992) : Siena, in Torelli M. (dir.), Atlante dei siti archeologici della Toscana, Florence, 1992, p. 297-314. http://www.archeopg.arti.beniculturali.it/index.php?it/109/montecchio-tr-necropoli-preromana http://www.archeopg.arti.beniculturali.it/index.php?it/265/2009 "Pennapiedimonte : Mostra Permanente della Necropoli Italica", realizzato da SynapsiEdizioni, con il patrocinio del : Comune di Pennapiedimonte, http://www.comune.pennapiedimonte.ch.it/museo.htm Civiltà del Lazio primitivo. Palazzo delle esposizioni. Roma 1976, Rome, 1976.

Bibliographie Espagne et Andorre

 
– A.A.V.V. (1996) : Montbarbat (1978-1986), Lloret de Mar, 1996, 389 p.
– AGUELO MAS X. et al. (2014) : Intervenció arqueológica al jaciment dels Camps del mas Vidal, Vilademuls (Pla de l’Estany), in : Dotzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, Hospital de Sant Julià, 13 i 14 de juny de 2014, 2014, p. 219-227.
– AGUELO MAS X. et al. (2016) : Treballs arqueològics realitzats a la carretera N-II, tram Medinyà - Orriols (Vilademuls, Pla de l’Estany), in : Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016, 2016, p. 155-168.
– AGUELO MAS X., FREIXA M. (2018) : Intervenció arqueològica al jaciment de Can Castells (Vidreres i Maçanet de la Selva, La Selva), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 729-733.
– AGUILÀ I HUGUET M. (2018) : La intervenció arqueològica al jaciment ibèric del Pla de les Tenalles de Granyanella (la Segarra), in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 361-362.
– AGUSTÍ B. et al. (2004) : Excavacions arqueològiques a Vilanera (l’Escala, Alt Empordà), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2000-2001, 2004, p. 99-114.
– AGUSTÍ B. et al. (2016) : El cráneo humano descubierto en el oppidum ibérico de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, Catalunya), in : CHAZELLES C.-A. de, SCHWALLER M., Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistoriques de Méditerranée nord-occidentale : Mélanges offert à Bernard Dedet, Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, Hors série n° 7, 2016, Volume 2, p. 558-611.
– AGUSTÍ E. et al. (2012) : La Guirnalda : un yacimiento de la Edad del Hierro en la provincia de Guadalajara, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 171-183.
– AGUSTÍ FARJAS B., CODINA REINA D. (2008) : Poblat Ibèric de la Palomera (Mieres, Pla de l’Estany), in : Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, L’Escala – Empúries, 6 i 7 de juny de 2008, 2008, Volum I, p. 147-149.
– AGUSTÍ FARJAS B., PONS BRUN E. (2017) : Un dipòsit perinatal dins una casa senyorial del segle V aC a Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). L’estructura ES525, Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 107-116.
– AGUSTÍ GARCÍA E. et al. (2012) : El yacimiento de Las Camas (Villaverde, Madrid) - Longhouses en la meseta central, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 111-147.
– AGUSTÍ I FARJAS B. et al. (1998) : Les sitges ibèriques de Sant Sebastià de La Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Estudis del Baix Empordà 17, 1998, p. 43-58.
– ALARCOS BALLART A. et al. (2006) : Santa Digna III. Un hàbitat del bronze final III al Vallès oriental, Cypsela 16, 2006, p. 161-175.
– ALBIZURI CANADELL S., FOLCH SOLER J. (2019) : Los depósitos faunísticos de Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Barcelona). Un reflejo del imaginario en el marco del final de la cultura ibérica, Pyrenae 50, 2019, p. 7-28.
– ALBIZURI S. (2011) : Depósitos de ovicaprinos en ámbito doméstico ibérico. El ejemplo del poblado de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Barcelona), Archaeofauna 20, 2011, p. 85-101.
– ALBIZURI S. (2018) : Noves dades sobre la ramaderia especialitzada en el treball i el transport dins les societats camperoles del bronze final i la primera edat del ferro a les depressions de l’Empordà i la Selva (Girona), Cypsela 21, 2018, p. 97-118.
– ALBIZURI S. et al. (1985) : Estudio de la fauna de los silos "UAB", Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p.219-230, Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p. 219-230.
– ALBIZURI S. et al. (1985a) : Estudio de la fauna de los silos "Elisenda", Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p.219-230, Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p. 263-269.
– ALCALDE G. et al. (2016) : Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic de la Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa) (2006-2013) : del neolític antic al bronze final, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2013-2014, 2016, p. 196-209.
– ALCALDE G. et al. (2016a) : La intervenció arqueològica de 2015 al jaciment de La Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa), in : Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016, 2016, p. 57-65.
– ALCALDE I GURT G. et al. (1994) : Procés d’ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) : a partir del 1450 AC, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Publicacions Eventuals d’Arqueologia de la Garrotxa 1, 1994, 95 p.
– ALLUÉ E. et al. (2007) : La sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp), in : Jornades d’Arqueologia 1999, Comarques de Tarragona (1993-1999), Prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 2007, p. 259-273.
– ALLUÉ E. et al. (2012) : Estudio arqueobotánico de Las Camas (Villaverde, Madrid) : Un ejemplo de interdisciplinariedad para el conocimiento del paisaje vegetal y los usos de las plantas en la mesata durante el 1er milenio AC, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 307-335.
– ALMAGRO GORBEA M. (1962) : Nuevas tumbas halladas en la necrópolis de Ampurias, Ampurias XXIV, 1962, p. 225-238.
– ALMAGRO M. (1953) : Las necrópolis de Ampurias, Volum I, Introducción y necrópolis griegas, Barcelona, Monografías Ampuritanas III, 1953, 399 p. + 9 planches.
– ALMAGRO M. (1955) : Las necrópolis de Ampurias, Volum II, Necrópolis romanas y necrópolis indígenas, Barcelona, Monografías Ampuritanas III, 1955, 437 p. + 16 planches.
– ALMAGRO-GORBEA M., MONEO T. (2000) : Santuarios urbanos en el Mundo Ibérico, Madrid, Real Academia de la Historia, Bibliotheca Archaeologica Hispana 4, 2000, 217 p.
– ALONSO N. et al. (1991) : Estudi sobre restes paleocarpològiques al Vallès Occidental : primers resultats del jaciment de les Sitges UAB (Cerdanyola del Vallès), Limes 1, 1991, p. 19-35.
– ALONSO N. et al. (2002) : L’Assentament protohistòric, medieval i d’època moderna de El Vilot de Montagut (Alcarràs, Lleida), Lleida, 2002, 321 p.
– ALONSO N. et al. (2010) : Manufacturing rotary querns in the 4th century BC fortified settlement of Els Vilars (Arbeca, Catalonia, Spain), in : WILLIAMS D., PEACOCK D. (ed.), Bread for the People : The Archaeology of Mills and Milling. Proceedings of a Colloquium held in the British School at Rome, 4-7 de novembre de 2009, BAR International Series 2274, 2010, p. 55-65.
– ALONSO N. et al. (2018) : La fortalesa dels Vilars (Arbeca, Les Garrigues) : Noves aportacions sobre la primera edat del ferro i l’època ibèrica (2010-2015), in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 88-99.
– ÁLVAREZ ARZA R. et al. (2002) : Excavacions a l’assentament ibèric del Castell d’Ulldecona (Ulldecona, Montsià). Un balanç de conjunt, in : I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació, Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001, Ilercavònia 3, 2002, p. 171-184.
– ÁLVAREZ ARZA R., CUBERO ARGENTE M. (1999) : Los pila del poblado ibérico de Castellruf, Gladius 19, 1999, p. 121-142.
– ÁLVAREZ R. et al. (2008) : Residències aristocràtiques al món ibèric septentrional. El cas del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre, Tarragona), in : BLÁNQUEZ PÉREZ J. et (ed.), La Cámara de Toya y la arquitectura monumental ibérica, Universidad Autónoma de Madrid, Varia 7, 2008, p. 87-102.
– AQUILUÉ X. (dir.) (1999) : Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996) : de l’assentament precolonial a l’Empúries actual, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Monogràfies Empuritanes 9, 1999, 684 p.
– AQUILUÉ X. et al. (2000) : Les ceràmiques gregues arcaiques de la Palaià Polis d’Emporion, in : CABRERA BONET P., SANTOS RETOLAZA M. (coord.), Ceràmiques jònies d’època arcaica : centres de producció i comercialització al Mediterrani occidental : actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999, Monogràfies Empuritanes 11, 2000, p. 285-346.
– AQUILUÉ X. et al. (2002) : El campo de silos del área central de la ciudad romana de Empúries, Romula 1, 2002, p. 9-38.
– AQUILUÉ X. et al. (2002a) : Nuevos datos acerca del hábitat arcaico de la Palaia Polis de Emporion, Pallas 58, 2002, p. 301-327.
– AQUILUÉ X. et al. (2008) : Noves evidències del comerç fenici amb les comunitats indígenes de l’entorn d’Empúries, in : GARCIA I RUBERT, D. et al. (coord.), Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI ane, Simposi d’Arqueologia d’Alcanar, 24-26 novembre 2006, Barcelona, 2008, p. 171-190.
– AQUILUÉ X. et al. (2012) : El paisatge funerari en el territori d’Empúries, entre el Bronze final i la primera edat del Ferro, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 75-90.
– AQUILUÉ X., VERAZA J. (2001) : Nueva inscripción ibérica ampuritana, Palaeohispanica 1, 2001, p. 277-289.
– ARMADA PITA X.-L. et al. (2005) : Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis de Calvari del Molar (Priorat, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 62, N.º 1, 2005, p. 139-155.
– ARMADA X.-L. et al. (2013) : Orígenes del urbanismo y dinámicas sociales en el Bronce Final de Cataluña meridional : El Avenc del Primo (Bellmunt del Priorat, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 70, N.º 2, julio-diciembre 2013, p. 278-294.
– ARTEAGA O. et al. (1990) : El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinyeres, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia, Monogràfies Arqueològiques 7, 1990, 196 p.
– ARTIGUES I CONESA P. Ll. et al. (2007) : Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2006, 2007, p. 111-140.
– ARTIGUES I CONESA P. Ll., MESAS TORRONTERAS I. (2017) : Castell de Miravet, síntesis de les intervencions arqueològiques, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum II, 2017, p. 81-99.
– ARTIGUES P. Ll. et al. (2007) : Un colgante ibérico hallado en Can Gambús (Sabadell), Palaeohispanica 7, 2007, p. 239-250.
– ASENSIO D. (1996) : Les àmfores d’importació de la ciutadella ibèrica d’Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona), Revista d’Arqueologia de Ponent 6, 1996, p. 215-224.
– ASENSIO D. et al. (2000-2001) : Les meules rotatives du site ibérique d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona), Pyrenae 31-32, 2000-2001, págs. 57-74.
– ASENSIO D. et al. (2003) : El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell) : un assentament fortificat ilerget del segle III aC, Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 2003, p. 223-236.
– ASENSIO D. et al. (2006) : Noves intervencions arqueològiques a l’assentament fortificat ilerget dels Estinclells (Verdú, Urgell), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2003-2004, 2006, p. 152-176.
– ASENSIO D. et al. (2008) : L’hàbitat i el camp de sitges ibèric de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) : un nucli d’activitats econòmiques especialitzades del segle III aC a la Catalunya interior, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2007, 2008, p. 149-168.
– ASENSIO D. et al. (2012) : L’urbanisme i l’arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), in : BELARTE M. C. et al. (coord.), Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011), Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 2012, p. 173-193
– ASENSIO D. et al. (2014) : El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Les campanyes 2012-2013, in : Dotzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, 13 i 14 de juny de 2014, 2014, p. 127-136
– ASENSIO D., GUITART J. (2010) : El jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel. Montornès del Vallès i Vallromanes. Recull de documentació i assaig d’interpretació, Edicions de la Diputació de Barcelona, Col·lecció Estudis, Sèrie Recursos Culturals 5, 2010, 89 p.
– ASENSIO D., PONS E. (2004-2005) : La troballa d’un crater àtic de figures roges en el jaciment ibèric del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 24, 2004-2005, p. 199-212
– ASENSIO D., PONS E. (2010) : El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). La campanya 2009, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 83-91
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (1996) : Els materials ceràmics del poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Col·lecció Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae 27, 1996, p. 163-191
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2000-2001) : Resultats de la campanya de 1998/1999 i estat de la qüestió sobre el nucli laietà del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola, Vallès Occidental), Pyrenae 31-32, 2000-2001, p. 163-199
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2005) : La troballa d’una màscara grotesca de terra cuita en el jaciment ibèric de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès), Fonements 12, 2005, p. 223-233
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2009) : El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis) 5, 2009, p. 15-85
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2011) : La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles : resultats de l’excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009-2010, 2011, p. 121-148
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2011a) : Un fossat del període ibèric ple en el nucli fortificat del Cogulló (Sallent, Bages), Revista d’Arqueologia de Ponent 21, 2011, p. 157-163
– ASENSIO I VILARÓ D. et al. (2014) : Estat de la recerca en el nucli ibèric del Cogulló (Sallent, Bages). Campanyes 2002-2010, in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 110-118
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (1994-1996) : El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d’Ebre), in : Actes de la taula rodona : Models d’ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 a.n.e. a la Catalunya meridional i zones limítrofes de la depressió de l’Ebre, Sant Feliu de Codines, 18-19 de novembre de 1994, Gala 3-5, 1994-1996, p. 231-246
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (1999) : El poblament ibèric al Vendrell : estat de la qüestió, in : Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996, Miscel·lània penedesenca XXIV, 1999, p. 35-52
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2003) : La ciutadella ibèrica de Toixoneres (Calafell), in : GUITART J. et al. (ed.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental : actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001, Barcelona, 2003, p. 267-279
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2010) : Una almàssera del segle III AC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell), Urtx 24, 2010, p. 55-76
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2016) : El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle iii aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2013-2014, 2016, p. 152-176
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2017) : Les primeres intervencions arqueològiques en el nucli ibèric del Tossal de la Pleta (Belianes, l’Urgell) : una nova "ciutat" en territori ilergeta, Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 183-207
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2018) : El nucli ibèric del Tossal de la Pleta (Belianes, L’Urgell), una ciutat ilergeta del segle III ac, in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 122-129
– ASENSIO VILARÓ D. et al. (2019) : Seguint les passes de Mossèn Serra i Vilaró : novetats sobre l’evolució del poblament ibèric a la Lacetània septentrional a partir de l’activitat arqueològica del Centre d’Estudis Lacetans (1996‑2016), in : Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 44-65
– AULINES A. et al. (2010) : Bauma d’en Noguer (Albanyà, Alt Empordà) : Intervenció de 2009 i localització d’un nou jaciment arqueològic. Presentació dels materials descoberts i primera aproximació cronocultural, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 37-41
– AULINES A. et al. (2012) : La cova Bauma d’en Noguer (Albanyà, Alt Empordà) : Descripció i resultats de la intervenció arqueològica preventiva de l’any 2010, in : Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 15 i 16 de juny de 2012, 2012, p. 59-63
– AZCÁRRAGA CAMARÁ S. (2007) : El inicio de la romanización en la región madrileña : nuevas perspectivas para la investigación, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen I, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 322-341
– AZCÁRRAGA S. et al. (2012) : Conjunto cerámico de una estructura doméstica de la II Edad del Hierro en el yacimiento de la Guirnalda (Quer, Guadalajara), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 225-241
– BADIA I HOMS J. (1988) : Dues esteles ibèriques de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell), Estudis sobre temes del Baix Empordà 7, 1988, p. 5-14
– BADIAS J. et al. (2005) : El camp de sitges ibèric de Missatges (Tàrrega, Urgell), Tribuna d’arqueologia Núm. 2001-2002, 2005, p. 143-166
– BALSERA MORAÑO R. (2006) : El oppidum ibérico de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) y su conjunto numismático : interpretación económica y territorial, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 28, 2006, p. 35-73
– BALSERA MORAÑO R. (2012) : El sistema defensiu del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, el Maresme) i la detecció de la barrera nord, Cypsela 19, 2012, p. 193-210
– BALSERA MORAÑO R. et al. (2008) : El asentamiento layetano del Ibérico Pleno en el complejo arqueológico de Can Gambús I (Sabadell, Vallès Occidental). Interpretación socio-económica y valoración política, Revista d’Arqueologia de Ponent 18, 2008, p. 31-69
– BALSERA MORAÑO R. et al. (2011) : Els Pinetons, un assentament prehistòric i medieval a la plana del Vallès (Ripollet, Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009, 2011, p. 237-283
– BALSERA MORAÑO R., ROIG BUXÓ J. (2014) : Fenomenologia i dinàmica de fosses a l’assentament del bronze final i primera edat del ferro dels Pinetons II (Ripollet, Vallès Occidental), in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 241-254
– BAQUEDANO E. et al. (2007) : El oppidum carpetano de “El Llano de la Horca” (Santorcaz, Madrid)”, in : Zona Arqueológica, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 374-394
– BARBERÁ FARRÁS J. (1968) : La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (Colección Rubio de la Serna), Ampurias XXX, 1968, p. 97-150
– BARBERÁ FARRÁS J. (1990) : La necrópolis de la muralla NE de Ampurias en el proceso de la iberización, Virolay 2, 1990, p. 201-206
– BARBERÁ J. (1969-1970) : La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (Excavación 1968-1969), Ampurias 31-32, 1969-70, p. 169-189
– BARBERÁ J., PASCUAL R. (1969-1970) : El poblado preromano de la Muntanya de Sant Miquel, en Vallromanes-Montornès (Barcelona), Ampurias 31-32, 1969-1970, p. 273-283
– BARRASETAS I DUNJÓ E. et al. (1997) : El jaciment de Can Rossell (Llinars del Vallès), segle I aC, Lauro 13, 1997, p. 5-12
– BARREDA I CASANOVE M. Ll. et al. (1989) : El Conjunt arqueològic ibero-romà del "Mas de les Flors" (Sant Boi de Llobregat), in : I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels 28, 29, 30 abril 1989, Pre-actes, Vol. I - Comunicacions, 1989, p. 140-150
– BARRIAL I JOVÉ O., FRANCÈS I FARRÉ J. (1991) : Noves excavacions al poblat ibèric del Turó de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Arraona 9, III Època, Tardor de 1991, p. 9-33
– BEA CASTAÑO D. et al. (2005) : El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Un edifici cultual de la primera edat del ferro al curs inferior de l’Ebre, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2002-2003, 2005, p. 23-51
– BEA CASTAÑO D. et al. (2014) : Reconstrucción de un espacio habitacional ibérico. La casa A 16/17 del poblado de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona), in : ALVÁREZ J. M. et al. (ed.) : XVIII CIAC : Centro y periferia en el mundo clásico / S. 4. Koiné mediterránea. Púnicos, Etruscos, Iberos, Mérida, 2014, p. 539-541
– BEA CASTAÑO D., CHIMISANAS E. (2002) : Estudi dels materials del jaciment ibèric del turó de Montgat, Montgat, 2002, 171 p.
– BEA CASTAÑO D., DILOLI FONS J. (2005) : Elements de representació durant la Primera Edat del Ferro al curs inferior de l’Ebre : el recinte del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta), Revista d’Arqueologia de Ponent 15, 2005, p. 179-198
– BEA I CASTAÑO D. (1996) : La necròpolis de Can Canyís. I. El material ceràmic, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 18, 1996, p. 23-37
– BEA I CASTAÑO D. et al. (1999) : La necròpoli de Can Canyís (Banyeres del Penedès, Baix Penedès) : una revisió del material funerari, in : Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996, Miscel·lània penedesenca XXIV, 1999, p. 35-52
– BEDÓS N., SÁENZ L. (1991) : Les sitges ibèriques de Can Tona (Sant Quirze del Vallès), Limes 1, 1991, p. 141-150
– BELARTE C., NOGUERA J. (2008) : Els jaciments protohistòrics de Santa Madrona (Riba-roja) i Sebes (Flix), Ribera d’Ebre, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2007, 2008, p. 127-147
– BELARTE FRANCO M. C., NOGUERA GUILLÉN J. (2007) : La Necròpolis Protohistòrica de Santa Madrona (Riba-Roja d’Ebre, Ribera d’Ebre), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Hic et nunc 2), Tarragona, 2007, 123 p.
– BELARTE FRANCO M. del C. et al. (2007) : El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre),in : Jornades d’Arqueologia 1999, Comarques de Tarragona (1993-1999), Prehistòria, protohistòria i època medieval, Barcelona, 2007, p. 175-204
– BELARTE M. C. et al. (1996) : El jaciment de Coll Roig (Bellprat, Anoia). Excavacions del 1995, Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, Recull 4, 1996, p. 27-36
– BELARTE M. C. et al. (2001) : Recerques sobre el poblament protohistòric a la Baixa Segarra : el jaciment ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia), Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, Recull 7, 2001, p. 7-44
– BELARTE M. C. et al. (2002) : El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Un patró d’hàbitat ibèric en el curs inferior de l’Ebre, in : I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació, Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001, Ilercavònia 3, 2002, p. 87-110
– BELARTE M. C. et al. (2004) : Recerques arqueològiques a la Baixa Segarra : El jaciment del bronze del Coll Roig i l’assentament ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia), in : Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001, La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Volum I, 2004, p. 308-339
– BELARTE M. C. et al. (2012) : Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d’Ebre, in : BELARTE M. C. et al. (ed.), Iberos del Ebro Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011), Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Sèrie Documenta 25, 2012, p. 17-35
– BELARTE M. C. et al. (2012a) : Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro : el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre), in : BELARTE M. C. et al. (ed.), Iberos del Ebro Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011), Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Sèrie Documenta 25, 2012, p. 95-102
– BELARTE M. C. et al. (2012b) : La necròpolis protohistòrica de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 95-101
– BELARTE M. C. et al. (2013) : Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional : el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 70, N.º 2, julio-diciembre 2013, p. 295-314
– BELARTE M. C. et al. (2015) : Un establiment rural de l’ibèric ple a la Cessetània : Rabassats (Nulles, Alt Camp) (s. III aC), Auriga 79, 2015, p. 32-33
– BELARTE M. C. et al. (2017) : Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), intervencions entre 2010 i 2013, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 298-312
– BELARTE M. C. et al. (2017a) : Intervencions arqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, el Montsià). 2014-2015, in : Actes de les I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 255-273
– BELARTE M. C. et al. (2017b) : L’assentament ibèric de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre). Intervencions 2011-2015, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 313-328
– BELARTE M. C. et al. (2017c) : ¿Depósito votivo o destrucción de necrópolis ? : el silo protohistórico de El Pontarró (La Secuita, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 74, N.º 2, julio-diciembre 2017, p. 355-374
– BELARTE M. C. et al. (2018) : Rabassats (Nulles, Alt Camp) : una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica, Nulles-Tarragona, 2018, 55 p.
– BELARTE M. C., NOGUERA J. (2010) : El jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Guia arqueològica, Benifallet, 2010, 63 p.
– BENET C. et al. (1992) : Intervenció arqueològica en els assentaments iberoromans de l’Albornar (Baix Penedès), Revista d’Arqueologia de Ponent 2, 1992, p. 155-175
– BENSENY I GEA J. (1998) : Intervenció arqueològica a la carretera de Soses a Aitona. 1994, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1996-1997, 1998, p. 57-66
– BERMÚDEZ LÓPEZ X. et al. (2003) : Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del C/ de l’Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat), Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 2003, p. 211-222
– BLANCO A. (1957) : El torques de Tremp (Lérida), Zephyrus VIII, 1957, p. 288-289
– BLASCO A. et al. (1981-1982) : La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins, Pyrenae 17-18, 1981-1982, p. 11-34 + 4 planches
– BLASCO BIOSCA M. (2018) : Aproximació a la producció ceràmica “Merlès” : anàlisi decorativa del conjunt de Sant Pau de Pinós, Cypsela 21, 2018, p. 67-96
– BLASCO Mª C. et al. (2007) : La revitalización de los ritos de enterramiento y la implantación de las necrópolis de incineración en la cuenca del Manzanares : la necrópolis de Arroyo Butarque, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 216-238
– BLASCO Mª C. et al. (2012) : Las Primeras Necrópolis de incineración en tierras de Madrid, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 47-71
– BLÁSQUEZ MARTÍNEZ J. M. (1955-1956) : La interpretación de la pátera de Tivisa, Ampurias XVII-XVIII, 1955-1956, p. 111-139
– BONET ROSADO H., VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ J. (dir.) (2011) : La Bastida de les Alcusses : 1928-2010, Museu de Prehistòria de València, 2011, 328 p.
– BORDAS A. et al. (1994) : Excavacions arqueològiques 1991-1992 a la Bòbila Madurell-Mas Duran (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1992-1993, 1994, p. 31-48
– BORDAS TISSIER A. (2015) : Intervenció d’urgència a les coves de Santa Cecília - Cova Gran de Marganell (Bages), in : Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Museu Arqueològic de l’Esquerda, Roda de Ter, 17 i 18 d’octubre de 2014, 2015, p. 120-124
– BORRELL F. et al. (2000) : La Devesa (Besalú), un jaciment de la Primera Edat del Ferro a la vall del Fluvià (La Garrotxa), in : BUXÓ R., PONS E. (ed.), L’hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc occidental : actualitat de l’arqueologia de l’edat del ferro : actes del XXII Col·loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro (Girona, 21-24 de maig de 1998), Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona, Sèrie monogràfica 9, 2000, p. 161-170
– BOSCH À. et al. (1995) : La cova de la Pólvora (Albanyà, Alt Empordà). Ocupació prehistòrica d’una cavitat en el Bassegoda, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 28, 1995, p. 12-19
– BOSCH À., TOLEDO A. (1989) : Cau Negre de Sant Roc. Amer. Un jaciment del Bronze Final a la Selva, Cypsela VII, 1989, p. 35-39
– BOSCH GIMPERA P., COLOMINAS ROCAS J. (1915-1920) : La necròpolis de "Can Missert" (Terrassa), Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, volum VI, 1915-1920, p. 582-586
– BOSCH I CASADEVALL J.M. (1993) : Engordany, la vida al solà. Segles (II aC–XX dC), Andorra la Vella, Ministeri d’Educació, Cultura i Joventut – Servei d’Arqueologia, 1993, 117 p.
– BOSCH J. et al. (1986) : Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme al Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1984-1985, 1986, p. 121-133
– BOSCH J. M. et al. (1991) : Olèrdola i el seu territori en els segles II-I aC, in : MOLIST N., SÁNCHEZ E. (coord.), Fortificacions : la problemàtica de l’Ibèric ple (segles IV - III a.C), Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-7-8 i 9 de desembre de 1990, Manresa, 1991, p. 349-361
– BOUSO M. et al. (2002) : El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Campanyes 2000 i 2001, in : Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002, 2002, Volum I, p. 105-153
– BRUGUERA I RIERA R. (2001) : Un nou element domestic : una graella de ceramica a ma de les Toixoneres. (Calafell, Baix Penedes, Comunicacions presentades a les 10enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Santa Margarida i els Monjos els dies 30, 31 de maig i 1 de juny de 1997, Miscel·lània penedesenca XXVI, 2001, p. 7-18
– BRUGUERA R. (2008) : Les sitges del poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar), in : XXIV Sessió d’Estudis Mataronins, 1 de desembre 2007, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 2008, p. 7-17
– BURCH I RIUS J. (1996) : L’Emmagatzematge de cereals en sitges d’època ibèrica al nord-est de Catalunya, Tesi doctoral, Universitat de Girona, 1996, 1097 p.
– BURCH I RIUS J. (1996a) : Les sitges de Llagostera, Crònica. Publicació de l’Arxiu Municipal de Llagostera 14, 1996, p. 2-10
– BURCH J. et al. (1992) : Excavacions arqueològiques en el traçat de la variant de la carretera Nacional II al seu pas per Girona, in : Primeres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols, 1992, p. 60-70
– BURCH J. et al. (1994) : La vil.la romana de la casa del Racó, Annals de l’Institut d’estudis Gironins XXXllI, 1994, p. 123-138
– BURCH J. et al. (2001) : Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. 1 El sector de l’antiga església parroquial, Publicacions del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, 2001, 161 p.
– BURCH J. et al. (2003) : Noves aportacions per al coneixement del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell), Estudis del Baix Empordà 22, 2003, p. 9-54
– BURCH J. et al. (2010) : L’assentament ibèric de Sant Sebastià de La Guarda (Palafrugell, Baix Empordà), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2008-2009, 2010, p. 45-58
– BURCH J. et al. (2011) : Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis, 4. Les defenses de l’oppidum de *Kerunta, Girona, 2011, 256 p.
– BURCH J., SAGRERA J. (2009) : Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis, 3 : Els sitjars, Publicacions del Laboratori d’Arqueologia i Prehistoria de la Universitat de Girona, 2009, 280 p.
– BURÉS I VILASECA L. et al. (1993) : El jaciment ibèric del Barranc del Prat (la Juncosa de Montmell, Baix Penedès), in : Comunicacions presentades a les 5enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Vilanova i la Geltrú el dies 5, 6 i 7 de juny de 1992, Miscel·lània Penedesenca XVII, 1993, p. 113-136
– BUSQUETS F., FÀBREGAS M. (1998) : Escavació d’urgència al jaciment de la Devesa (Besalú, La Garrotxa), in : Quartes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Figueres (Alt Empordà), 20 i 21 de novembre de 1998, 1998, p. 149-170
– BUXÓ D. et al. (1979) : Nota preliminar sobre el jaciment de la Pedra del Dau (Sabassona) Ausa VIII, Núm. 89-90, 1979, p. 321-328
– BUXÓ I AUSIÓ D. et al. (1982) : Noves aportacions al jaciment de Savassona (Tavèrnoles), Ausa X, Núm. 102-104, 1982, p. 95-112
– CABRERO L. A. (2012) : Grafitos fenicios en el centro de la península ibérica, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 393-399
– CAJA M. J. (2002) : Les sitges ibèriques del Vial del Port a Palamós, Baix Empordà, in : Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002, 2002, Volum I, p. 137-139
– CALLAVÉ FELIPE S. et al. (2010) : Les fosses del Camp d’en Pitu Porusia (Bàscara, Alt Empordà), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 199-204
– CALLAVÉ S. et al. (2011) : L’explotació del camp a l’època ibèrica al Nord-Est de Catalunya : els camps de sitges trobats durant la construcció del TGV a les Comarques de Girona, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009, 2011, p. 81-97
– CALLEJA BALLVÉ S., GRAU SALVÀ J. (2012) : Les sitges ibèriques de Les Solades (La Tallada d’Empordà, Baix Empordà), in : Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 15 i 16 de juny de 2012, 2012, p. 173-174
– CAMAÑES Mª P. et al. (2010) : Un nuevo plomo ibérico escrito de Monteró 1, Palaeohispanica 10, 2010, p. 233-247
– CÁMARA J. et al. (2018) : Excavacions arqueològiques al jaciment de la Dou (la Garrotxa) (2016-2017) : noves aportacions al coneixement de les estratègies d’assentament durant el Bronze final a l’àrea del Prepirineu oriental, in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 79-88
– CAMATS A., ROS J. (2018) : Darreres investigacions al jaciment arqueològic d’Antona (Artesa de Segre, La Noguera), in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 254-261
– CAMPO M., MERCADAL O. (2009) : Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo iii a.C.– mediados siglo i d.C.), in : ARÉVALO A. (ed.), Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática (Cádiz, 22-24 d’octubre de 2007), Universidad de Cádiz, 2009, Tomo I, p. 353-367
– CANELA GRÀCIA J. (2017) : La ceràmica a torn de l’assentament protohistòric del Castell d’Amposta, in : I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 356-367
– CANTARELLAS SANCHO V. (2014) : Granges i vil·les d’època tardorepublicana al Vallès Oriental, Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 18, 2014, p. 33-50
– CARAVACA I DELCLÓS J. (1994) : Castellbarri - Memòria de les excavacions arqueològiques, 1994, 125 p.
– CARAVACA J. et al. (1996) : Excavacions al poblat ibèric de Castell Barri. Calonge. (Baix Empordà), in : Terceres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996, 1996, p. 109-118
– CARBONELL I SOLÉ E. et al. (1991) : Notícia de les excavacions al jaciment ibèric i romà de Can Feu (Sant Quirze del Vallès). Campanyes 1987 – 1988, Limes 1, 1991, p. 151-154
– CARLÚS I MARTÍNS X. et al. (coord.) (2007) : Cabanes, sitges i tombes : el paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental) del 1300 al 500 AC, Museu d’Arqueologia de Sabadell, Quaderns d’Arqueologia de Sabadell 4, 2007, 251 p.
– CARLÚS X. et al. (2012) : L’empedrat CPR-247 de la necròpolis d’incineració de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Barcelona), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 133-139
– CARMONA R. et al. (2018) : Tretze anys de recerca a la fortalesa ilergeta dels Estinclells. Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP) : un model científic i pedagògic, in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 110-121
– CARRERAS I VILÁ J. (2004) : Notícies sobre una placa de cinyell ibèrica trobada al Berguedà, L’Erol 80, 2004, p. 31-33
– CARROBLES SANTOS J., PEREIRA SIESO J. (2012) : Palomar de Pintado, Villafranca de los Caballeros (Toledo) : territorialización y sociedades del Primer Hierro en La Mancha toledana, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 257-293
– CASABONA SEBASTIÁN J. F. et al. (2010) : La campanya d’excavacions arqueològiques al Castell de l’Albi (Les Garrigues) durant l’any 2008. El castell medieval i el jaciment protohistòric, in : Cabal de petjades, VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Vinaixa, 24 d’octubre de 2009), Collecció d’Estudis Locals Lo Plançó 9, 2010, p. 43-57
– CASAS I GENOVER J. (1982) : La tomba de la Clota Grossa (l’Escala, Alt Empordà), Cypsela IV, 1982, Girona, p. 157-163
– CASAS I GENOVER J. (1989) : L’Olivet d’en Pujol i els Tolegassos : dos establiments agrícoles d’època romana a Viladamat (campanyes de 1982 a 1988), Centre d’Investigacions Arquelògiques de Girona, Sèrie monogràfica, no. 10, 1989, 209 p.
– CASAS I GENOVER J. (1997) : Poblament antic entorn l’estany de Camallera i la seva zona d’influència, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 30, 1997, p. 63-80
– CASAS I GENOVER J. (1999) : Sitges Ibèriques a l’entorn de Marenyà (La Tallada d’Empordà), Estudis del Baix Empordà 18, 1999, p. 5-12
– CASAS I GENOVER J. et al. (1996) : Les sitges de Tolegassos. Aspectes de la fase republicana del jaciment, Cypsela XI, 1996, p. 67-97
– CASAS I GENOVER J. et al. (2013) : L’Olivet d’en Pujol (Viladamat, Alt Empordà) : anàlisi global d’un jaciment extraordinari, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins LIV, 2013, p. 263-295
– CASAS J. et al. (1991) : El poblat ibèric de Planells i les sitges dels Bordegassos (Sant Mori-Vilopriu), Cypsela IX, 1991, Girona, p. 121-139
– CASAS J. et al. (2010) : La Muntanyeta (Viladamat). Un establiment tardorepublicà en el territori d’Empúries, Revista d’Arqueologia de Ponent 20, 2010, p. 145-176
– CASAS J. et al. (2011) : Les sitges ibèriques del Camp de l’Ylla (Viladamat, Alt Empordà), Cypsela 18, 2011, p. 223-242
– CASAS J. et al. (2011a) : Els nivells d’època ibèrica de la Casa de les Bombes (Peralada), Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 33, 2011, p. 5-23
– CASAS J., SOLER V. (2012) : El asentamiento rural ibérico de Saus (Girona). Un ejemplo de explotación agrícola en el territorio de Emporion, BAR International Series 2390, Oxford, 2012, 324 p.
– CASAS J., SOLER V. (2016) : Mas Gusó. Evolución de un asentamiento rural en el territorio de Ampurias : del Neolítico Final a época ibérica, BAR International Series 2824, 2016, 367 p.
– CASTELLANO A. (2017) : Aproximació a la caracterització de l’horitzó ibèric antic (segles vi-v ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues), Revista d’Arqueologia de Ponent 27, 2017, p. 117-145
– CASTELLS J. et al. (1986-1989) : El Serrat de Balà. Una necròpolis d’incineració a Cantonigròs, Osona, Ampurias 48-50, Vol. I, 1986-1989, p. 224-239
– CASTRO LÓPEZ Ó. de, CARLÚS I MARTÍN X. (2014) : Intervenció arqueològica al Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2011-2012, 2014, p. 39-75
– CASTRO MARTINEZ P. V. (1994) : La Sociedad de los Campos de Urnas en el nordeste de la Peninsula Iberica : La necropolis de El Calvari (El Molar, Priorat, Tarragona), Oxford, BAR International Series 592, 1994, 172 p. + 56 p. de planches et tableaux
– CELA ESPÍN X. et al. (1999) : Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre). Col.lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae 30, 1999, p. 91-121
– CELA ESPÍN X. et al. (2002) : El jaciment de l’Hostal (Cabrera de Mar, Maresme), Laietania 13, 2002, p. 49-67
– CELA ESPÍN X. et al. (2009) : Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus : evidències d’un santuari ?, Revista d’Arqueologia de Ponent 19, 2009, p. 111-138
– CERDEÑO Mª L., JUEZ P. (2002) : El Castro Celtibérico de “El Ceremeño” (Herrería, Guadalajara), Monografías Arqueológicas del S.A.E.T., 8, Terruel, 2002, 193 p.
– CLAVELL M. et al. (2008) : Guies del Museu d’Arqueologia. Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, 2008, 61 p.
– CLOP I GARCÍA X. et al. (1998) : El pla de la Bruguera Centre de Distribució SONY : una necròpolis d’incineració de la primera edat del ferro a Castellar del Vallès (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), Barcelona, Excavacions arqueològiques a Catalunya 15, 1998, 130 p.
– CLOP X. et al. (2000) : Le champ d’urnes du Premier Age du Fer du Pla-de-la-Bruguera, Centre de Distribution SONY (Castellar-del-Vallès, Vallès Occidental, Catalogne), in : GASCÓ J., CLAUSTRES F. (dir.), Habitats, économies et sociétés du Nord-Ouest méditerranéen de l’Age du Bronze au premier Age du Fer - Actes du colloque international, XXIVe Congrès préhistorique de France, Carcassonne, 26-30 septembre 1994, 2000, p. 159-165
– CODEX SCCL (1992) : Excavacions a l’autopista A-19, variant de Mataró. Tres exemples de poblament del Maresme : de l’Ibèric Ple a la romanització, Laietània 7, 1992, p. 157-189
– CODINA F., FONT S. (2008) : Excavacions arqueològiques al carrer de la Pau de Verges, in : Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, L’Escala – Empúries, 6 i 7 de juny de 2008, 2008, Volum I, p. 303-306
– CODINA REINA D. (2010) : Intervenció arqueològica al camp del Pla de Sant Esteve (Vilademuls, Pla de l’Estany), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 129-132
– CODINA REINA D. et al. (2016) : El jaciment del Boscarró (Sant Joan les Fonts). Testimoni de l’occupació ibèrica a la Garrotxa, in : Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016, 2016, p. 141-144
– CODINA REINA D., MONTALBÁN MARTINEZ C. (2012) : Tipologia dels enterraments localitzats al Sector 3 de la Necròpolis de Vilanera (L’Escala, Alt Empordà), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC.) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 153-160
– CODINA REINA D., PULLIA M. F. (2018) : Intervenció arqueològica a la necròpolis de Vilanera, L’Escala, Alt Empordà, 2016-2017, in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 89-95
– COLET A. et al. (2005) : Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca : la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià), Revista d’Arqueologia de Ponent 15, 2005, p. 167-178
– COLET A. et al. (2005a) : El món funerari durant el Grup del Segre-Cinca III (950-750 cal a.n.e.) : la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, el Segrià), Revista d’Arqueologia de Ponent 15, 2005, p. 151-165
– COLL J. M. (2004) : La Soleia del Cosidor (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), in : Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001, La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Volum I, 2004, p. 297-302
– COLL MONTEAGUDO R. et al. (1988) : El Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, El Maresme). Història de la investigació i estat de la qüestió, Premià de Mar, 1988, 270 p.
– COLL MONTEAGUDO R. et al. (1994) : El santuari iberic de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, el Maresme). Estudi preliminar, Laietània 9, 1994, p. 33-86
– COLL MONTEAGUDO R. et al. (1994a) : Memòria de les excavacions arqueològiques efectuades en el santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer, Memòries d’Intervenció Arqueològica, 1994, 297 p.
– COLL MONTEAGUDO R. et al. (2004) : El poblat ibèric de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt, el Maresme). Vuit anys de recerca (1992-2000), Fonaments 10-11 (2003-2004), 2004, p. 161-211
– COLL MONTEAGUDO R., CAZORLA CARRERA F. (1998) : Una cueva-santuario ibérica en el Maresme ’La cova de les Encantades’ del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona), in : Actas del Congreso Internacional "Los Iberos, Príncipes de Occidente", Saguntum - Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Número Extraordinario 1, 1998, p. 275-282
– COLL MONTEAGUDO R., MONTLLÓ BOLART J. al. (1994) : La sitja de la torre Rosendo-Riera (Premià de Dalt, El Maresme), X Sessió d’Estudis Mataronins, 20 de novembre de 1993, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 1994, p. 95-108
– COLOMINAS ROCA J. (1945-1946) : El poblado ibérico del Turó de la Rovira, Ampurias VII-VIII, 1945-1946, p. 203-214
– COMAS I SOLÀ M. (2001) : Les esteles funeràries ibèriques de Badalona, Carrer dels Arbres, Revista anuari del Museu de Badalona 12, 2001, p. 7-14
– COMAS M. et al. (2001) : Dos nuevas estelas ibéricas de Badalona, Palaeohispanica 1, 2001, p. 291-299
– CONSUEGRA RODRÍGUEZ S., DÍAZ-DEL-RÍO ESPAÑOL P. (2007) : El yacimiento de la Albareja (Fuenlabrada, Madrid) : un ejemplo de poblamiento disperso de la primera Edad del Hierro, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 132-152
– CONTRERAS MARTÍNEZ M. et al. (2014) : Oppidum, urbanismo y organización de los espacios de hábitat en El Llano de la Horca (Santorcaz, Madrid), in : Zona Arqueológica - Simposio sobre los carpetanos. Arqueología e historia de un pueblo de la Edad del Hierro, Número 17, Alcalá de Henares, 2014, p. 111-124
– COSTA SERRET J. (2016) : Noves figuracions humanes en ceràmica ilergeta. El tossal del castell de la Ràpita (la Noguera, Lleida), Revista d’Arqueologia de Ponent 26, 2016, p. 179-187
– CUESTA F. et al. (1985) : Avance de los resultados obtenidos en los silos ibéricos de la calle Elisenda (Sant Cugat del Vallès), Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p. 231-262
– CUESTA TORIBIO F. (1985) : Noticia sobre el hallazgo de un silo ibérico en las inmediaciones de la Universidad Autonoma de Barcelona, Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p. 271-275
– CUESTA TORIBIO F., RAMADA I CLEMENTE F. X. (1987) : L’assentament ibèric de la Bigorra, Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental). Avenç de resultats, Arraona 1, III Època, Tardor de 1987, p. 9-14
– CURA MORERA M., FERRAN A. M. (1977) : El poblat pre-romà de la "Costa de la Vila" (Santpedor, comarca del Bages), Pyrenae 13-14, 1977, p. 181-192
– CURA-MORERA M., ROVIRA I PORT J. (1976) : Consideracions sobre el poblat del bronze final de Merlès (Sant Pau de Pinos, Barcelona), Cypsela 1, 1976, p. 101-104
– DAURA I JORBA A. et al. (1987) : El Jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí, Bages), Associació Cultural Dovella, Manresa, Monografies 1, 1987, 109 p.
– DE LEÓN SUBÍAS D. et al. (2017) : Los conjuntos cerámicos de las fases de ocupación ceretana e íbero-romana de "el Castellot", Bolvir de Cerdanya (Girona), Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 165-181
– DEHESA CARREIRA R. (2010) : L’excavació del camp de sitges de Torre Vedruna-Sector Transports. Girona-Vilablareix (Gironès), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 109-111
– DÍAZ DÍAZ A. (2018) : Intervenció arqueològica al jaciment de Can Tió (Vidreres-Maçanet de la Selva, La Selva), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 735-740
– DÍAZ GARCÍA M., ROIG PÉREZ F. (2016) : El jaciment de la Devesa (el Vendrell) : un exemple d’explotació agrícola al Baix Penedès (ager Tarraconensis), Revista d’Arqueologia de Ponent 26, 2016, p. 205-229
– DÍEZ-CORONEL Y MONTULL L. (1965) : La necrópolis de « Colomina », en Gerp (Lérida), Ampurias XXVI-XXVII, 1965, p. 71-104
– DILOLI FONS J. (1999) : Les Planetes (Bítem, Tortosa), Memòria de l’excavació arqueològica, 1999, 235 p.
– DILOLI FONS J. (2009) : La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona), Trabajos de Prehistoria 66, N.º 2, julio-diciembre 2009, p. 119-142
– DILOLI FONS J. et al. (2018) : El Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs. L’arquitectura del poder a l’Ebre durant la protohistòria, Col·lecció Universitat Rovira i Virgili, 94, 2018, 320 p.
– DILOLI I FONS J. et al. (2002) : El jaciment protohistòric de les Planetes, a Bítem (Tortosa, Baix Ebre), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1998-1999, 2002, p. 159-173
– DILOLI I FONS J. et al. (2003) : L’assentament ibèric de les Planetes. Tortosa, Baix Ebre. Viure vora el riu durant la protohistòria, Arola Editors, 2003, 142 p.
– DILOLI J. et al. (2011) : El jaciment protohistòric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). Resultat de les intervencions arqueològiques efectuades durant el període 2000-2008, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009, 2011, p. 285-315
– DILOLI J. et al. (2017) : L’assentament protohistòric de L’Assut (Tivenys, Baix Ebre), in : I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 285-298
– DILOLI J. et al. (2017a) : La Gessera (Caseres, Terra Alta) : recuperació, consolidació i museïtzació, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum II, 2017, p. 344-352
– DILOLI J. et al. (2018) : Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta), Tribuna d’Arqueologia Núm. 2015-2016, 2018, p. 11-30
– DURAN I CAIXAL M. et al. (2015) : El Camp de les Lloses (Tona, Osona) : un post avançat amb tallers metal·lúrgics al servei de la logística de l’exèrcit romanorepublicà (125-75 ane), Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, p. 295-307
– DURAN I CAIXAL M. et al. (2017) : El Camp de les Lloses, un exemple d’implantació militar al territori d’època romanorepublicana. Tona. Barcelona, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2014-2015, 2017, p. 11-45
– DURAN I CAIXAL M. et al. (2019) : Intervencions al jaciment romano republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona, 2014-2015). Dins el projecte de recerca arqueológica : “el nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar : la militarització del paisatge com a model de gestió territorial” (NECEEC), in : Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 183-191
– DURAN M. et al. (2014) : Noves intervencions al jaciment romano-republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona). 2011-2012, in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 136-140
– DURÁN PENEDO M. et al. (2014) : Darreres intervencions al jaciment ibèric de les Maleses : excavacions i procés de museïtzació, Monte Catano 15, 2014, p. 9-31
– DURÁN PENEDO M. et al. (2014a) : Orfebrería y ritual en el yacimiento ibérico de les Maleses, Barcelona, Monte Catano 15, 2014, p. 33-47
– DURÁN PENEDO M., HUNTINGFORD ANTIGAS E. (1998) : El poblat ibèric de "Les Maleses". Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles i Badalona. Número Monogràfic, Monte Catano 1, 1998, p. 11-203
– EDO M. et al. (2011) : La cova de Can Sadurní, guió sintètic de la prehistòria recent de Garraf, in : BLASCO A. et al. (coord.), La cova de Can Sadurní i la prehistòria de Garraf. Recull de 30 anys d’investigació, Actes de les Jornades Internacionals de Prehistòria “El Garraf, 30 anys d’investigació arqueològica”, celebrades a Begues del 5 al 7 de desembre de 2008, Milano, EDAR, 2011, p. 13-95
– EQUIP SARRÓ (2000) : Les Roques de Sarró (Lleida, Segrià) : Evolució de l’assentament entre el 3600 cal. a.n.e. i el 175 a.n.e., Revista d’Arqueologia de Ponent 10, 2000, p. 63-173
– ESCALA ABAD Ó. et al. (2011) : El jaciment de la Rosella (Tàrrega, Urgell) : un camp de sitges associat a un hàbitat de l’ibèric tardà (segles II i I a. de la n. e.), Urtx 23, 2011, p. 211-241
– ESCALA ABAT Ó. et al. (2011a) : El Tossal del Moro. Un jaciment visigot i ibèric a l’Urgell ? Primers resultats, Urtx 25, 2011, p. 243-252
– ESCALA Ó. et al. (2015) : La Fogonussa (Sant Martí de Riucorb). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2012-2013, 2015, p. 241-258
– ESCALA Ó. et al. (2018) : El jaciment ibèric i visigot del Tossal del Moro (Castellserà, L’Urgell). Darreres novetats, in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 202-209
– ESTEVE GÀLVEZ F. (1974) : La necrópolis ibérica de la Oriola cerca de Amposta (Tarragona), Valencia, Estudios Ibéricos 5, 1974, 58 p. + 9 pl.
– ESTEVE X. et al. (2012) : L’estructura 378 de Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès) : una tomba de cremació aïllada de l’ibèric antic, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 119-125
– FABRA I SALVAT M. E., BURGUETE I RECASENS S. (1986) : Introducció a l’estudi del jaciment ibèric de "El Vilar", Quaderns de Vilaniu 9, maig 1986, p. 55-78
– FABRA SALVAT M. E. et al. (2013) : Grafits apareguts al jaciment ibèric del Vilar i als testers de Fontscaldes (Valls, Tarragona). La tècnica del carbó vegetal, Saguntum 45, 2013, p. 247-250
– FABRA SALVAT M. E., VILALTA RIBÉ E. (2016) : Els materials arqueològics de la sitja 4 del jaciment ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp) dipositats al Museu de Valls, Revista d’Arqueologia de Ponent 26, 2016, p. 147-177
– FARRÉ HUGUET J. et al. (1996) : Memòria Excavació Urgència Pou Nou-2/1995, 1996, 146 p.
– FARRÉ J. et al. (2002) : El jaciment de Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès, Alt Penedès). Un espai utilitzat des del Neolític fins a l’època ibèrica, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1998-1999, 2002, p. 113-134
– FERRÁNDEZ M. et al. (1991) : La necròpolis tumular d’incineració de La Colomina 1 (Gerb, La Noguera) : campanya d’excavacions 1987-1988, Revista d’Arqueologia de Ponent 1, 1991, p. 83-139
– FERRÁNDEZ M. et al. (1991a) : La necròpoli d’incineració de la Colomina 1 (Gerb, la Noguera). Metodologia i classificació de les estructures tumulars, Limes 1, 1991, p. 87-115
– FERRÁNDEZ M., LAFUENTE A. (1989) : La Colomina 2 : Primeres notícies d’un assentament del Bronze Final, Centre d’Estudis de La Noguera, Estudis 3, 1989, p. 71-82
– FERRÉ R. et al. (2017) : Intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric dels Tossals (Aldover, Baix Ebre), in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 234-242
– FERRER ÀLVAREZ C. et al. (2003) : Fondo del Roig (Cunit). Un nucli camperol ibèric de la Cossetània, in : GUITART J. et al. (ed.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental : actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001, Barcelona, 2003, p. 339-348
– FERRER I ÀLVAREZ C., RIGO I JOVELLS A. (2003) : Puig Castellar : els ibers a Santa Coloma de Gramenet : 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002), Santa Coloma de Gramenet, 2003, 185 p.
– FERRER I JANÉ J. (2012) : Śaleitaŕtin : testimoni múltiple d’un antropònim ibèric al jaciment de Can Rossó (Argençola), Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, p. 143-152
– FERRER I JANÉ J. (2013) : Deux alphabets ibères duals rupestres de Cerdagne, Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 1, 2013, p. 9-18
– FERRER I JANÉ J. (2013a) : Ḿltunśor : un nou model de segell ibèric procedent de Ca l’Estrada (Canovelles, Barcelona), Saguntum 45, 2013, p. 161-169
– FERRER I JANÉ J. (2016) : Une inscription rupestre ibère inédite de Ger (Cerdagne) avec la formule « neitin iunstir », Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 4, 2016, p. 13-28
– FERRER I JANÉ J. (2017) : Nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de la Cerdagne (3) : cinq inscriptions inédites, Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 5, 2017, p. 7-21
– FERRER I JANÉ J. (2018) : Tres noves inscripcions ibèriques sobre pedra, Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia 8, 2018, p. 312‐328
– FERRER I JANÉ J. et al. (2008) : Una inscripción ibérica sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona), Palaeohispanica 8, 2008, p. 203-216
– FERRER I JANÉ J., SÀNCHEZ RODRÍGUEZ M. (2017) : L’enigma B’oïde al descobert : kas´taum i baikar en sengles inscripcions ibèriques sobre una tortera i un vaset de Camps de l’Hospital (Vilademuls), Revista d’Arqueologia de Ponent 27, 2017, p. 221-236
– FERRER J. et al. (2009) : Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, La Noguera, Lleida). Troballes anteriors a les excavacions de l’any 2002, Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 27, 2009, p. 109-154
– FERRER J. et al. (2017) : Novetats epigràfiques ibèriques dels segles V-IV aC del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà), Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 117-139
– FERRER JANÉ J., GARCÉS ESTALLO I. (2013) : El plom ibèric escrit del Tossal del Mor (Tàrrega, Urgell), Urtx 27, 2013, p. 101-113
– FLORES FERNÁNDEZ R. et al. (2012) : La Cuesta, Torrejón de Velasco (Madrid) : Un hábitat singular en la I Edad del Hierro, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 149-171
– FONT G. et al. (1996) : Intervencions arqueològiques al jaciment de la Torre de la Mora. Resultats preliminars, in : Terceres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), 14 i 15 de juny de 1996, 1996, p. 138-147
– FONT G. et al. (2003) : Intervencions arqueològiques al castell de Montsoriu (Arbúcies-Sant Feliu de Buixalleu, Selva), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1999-2000, 2003, p. 193-223
– FONT VALENTÍ G. et al. (1996) : El mas ibèric de Can Pons (Arbúcies), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1994-1995, 1996, p. 93-104
– FONT VALENTÍ G. et al. (1999) : El mas ibèric de Can Pons (Arbúcies), in : III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 27, 1999, p. 253-257
– FONTANALS TORROJA M. et al. (2006) : El poblado protohistórico de l’Era del Castell (El Catllar, Tarragonés), in : BELARTE M. C., SANMARTÍ J. (ed.), De les comunitats locals als estats arcaics : la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Homenatge a Miquel Cura. Actes de la III Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 25 al 27 de novembre de 2004), Arqueo Mediterrània 9, 2006, p. 281-287
– FORTÓ A. et al. (2005) : El jaciment arqueològic de Ca l’Estrada (Canovelles), Lauro 28, 2005, p. 5-16
– FORTÓ A. et al. (2006) : Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental) : un exemple d’ocupació de la plana vallesana des de la prehistòria a l’alta edat mitjana, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2004-2005, 2006, p. 45-70
– FORTÓ GARCIA A., MAESE FIDALGO X. (2011) : La Torre Roja : un jaciment ibèric i medieval (Caldes de Montbui, Vallès Oriental ; Sentmenat, Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009-2010, 2011, p. 113-152
– FRANCÈS FARRÉ J. (dir.) (2002) : L’assentament ibèric de la Facultat de Medicina de la UAB (Cerdanyola del Vallès), Limes 8, Monogràfic, 2002, 176 p.
– FRANCÈS FARRÉ J., GUÀRDIA LLORENÇ M. (2011) : Les defenses exteriors del poblat ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola, Vallès Occidental), Revista d’Arqueologia de Ponent 21, 2011, p. 165-172
– FRANCÈS I FARRÉ J. (1992) : La cabana del bronze final de Can Bertran (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Limes 2, 1992, p. 29-41
– FRANCÈS I FARRÉ J. (coord.) (2007) : Els Mallols : Un jaciment de la plana del Vallès entre el neolític i l’antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Excavacions Arqueològiques a Catalunya 17, 2007, 364 p.
– FRANCÈS I FARRÉ J. et al. (1995) : Noves dades sobre l’assentament ibèric de Can Xercavins (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Limes 4-5, 1995, p. 45-62
– FRANCÈS J. (1995) : Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occidental), Revista d’Arqueologia de Ponent 5, 1995, p. 147-178
– FRANCÈS J. et al. (2008) : Los esgrafiados sobre cerámica de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), Palaeohispanica 8, 2008, p. 217-242
– FRANCÈS J., GUÀRDIA M. (2012) : El poblat ibèric del Turó de Ca n’Oliver (segles VI-I aC). Balanç de 25 anys de recerca i difusió, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2010-2011, 2012, p. 295-329
– FREIXA I FOZ A. et al. (1991) : Noves aproximacions a l’estudi del Turó de Montgat (El Maresme), Laietània 6, 1991, p. 35-56
– FREIXA VILA M. (2018) : Intervenció arqueològica en la linia 220KV de E/S en la SE la Farga de la linia 220 kV Bescanó-Juià (Gironès-Pla de l’Estany), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 174-175
– FRIGOLA I TRIOLA J. et al. (2006) : El camp de sitges baixrepublicanes de Can Fàbrega (Argelaguer, La Garrotxa), in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 279-280
– FRIGOLA I TRIOLA J. et al. (2009) : Turó Rodó : un assentament ibèric tardà a Lloret de Mar, Ajuntament de Lloret de Mar, 2009, 188 p.
– FRIGOLA TORRENT J., FRIGOLA TRIOLA J. (2012) : El jaciment dels Horts del Carrer Tallaferro (Besalú, La Garrotxa). Campanya de 2011, in : Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 15 i 16 de juny de 2012, 2012, p. 313-319
– FRIGOLA TRIOLA J. (2009) : El jaciment de Can Castells, El Rec Clar 46, 2009, p. 4-7
– FRIGOLA TRIOLA J. et al. (2010) : La intervenció arqueològica de l’any 2009 a l’Era d’en Xiua (Besalú, La Garrotxa) : La Torre Lardera, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 407-412
– FRIGOLA TRIOLA J., RONCERO IGLESIAS A. (2010) : El jaciment ibèric i medieval de Can Castells (Vidreres, La Selva), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 125-128
– FUERTES AVELLANEDA M. (2015) : L’assentament de Mas Xirgu (Girona). Recursos econòmics i socials a l’inici de l’edat del ferro, Estudis d’Història Agrària 27, 2015, p. 115-136
– FUERTES AVELLANEDA M. (2017) : El registre arqueològic del jaciment de Mas Xirgu (Girona, Gironès). La cultura material d’un assentament de l’inici de l’edat del ferro, Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 85-106
– FUERTES AVELLANEDA M. (2018) : Entorns del far de Sant Sebastià (Palafrugell, Baix Empordà), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 183-187
– FUERTES AVELLANEDA M., MERINO I SERRA J. (2006) : El poblat ibèric de Puig del Castell (Cassà de La Selva, Gironès). Campanyes de 2004 i 2005, in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 223-225
– FUERTES AVELLANEDA M., MERINO SERRA J. (2004) : El poblat ibèric de Puig del Castell (Cassà de La Selva, Gironès). Campanyes 2002 i 2003, in : Setenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 4 i 5 de juny de 2004, 2004, Volum I, p. 183-185
– FUERTES AVELLANEDA M., PUIG GRIESSENBERGER A. M. (2014) : Intervenció al jaciment del Boscarró (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), in : Dotzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, 13 i 14 de juny de 2014, 2014, p. 143-146
– FUERTES AVELLANEDA M., RONCERO IGLESIAS A. (2010) : Intervenció arqueològica a Mas Boscosa (Sarrià de Ter, Gironès), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 119-122
– FUERTES M. et al. (2008) : El poblat ibèric de Puig del Castell (Cassà de La Selva, Gironès). Campanyes de 2006 i 2007, in : Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, L’Escala – Empúries, 6 i 7 de juny de 2008, 2008, Volum I, p. 159-162
– FUERTES M., MERINO J. (2002) : El poblat ibèric del Castell (Cassà de la Selva, El Gironès). Campanya 2001, in : Sisenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002, 2002, Volum I, p. 153-155
– FUERTES M., PONS E. (2014) : El jaciment del Camp Gran (Bàscara, Alt Empordà). Un assentament del grup cultural empordanès, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 255-274
– GALINDO SAN JOSÉ L. et al. (2007) : El yacimiento carpetano de "La Ribera", in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 270-289
– GALLART FERNÀNDEZ J., LLUSÀ GUASCH A. (2013) : Motlles de fosa de l’edat del bronze de la comarca de L’Urgell dels jaciments de Tossal del Mor (Tàrrega) i Tossal de la Pleta (Belianes), Urtx 27, 2013, p. 81-100
– GALLART I FERNANDEZ J. (1988) : Avenç de l’estudi de la necròpolis d’incineració de la Pena (Torregrossa, el Pla d’Urgell), Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recerques "La Femosa" 3, Artesa de Lleida, 1988, 32 p.
– GALLART I FERNÁNDEZ J. (1991) : El dipòsit de bronzes de Llavorsí, Pallars Sobirà, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, núm. 10, 1991, 200 p.
– GALLART I FERNÀNDEZ J., VIVES I BALMAÑA E. (1986) : El túmul del Tossal del Tancat a La Granja d’Escarp (El Segrià), in : Protohistòria catalana, 6è col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 1984), Puigcerdà, Publicacions de l’Institut d’Estudis Ceretans 11, 1986, p. 135-143
– GALLART I FERNÀNDEZ J., VIVES I BALMAÑA E. (1989) : L’excavació d’urgència del Túmul del Tancat, Excavacions arqueològiques d’urgència a les comarques de Lleida 9, 1989, p. 84-97
– GALLART J., LLUSÀ A. (2010) : El jaciment arqueològic de Pena IV (Torregrossa), in : Actes de les Primeres Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell), Mascançà 1, 2010, p. 97-116
– GALLART J., LÓPEZ J. B. (1991) : El Colomer de Pallerols : una necròpolis d’incineració, tipus camps d’urnes, a la conca de l’Ondara, Revista d’Arqueologia de Ponent 1, 1991, p. 189-207
– GARCÉS ESTALLO I. (2013) : Nuevos epígrafes ibéricos de la comarca del Segriá (Lleida), Acta Palaeohispanica XI, Palaeohispanica 13, 2013, p. 483-500
– GARCÉS ESTALLO I. et al. (2005) : El jaciment de l’edat del ferro de la cova de Geguins (les Avellanes i Santa Linya, la Noguera), Revista d’Arqueologia de Ponent 15, 2005, p. 201-234
– GARCÉS ESTALLO I., CEBRIÀ ESCUER A. (2003-2004) : L’estela ibèrica de Tona, Pyrenae 33-34, 2003-2004, p. 211-232
– GARCÉS ESTALLO I., TORRES BENET M. (2011) : Inscripció ibèrica, grafits i marques amfòriques procedents de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Riucorb, Urgell), Sylloge Epigraphica Barcinonensis (SEBarc) IX, 2011, p. 39-58
– GARCÉS G. et al. (2013) : Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats - Col·lecció del Museu d’Arenys de Mar, 2013, 310 p.
– GARCÉS I ESTALLO I., SAULA I BRIANSÓ O. (1996) : La sitja tardo-ibèrica dels Missatges (Tàrrega, l’Urgell), Urtx 9, 1996, p. 7-66
– GARCIA BATALLA P. (2008) : El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història, L’Ordit 2, 2008, p. 202-218
– GARCÍA GIMÉNEZ G., GRAELLS I FABREGAT R. (2016) : El trofeo de Can Miralles. El silo 24 y los trofeos con armas del nordeste de la península ibérica, in : CHAZELLES C.-A. de, SCHWALLER M., Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistoriques de Méditerranée nord-occidentale : Mélanges offert à Bernard Dedet, Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, Hors série n°7, 2016, Volume 2, p. 614-635
– GARCÍA I RUBERT D. (2000) : Un casco de tipo Montefortino localizado en la partida de La Carrova (Amposta, Montsià, Tarragona), Gladius XX, 2000, p. 171-178
– GARCÍA I RUBERT D. (2004) : El plantejament urbanístic i defensiu del poblat de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) durant el primer ferro, Revista d’Arqueologia de Ponent 14, 2004, p. 141-162
– GARCIA I RUBERT D. et al. (2007) : Estudio de composición mediante ED-XRF de materiales metálicos del asentamiento protohistórico de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià, Tarragona), in : Avances en Arqueometría, Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría, Universitat de Girona del 16 al 19 de noviembre de 2005, 2007, p. 145-152
– GARCIA I RUBERT D. et al. (2014) : La Ferradura (Ulldecona, Montsià), 40 anys després. Primers resultats de la fase moderna d’excavacions, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 275-284
– GARCIA I RUBERT D. et al. (2016) : L’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1, Barcelona, 2016, 445 p.
– GARCIA I RUBERT D. et al. (2017) : La residència fortificada aïllada de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià), in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 166-187
– GARCIA I RUBERT D. et al. (2017a) : L’assentament de la Primera Edat del Ferro de la Ferradura (Ulldecona, Montsià), in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 201-217
– GARCIA I RUBERT D., VILLALBÍ I PRADES Mª M. (2002) : Un probable context funerari d’època iberoromana a la partida de la Carrova (Amposta, Montsià), in : Actes de les I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació, Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001, Ilercavònia 3, 2002, p. 229-250
– GARCIA I TARGA J. (1991) : Una sitja ibèrica a la Vinya del Ticó (Olèrdola), Miscel·lània penedesenca XV, 1991, p. 197-212
– GARCÍA ROSSELLÓ J. (1993) : Turó dels Dos Pins : Necròpolis ibèrica, Sabadell, Museu Comarcal del Maresme - Mataro, Sabadell, 1993, 362 p.
– GARCÍA RUBERT D., GRACIA ALONSO F. (1998) : Un conjunto de pondera procedentes del yacimiento preibérico de la Ferradura (Ulldecona, Montsià, Tarragona), Pyrenae 29, 1998, p. 205-225
– GARCIA TARGA J. et al. (1999) : El Fondo del Roig (Cunit). Un nucli camperol ibèric de la Cossetània, in : Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996, Miscel·lania Penedesenca XXIV, 1999, p. 177-196
– GARCIA TARGA J., SERRANO MÍNGUEZ M. (1995) : Memoria de excavación del Castell de Cornellà, 1995, 379 p.
– GARRIGA I ARGULLÓS M. et al. (1993) : El Camp de Sitges de Can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines, Gala 2, 1993, p. 209-217
– GASULL P. et al. (1986) : Resultat de les excavacions arqueològiques portades a terme a Castellruf (Martorelles, Vallès Oriental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1984-1985, 1986, p. 53-62
– GASULL P. et al. (1995) : El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental), Barcelona, Col·lecció Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya 16, 1995, 83 p.
– GENER M. et al. (2007) : Análisis de escorias de plomo del poblado de la Edad del Hierro de El Calvari en El Molar (Priorat, Tarragona), in : MOLERA I MARIMON J. et al. (ed.), Avances en Arqueometría, Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría, Universitat de Girona del 16 al 19 de noviembre de 2005, 2007, p. 153-161
– GENERA I MONELLS M. (1988) : L’establiment ibèric de sant Miquel de Vinebre, Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre 8, 1988, p. 42-52
– GENERA I MONELLS M. (1993) : Protohistòria del Priorat : el poblat del Puig Roig del Roget, el Masroig (el Priorat), El Masroig, 1993, 177 p.
– GENERA I MONELLS M. (1997) : El poblat protohistòric del Puig Roig del Roget (el Masroig, Priorat), Servei d’Arqueologia, Barcelona, Col·lecció Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya 17, 1997, 81 p.
– GENERA I MONELLS M. (2005) : Grafits ibèrics sobre ceràmica. Darreres troballes a l’Ebre, Actas del IX Coloquio sobre Lenguas y Culturas Palaeohispánicas (Barcelona, 20-24 de octubre de 2004), Palaeohispanica 5, 2005, p. 995-1012
– GENERA I MONELLS M. (2007) : Le Village protohistorique du Puig Roig del Roget, (el Priorat) : spécialisation artisanale et signification socio-économique, in : L’Économie du fer protohistorique : de la production à la consommation, Actes du XXVIIIe Colloque de l’AFEAF, Toulouse, 20-23 mai 2004, Bordeaux, Aquitania, Supplément 14/2, 2007, p. 407-415
– GENERA I MONELLS M. (2010) : L’establiment del Puig Roig del Roget, el Masroig (ss. X-VI a.C.) : apunts sobre alimentació i dieta d’un grup d’antics miners i metal·lúrgics de la Conca del Priorat, in : MATA PARREÑO C. et al., De la cuina a la taula : IV Reunió d’economia en el primer mil·lenni a.C., Saguntum Extra 9, 2010, p. 243-248
– GENERA I MONELLS M. (2010a) : Noves aportacions sobre l’elaboració i el consum de vi a l’establiment de Sant Miquel de Vinebre (la Ribera d’Ebre), Saguntum, Nº Extra 9, 2010, p. 250-257
– GENERA I MONELLS M. (2013) : La conca minera del Priorat : l’establiment del Puig Roig de Roget, el Masroig, Diputació de Tarragona, 2013, 175 p.
– GENERA I MONELLS M. et al. (2005) : Disseny i planificació del sistema defensiu a l’establiment de Sant Miquel de Vinebre (Ribera d’Ebre), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2002-2003, 2005, p. 95-116
– GENERA I MONELLS M. et al. (2006) : El Pas de l’Ase (La Ribera d’Ebre). De la investigació a la museïtzació d’un conjunt d’interès històric i paisatgístic, Tribuna d’ arqueologia, Núm. 2004-2005, 2006, p. 123-156
– GENERA I MONELLS M. et al. (2008) : Datos para una redefinición de la necrópolis de Mianes, Santa Bàrbara-Tortosa (Montsià-Baix Ebre, Tarragona), Zephirus LXII, julio-diciembre 2008, p. 207-229
– GENERA M. (1994) : Sant Miquel de Vinebre (Vinebre, Ribera d’Ebre) : Els darrers vestigis ibèrics a la part final de l’Ebre, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1992-1993, 1994, p. 85-94
– GENERA M. et al. (2005) : L’establiment dels Castellons (Flix, la Ribera d’Ebre). Resultats preliminars de les recerques 2000-2003, in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. I, p. 645-654
– GENERA M. et al. (2006) : Patrimoni arqueològic i medi natural : propostes de protecció integral en jaciments del riberal de l’Ebre, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2003-2004, 2006, p. 269-296
– GIBERT J., MARTÍN P. (2006) : El jaciment arqueològic de La Serra (La Vall d’en Bas). Resultats preliminars, in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 125-129
– GILI E., RIGO A. (1992) : El jaciment ibèric de Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet). Un assentament de l’Ibèric Ple situat a la plana, Puig Castellar 3-4, 1992, p. 37-52
– GILI E., RIGO A. (1992a) : El jaciment de Can Calvet, in : SANMARTÍ J. et al., Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet : dels origens al mon romà, Historia de Santa Coloma de Gramenet 1, 1992, p. 102-111 et p. 217-221
– GIRÓ ROMEU P. (1961-1962) : El poblado prerromano de "Mas Castellà" (Monjos, Villafranca del Panadés), Ampurias XXII-XXIII, 1961-1962, p. 159-182
– GONZÁLEZ GIMÉNEZ R. et al. (2003) : Contribució al coneixement de I’edat del bronze al Valles Oriental : Santa Digna III, Lauro 24, 2003, p. 5-17
– GONZÁLEZ J.-R., MEDINA J. E. (2005) : Jaciments ibèrics sota edificis medievals i moderns a les comarques meridionals de Lleida, in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. I, p. 481-496
– GONZALEZ MARCÉN P. et al. (coord.) (1999) : Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental), Excavacions Arqueològiques a Catalunya 16, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1999, 447 p.
– GONZÁLEZ MUÑOZ J. (2003) : Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Tibera d’Ebre), 2003, 29 p.
– GONZÁLEZ PÉREZ J. R., MEDINA MORALES J. (2011) : El fossat de Carrassumada (Torres de Segre, Segrià, Lleida), Revista d’Arqueologia de Ponent 21, 2011, p. 129-140
– GRACIA ALONSO F. et al. (2006) : Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Alcanar. La Moleta del Remei, 2006, 60 p.
– GRACIA F. et al. (1989) : Enterramientos infantiles en el poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsia), Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses 14, 1989, p. 133-160
– GRACIA F. et al. (2000) : Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona). Balance de la investigación 1985-1997, in : BUXÓ R., PONS E. (ed.), Actes del XXII Col·loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat de Ferro [Girona, 21-24 de maig de 1998], Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sèrie Monogràfica 19, 2000, p. 59-71
– GRAELLS I FABREGAT R. (2004) : Indicis d’emergència aristocràtica al registre funerari del nord-est peninsular. La tomba d’Agullana 184, Revista d’Arqueologia de Ponent 14, 2004, p. 61-83
– GRAELLS I FABREGAT R. (2006) : Aproximació als materials metàl·lics del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Priorat, Tarragona), Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 28, 2006, p. 15-34
– GRAELLS I FABREGAT R. (2008) : Análisis de las manifestaciones funerarias en Catalunya durante los ss. VII y VI aC. Sociedad y Cultura Material : la asimilación de estímulos mediterráneos, Tesi Doctoral, Lleida, 2008, 2 volums
– GRAELLS I FABREGAT R. (2008a) : La Necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona), un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Hic et nunc 5), Tarragona, 2008, 167 p.
– GRAELLS I FABREGAT R. (2008b) : Rellegint la Cova de la Font Major. Un santuari en cova protohistòric al curs alt del Francolí, Pyrenae 39, vol. 1, 2008, p. 45-66
– GRAELLS I FABREGAT R. (2009-2011) : Interpretando los ajuares de las tumbas de caballo de la necrópolis de la Pedrera (s. IV a.C.), Empúries 56, 2009-2011, p. 143-156
– GRAELLS I FABREGAT R. (2010) : Las tumbas con importaciones y la recepción del Mediterráneo en el nordeste de la Península Ibérica. (Siglos VII-VI a.C), Revista d’Arqueologia de Ponent, Número extra, 2010, 266 p.
– GRAELLS I FABREGAT R. (2012) : Una figura de bronce y otros argumentos para identificar un santuario extraurbano en Empúries, in : DENOYELLE M. et al., Bronzes grecs et romains, recherches récentes — Hommage à Claude Rolley, Actes de colloques et livres en ligne de l’Institut National d’Histoire de l’Art, 2012, 26 p.
– GRANADOS GARCÍA J. O. (1977) : Cerámicas de barniz negro procedentes del poblado layetano del Turó de la Rovira (Barcelona), Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad XVII, 1977, p. 99-116
– GRANADOS GARCÍA J. O. (1977a) : El poblado layetano del Turó de la Rovira. En torno al iberismo en el Llano de Barcelona, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad XVII, 1977, p. 33-45
– GRANADOS J. O., SANMARTÍ J. (1988) : Les sitges ibèriques de Bellaterra (Cerdanyola, Vallès Oriental), Fonaments 7, 1988, p. 115-161
– GRANADOS O. et al. (1993) : La intervenció arqueològica a Sant Pau del Camp : un nou jaciment prehistòric al Pla de Barcelona, Tribuna d’Arqueologia, Num. 1991-1992, 1993, p. 27-38
– GRAU I SALVÀ J. (2018) : Les sitges de Can Fontgrau (Sils, la Selva), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 175-181
– GUÀRDIA I LLORENS M. (2014) : Repensant Lauro : el projecte de recerca al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús), Ponències : Revista del Centre d’Estudis de Granollers 18, 2014, p. 75-91
– GUÀRDIA I LLORENS M. (2015) : A les portes de Lauro : el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús), Ponències : Revista del Centre d’Estudis de Granollers 19, 2015, p. 73-108
– GUÀRDIA I LLORENS M. (2016) : Lauro y el poblado ibérico del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Barcelona) : hacia una nueva propuesta de la localización de la ceca, XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014), Madrid, 2016, p. 863-886
– GUÀRDIA I LLORENS M. (2017) : La tessera lusoria del Puig del Castell de Samalús (Barcelona) : ¿más que fichas de juego ?, Zephyrus LXXX, julio-diciembre 2017, 175-191
– GUITART I DURÀN J. et al. (1996) : Noticia preliminar sobre una inscripción ibérica encontrada en Guissona (Lleida), in : VILLAR LIÉBANA F., D’ENCARNACÃO J. (coord.), La Hispania prerromana : actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica : (Coimbra, 13-15 de octubre de 1994), Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 1996, p. 163-170
– GURRERA MARTÍ M., MORENO ESPÓSITO I. (2017) : Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment de la necròpolis de les Esquarterades, in : I Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 242-254
– GUTIÉRREZ CUENCA E. et al. (2007) : El horno de La Alberquilla. Un centro productor de cerámica carpetana en Toledo, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 304-323
– GUTIÉRREZ D. (2008) : Intervenció arqueològica al turó de Florida nord (can Soldevila), escola bressol Els Pins, bronze inicial. 1ª edat del ferro, L’ordit 2, 2008, p. 86-96
– HINOJO GARCÍA E., LÓPEZ I REYES D. (2008) : Aportacions a l’agricultura protohistòrica de Catalunya : les sitges de la primera edat del ferro del jaciment de Can Gambús 2, (Sabadell, Vallès Occidental), in : MIÑARRO CASAS M., VALENZUELA LAMAS S. (ed.), Actes del I Congrés de Joves Investigadors en Arqueologia dels Països Catalans : La Protohistòria als Països Catalans, Barcelona, Arqueo Mediterrània 10, 2008, p. 137-153
– HUNTINGFORD ANTIGAS E., MOLAS FONT D. (1977) : El jaciment ibero-romà de "La Caseta", Ausa VIII, Núm. 85, 1977, p. 156-164
– IBARS PÉREZ G. (2014) : Estructures del bronze final - primera edat del ferro en el nucli urbà de Montmeló (Vallès Oriental), in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 301-313
– IZQUIERDO I., ARASA F. (2003) : Stèles funéraires d’époque ibérique, Revue des Études Anciennes 105, 2003, n°1. p. 17-48
– JARREGA DOMÍNGUEZ R., COLL MONTEAGUDO R. (1994) : Nota sobre dos fragments d’àmfora fenícia trobats a Arenys de Mar (El Maresme, Barcelona), Pyrenae 25, 1994, p. 111-115
– JÁRREGA I DOMÍNGUEZ R. (2012) : La vil·la romana de Sant Amanç (Rajadell). Els materials ceràmics, in : Actes de les I Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Homenatge a Miquel Cura. Manresa 28, 29 i 30 d’octubre de 2010, 2012, p. 109-116
– JOLY D. (2010) : Intervenció al jaciment arqueològic de Can Cuca dins les obres de construcció del tercer i quart carril per calçada entre Maçanet-nou enllaç Vilademuls-La Jonquera a l’autopista AP-7, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 123
– JORNET NIELLA R. (2010) : El jaciment ibèric i medieval de Sifons de l’Horta (Sant Martí de Maldà, l’Urgell), l’evidència d’un probable nucli rural, Urtx 24, 2010, p. 91-100
– JUAN I GONZÁLEZ Ll. (2014) : La vinya d’en Masses (Manresa, Bages), in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 145-150
– JUAN-TRESSERRAS J. et al. (1997) : Aproximació a l’entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l’Edat del Bronze, in : Actes del Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol, 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Hispània i Roma, d’August a Carlemany, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXVI, 1997, p. 213-233
– JUNYENT CARRERAS E., CARMONA MARÍN M. C. (2019) : El poblat ibèric de Castellruf (Santa Maria de Martorelles). Aportació de noves dades, in : Treballs presentats al I Simposi d’arqueologia laietana, Vallmora de Teià, 12 de maig de 2018, Laietània 20, 2019, p. 125-133
– JUNYENT E. (1972) : Los materiales del poblado ibérico de Margalef, en Torregrossa (Lérida), Pyrenae 8, 1972, p. 89-132
– JUNYENT E., BALDELLOU V. (1972) : Estudio de una casa Ibérica en el poblado de « Mas Boscá », Badalona (provincia de Barcelona). Príncipe de Viana 33, Núm. 126-127, 1972, p. 5-68
– JUNYENT E., LÓPEZ J. B. (coord.) (2016) : La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber. Museu de Lleida, del 19 de maig al 31 de juliol de 2016, 2016, 166 p.
– JUNYENT I SÁNCHEZ E., LÓPEZ I MELCION J. B. (2015) : Les excavacions dels anys 1973–1974 i 1980 al Tossal del Molinet (el Poal, Pla d’Urgell) : una aldea de la primera edat del ferro i època ibèrica, Mascançà 6, 2015, p. 73-98
– LAFUENTE À., LÓPEZ J. B. (1987) : Els Cortals (Cervera) : Aproximació a l’estudi de dues sitges ibèriques, Miscel·lània Cerverina V, 1987, p. 11-36
– LLADÓ FITÉ M. (2019) : Jaciment ibèric del Cogulló (Sallent, Bages) Campanya del 2015, in : Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 174-176
– LLINÀS I POL J. (2006) : Les sitges ibèriques de la carretera d’Aiguaviva (Riudellots de la Selva, La Selva), in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 233-235
– LLINÀS I POL J. (2010) : De la prehistoria a l’època romana. Els primers 100.000 anys d’activitat humana a Llagostera, in : ALBÀ M., MALLORQUÍ E. (coord.), Història de Llagostera. Les claus del passat, Les Conferències de l’Arxiu 1, 2010, p. 71-90
– LLINÀS I POL J. (2010a) : El camp de sitges ibèric de la carretera d’Aiguaviva (Vilobí d’Onyar-Riudellots de la Selva, La Selva). Excavació de l’any 2009, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 133-136
– LLINÀS I POL J. (2012) : Els sitjars dels camps de Can Massic (Franciac, Caldes de Malavella), la Selva), in : Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 15 i 16 de juny de 2012, 2012, p. 175-179
– LLINÀS I POL J. et al. (1998) : L’Hort d’en Bach (Maçanet de la Selva), del segle II a.C. al segle XX : la pervivència ininterrompuda d’un hàbitat a Maçanet de la Selva des de la baixa república romana fins als nostres dies, Quaderns de la Selva 10, 1998, p. 35-58 + 13 planches de figures
– LLINÀS I POL J. et al. (2000) : L’Hort d’en Bach, del segle II abans de Crist a l’any 2000, Taller d’Història de Maçanet de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans, Estudis i Textos 7, 2000, 173 p.
– LLINÀS I POL J., MERINO I SERRA J. (2000) : Les sitges del marge de Can Torrelles (Riudarenes, La Selva), in : Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot (Garrotxa), 12 i 13 de maig de 2000, 2000, p. 104-105
– LLINÀS J. et al. (2000) : Seguiment i excavacions arqueològiques a la variant de la carretera-250 al seu pas per Cassà de la Selva (el Gironès), in : Cinquenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Olot (Garrotxa), 12 i 13 de maig de 2000, 2000, p. 100-103
– LLINÀS J. et al. (2002) : Les sitges del Mas Sitjar i el camp de sitges de la Torre Vedruna (Girona, Gironès), in : Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002, 2002, Volum I, p. 141-144
– LLINÀS J. et al. (2005) : El Poblat ibèric del Turó Rodó (Lloret de Mar, La Selva), in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. I, p. 401-409
– LLINÀS J. et al. (2012) : El sitjar del Camp de l’Abadia (Aiguaviva, Gironès). Dades noves sobre la romanització al Pla de Girona, Revista d’Arqueologia de Ponent 22, 2012, p. 153-170
– LLINÀS POL J. (2018) : Una sitja ibèrica al carrer Pocafarina, 36, de Llagostera (Gironès), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 187-188
– LLINÀS POL J. et al. (2004) : La campanya de 2003 al Turó Rodó (Lloret de Mar, La Selva). Excavació i consolidació d’estructures, in : Setenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 4 i 5 de juny de 2004, 2004, Volum I, p. 157-160
– LLINÀS POL J., MERINO SERRA J. (2004) : La sitja ibèrica de la carretera de Riudellots (Cassà de La Selva, Gironès), in : Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 4 i 5 de juny de 2004, 2004, Volum I, p. 187-188
– LLINÀS POL J., RONCERO IGLESIAS A. (2010) : Les sitges de la Serra de Sant Andreu i del Mas Vedruna (Cornellà del Terri, Pla de l’Estany), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 117-118
– LLORENS I RAMS J. M., PONS I BRUN E. (1987) : El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva). Excavacions 1975-1986, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1986-1987, 1987, p. 49-58
– LLOVERA I MASSANA X. (1988) : Els Cedre VI.I. Les ceràmiques del Bronze final al Pirineu, in : Prehistòria i arqueologia de la Conca del Segre. Homenatge al Prof. Dr. Joan Maluquer de Motes, 7è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 6-8 de juny de 1986, Publicacions de l’Institut d’Estudis Ceretans 13, 1988, p. 113-121
– LLOVERA X., COLOMER A. (1989) : Els inicis de la metal·lúrgia, in : Andorra arqueològica, Exposició, Govern d’Andorra, 1989, p. 41-50
– LLOVERA X., RICO C. (1989) : El món iberoromà i tardoromà, in : Andorra arqueològica, Exposició, Govern d’Andorra, 1989, p. 55-60
– LÓPEZ BORGOÑOZ A. (1998) : Distribución espacial y cronológica de las necrópolis ampuritanas, in : MAYER M. et al. (ed.), De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior : Homenatge a Josep Estrada i Garriga, Actes de les Jornades Internacionals d’Arqueologia Romana, Granollers 1987, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1998, p. 275-298
– LÓPEZ CACHERO F. J. (2005) : La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y la Primera Edad del Hierro en el Vallès : estudio de los materiales cerámicos, Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2005, Volum I (602 p.), Volum II (282 p.)
– LÓPEZ CACHERO F. J. (2006) : Aproximació a la societat durant el bronze final i la primera edat del ferro. El cas de la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell,Vallès occidental, Barcelona), Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 2006, 156 p.
– LÓPEZ CACHERO F. J., ROVIRA I HORTALÀ M. C. (2012) : Mon funerari a la depressió prelitoral catalana entre el bronze final i la primera edat del ferro : ritual i dinamisme social a partir del registre arqueològic, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 37-55
– LÓPEZ CACHERO J. (1999) : Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular : el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central, Pyrenae 30, 1999, p. 69-89
– LÓPEZ D. (coord.) (2015) : La Font de la Canya. Guia arqueològica. Jaciment ibèric de la Font de la Canya. Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica origen de la vinya, Sant Sadurní d’Anoia, Institut d’Estudis Penedesencs, 2015, 238 p.
– LÓPEZ I MELCIÓN J. B. (2000) : L’Evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana : models d’ocupació del territori i urbanisme, Universitat de Lleida, Tesi Doctoral, 2000
– LÓPEZ I MULLOR A. et al. (1982) : Excavaciones en el poblado layetano del Turó del Vent, Llinars del Vallés. Campañas de 1980 y 1981, Barcelona, Monografies Arqueològiques 3, 1982, 114 p.
– LÓPEZ I VILAR J. et al. (1990) : Un nou jaciment ibèric al terme dels Mongons (Tarragonès), Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm. 12, 1990, p. 9-40
– LÓPEZ J. B. et al. (2002) : La actividad metalúrgica en el poblado del Bronce final de la Colomina 2 de Gerb (Os de Balaguer, la Noguera). Aspectos económicos y sociales, in : MATAPERELLÓ, J. M., GONZÁLEZ, J.-R. (ed.), Libro de Actos del Primer Simposio sobre la minería y la metalurgia antigua en el sudoeste, Centro d’Arqueologia d’Anvinganya, Seròs (Segrià, Catalunya, España), del 5 al 7 de mayo de 2000, Museu de Geologia Valentí Masachs – Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, La Pobla de Segur, 2002, vol. 1, p. 255-272
– LÓPEZ J. B., LAFUENTE À. (1988) : La Vall d’Ondara (Segarra) : noves troballes i revisió dels jaciments ibèrics, Recerques Terres de Ponent IX, 1988, p. 97-106
– LÓPEZ LÓPEZ G. (2012) : Industria lítica del yacimiento de Las Camas (Villaverde, Madrid), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 393-399
– LÓPEZ MARTÍNEZ Mª L., MARTÍN ALONSO J. (2014) : Las Zorreras, un yacimiento de la Edad del Hierro en El Escorial, RAM, 2014, p. 155-168
– LÓPEZ MULLOR A. (2011) : La muralla principal de l’oppidum ibèric del Montgròs (el Brull) i les seves defenses perifèriques, Revista d’Arqueologia de Ponent 21, 2011, p. 141-156
– LÓPEZ MULLOR A. (2016) : El Montgròs, El Brull. Una fortificació ibèrica al Montseny : Guia del conjunt arqueològic, Barcelona, 2016, 89 p.
– LÓPEZ MULLOR A. et al. (1990) : El monumento funerario ibérico de Malla (Barcelona), Zephyrus 43, 1990, p. 349-362
– LÓPEZ MULLOR A. et al. (coord.) (2005) : Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art, Diputació de Barcelona, Monografies 7, 2005, 515 p.
– LÓPEZ REYES D. (2008) : Arqueobotànica de l’ordi vestit (Hordeum vulgare L.) : el graner fortificat de Sant Esteve d’Olius (Olius, Solsonès) (s. III ane), Cypsela 17, 2008, p. 201-218
– LÓPEZ REYES D. (2011) : Economia i canvi socio-cultural a Catalunya durant l’edat del ferro, in : VALENZUELA-LAMAS S. et al. (ed.), Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània occidental, Actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 16 al 18 d’abril de 2009), Arqueo Mediterrània 12, 2011, p. 71-92
– MACIAS I SOLÉ J. M., REMOLÀ I VALLVERDÚ J. A. (1993) : Anàlisi de l’hàbitat d’època ibero-romana a la zona de l’Albornar (Santa Oliva, Baix Penedès), in : Comunicacions presentades a les 5enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Vilanova i la Geltrú els dies 5, 6 i 7 de juny de 1992, Miscel·lània penedesenca XVII, 1993, p. 137-162
– MACIES J. M., BURÉS L. (1992) : Memòria de la intervenció arqueològica desenvolupada al jaciment ibèric del Barranc del Prat (la Juncosa de Montmell, Baix Penedès), 1992, 24 p.
– MALUQUER DE MOTES I NICOLAU J. (1982) : Margalef, Torregrossa, in : Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueologiques a Catalunya 1, 1982, p. 251-253
– MALUQUER DE MOTES I NICOLAU J. (1987) : La Necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona), Barcelona, Departament de Prehistòria i d’Arqueologia, Programa de Investigaciones Protohistóricas IX, 1987, 185 p. + 29 pages de planches
– MALUQUER DE MOTES J. (1951) : Un nuevo campo de urnas en Cataluña : la necrópolis de la Bóvila Roca, de Pallejá (provincia de Barcelona), Archivo Español de Arqueologia XXIV, 1951, p. 204-207
– MALUQUER DE MOTES J. (1973) : La necrópolis de Almenara en Agramunt, Pyrenae 9, 1973, p. 185-193
– MALUQUER DE MOTES J. (1983) : El Poblado paleoibérico de la Ferradura, Ulldecona (Tarragona), Barcelona, Departament de Prehistòria i d’Arqueologia, Programa de Investigaciones Protohistóricas VII, 1983, 32 p. + 4 pages de planches
– MALUQUER DE MOTES J. (1984) : La necrópolis paleoibérica de “Mas de Mussols”, Tortosa (Tarragona), Programa de Investigaciones Protohistóricas VIII, 1984, 110 p. + 25 pages de planches
– MANZANO S. et al. (2006) : Can Xac (Argelaguer, Garrotxa). Un poblat a l’aire lliure del bronze final, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2003-2004, 2006, p. 45-65
– MARÍ I SALA Ll. (1989) : El jaciment ibèric de "Les Soleies", in : I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels 28, 29, 30 abril 1989, Pre-actes, Vol. I - Comunicacions, 1989, p. 161-170
– MÄRTENS G. et al. (2014) : Viviendas en El Llano de la Horca (Santorcaz, Madrid) ; la jerarquización del espacio doméstico a partir del estudio del material cerámico, in : Zona Arqueológica - Simposio sobre los carpetanos. Arqueología e historia de un pueblo de la Edad del Hierro, Número 17, Alcalá de Henares, 2014, p. 293-316
– MARTÍ ROSSELL M. et al. (1995) : Les estructures prehistòriques del jaciment de Can Filuà, Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Limes 4-5, 1995, p. 28-43
– MARTÍN A. (1975) : Excavaciones de Salvamento efectuadas por el Servicio de Investigaciones Arqueológicas de la Excma. Diputación, Revista de Girona 70, 1975, p. 20-26
– MARTÍN A. (1981) : El taller de ceràmiques emporitanes de Fellines, in : Estudi General, Miscel·lània commemorativa del desè aniversari del Col·legi Universitari de Girona 1, Vol. I, Girona, 1981, p. 37-49
– MARTÍN A. (1998) : Les cabanes enfonsades de l’Illa d’en Reixac : el poblament de la primera edat del ferro a Ullastret, Baix empordà, Cypsela 12, 1998, p. 47-61
– MARTÍN A. (2008) : Una tomba excepcional de la necròpolis del Puig de Serra (conjunt ibèric d’Ullastret), Serra de Daró, Baix Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLIX, 2008, p. 251-268
– MARTÍN A. et al. (1997) : Un edifici cultual de la segona meitat del segle III aC a l’ Illa d’ en Reixac (Ullastret, Girona), Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 18, 1997, p. 43-70
– MARTÍN A. et al. (2016) : La cerámica ática de la necrópolis del Puig de Serra (Serra de Daró-Ullastret, Cataluña), in : CHAZELLES C.-A. de, SCHWALLER M., Vie quotidienne, tombes et symboles des sociétés protohistoriques de Méditerranée nord-occidentale : Mélanges offert à Bernard Dedet, Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, Hors série n°7, 2016, Volume 2, p. 479-496
– MARTÍN A. et al. (dir.) (1999) : Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992), Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, Monografies d’Ullastret 1, 1999, 371 p.
– MARTÍN BAÑÓN A. (2007) : La necrópolis de El Vado (La Puebla de Almoradiel, Toledo) : nuevos datos sobre el mundo funerario en época carpetana, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 256-268
– MARTÍN BAÑÓN A., SBEINATI S. W. (2007) : El yacimiento de El Baldío (Torrejón de Velasco, Madrid). Algunos aspectos acerca de la evolución de los espacios de habitación entre los siglos V y I a.C. : de la cabaña al edificio, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 194-214
– MARTÍN I MENÉNDEZ A. (1997) : La vil·la romana de Sant Amanç de Viladés (Rajadell, Bages), Tribuna d’ arqueologia, Núm. 1996-1997, 1997, p. 117-130
– MARTÍN I ORTEGA A. (1982) : Aportació de les excavacions de Roses a l’estudi del comerç massaliota a l’Alt Empordà, en els segles IV-III a.C., Cypsela 4, 1982, p. 113-122
– MARTÍN I ORTEGA A. et al. (2008) : El jaciment d’en Gou-Gorg d’en Batlle, un barri periurbà de l’oppidum d’Ullastret (Baix Empordà), Cypsela 17, 2008, p. 161-183
– MARTÍN I ORTEGA M. A. (1994) : Els antecedents ibèrics de la ciutat de Gerunda, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXIIl, 1994, p. 89-108
– MARTÍN I ORTEGA M. A., GENÍS I ARMADÀ M. T. (1993) : Els jaciments ibèrics del Puig de Serra (Serra de Daró) segles VI-IV aC, Estudis del Baix Emporda 12, 1993, p. 5-55
– MARTÍN J. (2004) : El jaciment arqueòlogic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Avià), L’Erol 80, 2004, p. 17-21
– MARTÍN J. et al. (2003) : El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres) : un assentament del segle i aC al Berguedà, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1999-2000, 2003, p. 127-149
– MARTÍN MACHÍN P. et al. (2006) : Can Barraca. Una necròpolis d’incineració de fa 2.800 anys a Besalú (La Garrotxa), Olot, 2006, 140 p.
– MARTÍN ORTEGA M. A. (1977) : Excavaciones de salvamento en el tramo de autopista Gerona-Figueras in : Crónica del XIV Congreso Arqueológico Nacional (14. 1975. Vitoria), Universidad de Zaragoza, Seminario de Arqueología, 1977, p. 1113-1128
– MARTINELL J., PONS E. (1989) : Restes malacològiques del jaciment arqueològic de la Fonollera (Torroella de Montgrí), Cypsela VII, 1989, p. 41-48
– MARTÍNEZ P. et al. (2015) : Una pedra amb gravats, troballa d’interès al jaciment de les Maleses, Monte Catano 16, 2015, p. 47-67
– MARTÍNEZ RODRÍGUEZ P. et al. (2010) : Camp dels Moros de la Codina (Pinell, el Solsonès). Una de les darreres inhumacions de l’edat del bronze a Catalunya, in : 2n Col·loqui d’Arqueologia d’Odèn [el Solsonès]. Home i territori. Darreres investigacions al Prepirineu lleidatà 2006-2008, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2010, p. 81-86
– MASMORT Mª T. et al. (1991) : El Jaciment protohistoric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional, Publicacions de la Diputació de Tarragona, 1991, 59 p. + 45 p. de planches
– MASOLIVER I CALLADO M. (1999) : Mobiliari metàl·lic del Jaciment d’Alorda Park o de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès), in : Comunicacions presentades a les 9enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Calafell els dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 1996, Miscel·lània Penedesenca XXIV, 1999, p. 145-160
– MASSÓ J., VELAZA J. (1995) : Sobre una inscripció ibèrica suspecta : MNAT 664, Pyrenae 26, 1995, p. 115-121
– MATARÓ M. et al. (1995) : Memòria de prospecció efectuada a la Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu), 1995, 31 p.
– MATEU GASQUET G. et al. (1999) : El jaciment ibèric i la torre de l’alta edat mitjana del turó de la Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu). Resultats preliminars, III i IV Trobades d’Estudiosos del Montseny. Barcelona, Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, 1999, p. 249-252
– MAYA GONZÁLEZ J. L. (1982) : Dos necrópolis de incineración en el Bajo Segre : Llardecans y la Femosa, Ilerda XLIII, 1982, p. 119-152
– MAYA J. L. (1985) : Silos de la 1ª Edad del Hierro en la UAB, Estudios de la Antigüedad 2, 1985, p. 147-218
– MAYA J. L. (1986) : Incineració i ritual funerari a les Valls del Segre i del Cinca, Cota Zero 2, 1986, p. 39-47
– MAYA J. L. et al. (1975) : La necrópolis tumular de incineración de Pedrós, Serós (Lérida), in : Crónica del XIII Congreso Arqueológico Nacional (Huelva, 1973), Universidad de Zaragoza, Seminario de Arqueología, 1975, p. 611-622
– MAYA J. L. et al. (ed.) (1998) : Genó : Un poblado del Bronce Final en el Bajo Segre, Lleida, Barcelona, 1998, 263 p.
– MAYORAL F. (1992) : Las necrópolis del Horizonte Ibérico Antiguo del Montsià-Bajo Maestrazgo, Revista d’Arqueologia de Ponent 2, 1992, p. 65-101
– MAYORAL I FRANCO F. (1989) : Resultats de l’excavació d’urgència realitzada a la Creu d’Olorde (Sant Feliu de Llobregat), in : I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels 28, 29, 30 abril 1989, Pre-actes, Vol. I - Comunicacions, 1989, p. 171-176
– MEDINA GUERRERO E. (2011) : Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència al jaciment de la Torrota (Subirats, Alt Penedès), Mataró, 2011, 173 p.
– MEDINA GUERRERO E. (2018) : Intervenció arqueològica a de Can Cartellà (Maçanet de la Selva, La Selva), in : Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Caldes de Malavella, 1 i 2 de juny de 2018, 2018, p. 735-740
– MEDINA J., GONZÁLEZ J. R. (2002) : Intervención en el poblado ibérico de Carrassumada (Torres de Segre, Lérida), Bolskan 19, 2002, p. 165-176
– MEDINA MORALES J. et al. (2012) : La necròpolis del Turó de la Capsera (El Pont de Suert, Conca de Dalt), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 111-117
– MENÉNDEZ MOLIST P. (2017) : Estudi de tres conjunts ceràmics de la intervenció arqueològica de 1984 al Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental), Treball Final de Grau, Universitat de Barcelona, Curs 2016-2017, 2017, 83 p.
– MENÉNDEZ MOLIST P., SOBREVÍA CORRAL E. (2019) : El Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) : un nucli d’activitat econòmica especialitzada a la Laietània, in : Treballs presentats al I Simposi d’arqueologia laietana, Vallmora de Teià, 12 de maig de 2018, 2018, Laietània 20, 2019, p. 113-123
– MERCADAL I FERNÀNDEZ O., ALIAGA I RODRIGO S. (1991) : L’hàbitat i la necròpolis del jaciment del "Roc d’Esperança" (Alp, Baixa Cerdanya), Ceretania 1, 1991, p. 61-83
– MERINO I SERRA J. (2007) : Can Fàbrega. Memòria de les excavacions arqueològiques, 2007, 24 p.
– MERINO PĖREZ M., PINTO MONTE M. (2015) : Estudi arqueoantropològic de les inhumacions infantils documentades en el nucli ibèric del Castellvell (Olius). Campanyes 2008-2014, in : Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Museu Arqueològic de l’Esquerda, Roda de Ter, 17 i 18 d’octubre de 2014, 2015, p. 131-135
– MERINO SERRA J. (1999) : Els jaciments arqueològics d’època ibèrica i romana en el terme de Cassà de la Selva, Centre d’Estudis Selvatans, Quaderns de la Selva 11, 1999, p. 73-85 + 11 pages de figures
– MESTRES J. (1997) : El Pujolet de Moja (Olèrdola, Alt Penedès), ocupació d’un territori durant el neolític i la primera edat del ferro, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1995-1996, 1997, p. 121-148
– MESTRES J. et al. (1990) : Estructures de la primera Edat del Ferro de l’Hort d’en Grimau (Castellví de la Marca, Alt Penedès), Olerdulae XV, Núm. 1, 2, 3, 4, Gener-Desembre 1990, p. 75-117
– MIGUEL SERRA D., MORRAL ROMEU E. (1979) : Problemática en torno a dos silos indígenas de la época romana-republicana en el Vallés Occidental, in : Crónica del XV Congreso Arqueológico Nacional (Lugo, 1977), Universidad de Zaragoza, Seminario de Arqueología, 1979, p. 853-868
– MIRET I MESTRE J. (1991) : El jaciment ibèric de l’Era del Po Ros (Canyelles), Olerdulae XVI, Núm. 1, 2, 3, 4, Gener-Desembre 1991, p. 137-145
– MIRET I MESTRE J. et al. (2002) : Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes). Cinquanta anys d’investigacions arqueològiques, Del Penedès 3, Tardor 2002, p. 21-46
– MIRET I MESTRE J., BOQUER I PUBILL S. (2004) : Bòbila Roca (Sant Pere de Ribes, Garraf), in : Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001, La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Volum I, 2004, p. 348-358
– MIRÓ I ALAIX C. (2009) : El carro ibèric de les sitges del Port de Montjuïc, Barcelona. En record i homenatge a Josep de Calassanç Serra i Ràfols, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis) 5, 2009, p. 86-103
– MIRÓ I ALAIX N. (1995) : La sitja ibèrica de ca l’Amell, Sitges (el Garraf), Comunicacions presentades a les 7enes Jornades d’Estudis Penedesencs celebrades a Sant Sadurní d’Anoia els dies 3, 4 i 5 de juny de 1994, Miscel·lania Penedesenca XX, 1995, p. 89-99
– MOLAS D. et al. (1992) : La fortalesa ibèrica ausentana del Casol de Puigcastellet de Folgueroles (Osona), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1990-1991, 1992, p. 53-61
– MOLAS D. et al. (1992a) : El Casol de Puigcastellet : Folgueroles, Osona, Folgueroles : Ateneu de Folgueroles, 1992, 61 p.
– MOLAS I FONT Mª D. et al. (1988) : La Fortalesa ibèrica del Casol de Puigcastellet (I) : una aproximació als límits del territori ausetà, Ausa XIII, Núm. 121, 1988, p. 97-131
– MOLIST CAPELLA N. (1989) : Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat), Memòria de l’excavació lliurada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Gener del 1989, 301 p.
– MOLIST I CAPELLA N. (1989) : El poblat ibèric del Puig Castellar de Sant Vicenç dels Horts, in : I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Castelldefels 28, 29, 30 abril 1989, Pre-actes, Vol. I - Comunicacions, 1989, p. 177-187
– MOLIST M. et al. (1986a) : Coll s’Avenc : aproximació a l’estudi del ritual d’una necròpolis d’incineració de la comarca d’Osona, Cota zero 2, 1986, p. 33-38
– MOLIST M. et al. (1986b) : Una nova necròpolis d’incineració a la Catalunya Central : Coll S’Avenc (Tavertet, Osona), in : Protohistòria catalana, 6è col·loqui internacional d’arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 1984), Puigcerdà, Publicacions de l’Institut d’Estudis Ceretans 11, 1986, p. 97-102
– MOLIST N. (ed.) (2008) : La Intervenció al sector 01 del Conjunt Històric d’Olèrdola. De la prehistòria a l’etapa romana (campanyes 1995-2006), Barcelona, Monografies d’Olèrdola 2, 2008, 641 p.
– MONCONILL N., VELAZA J. (2012-2014) : Una inscripción ibérica procedente del Turó de l’Osona (Vic), Faventia 34-36, 2012-2014, p. 209-214
– MONTERO-RUIZ I. et al. (2012) : El cobre de Linares (Jaén) como elemento vinculado al comercio fenicio en El Calvari de El Molar (Tarragona), Menga 3, 2012, p. 167-184
– MONTGUILÓ CORTÉS E. et al. (2010) : Estudi preliminar del jaciment del Camp Gran (Bàscara, Alt Empordà), in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 113-116
– MORELL I CORTES N. (2006) : Metal·lúrgia al Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Avià, Berguedà, Catalunya) : el taller de forja del S. I AC, in : Actas del I Congreso Internacional de Minería y Metalurgia en el contexto de la Historia de La Humanidad : Pasado, presente y futuro, Mequinenza 6-9, julio 2006, 2006, p. 511-524
– MORELL N. (2006) : Forjant el passat : recerques arqueològiques entorn la metal·lúrgia del ferro al Serrat dels Tres Hereus, L’Erol 91, 2006, p. 19-23
– MORENO ESPÓSITO I. (2017) : Intervenció arqueològica d’urgència al jaciment dels Malladarets, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 217-225
– MORER DE LLORENS J., RIGO JOVELLS A. (1999) : Ferro i ferrers en el món ibèric. El poblat de les Guàrdies (El Vendrell), Barcelona, 1999, 63 p.
– MORER DE LLORENS J., RIGO JOVELLS A. (2003) : Jaciments ibèrics en el traçat de l’autopista A-16 : noves dades per a l’estudi del poblament a la Cossetània, in : GUITART J. et al. (ed.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental : actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001, Barcelona, 2003, p. 317-326
– MORER DE LLORENS J., RIGO JOVELLS A. (2003a) : Les Guàrdies (El Vendrell, Baix Penedès) : un assentament metal·lúrgic d’època ibèrica, in : GUITART J. et al. (ed.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental : actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001, Barcelona, 2003, p. 327-338
– MORER J. et al. (1997) : Les intervencions arqueològiques a l’autopista A-16 : valoració de conjunt, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1996-1997, 1997, p. 67-98
– MORERA CAMPRUBÍ J. (2016) : Territori i Poblament de Cerdanya a l’Antiguitat : la iberització i romanització de la vall cerdana, Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, 1562 p.
– MORERA CAMPRUBÍ J. et al. (2017) : Actividades metalúrgicas en los Pirineos durante la antigüedad : el yacimiento del Castellot de Bolvir (Cerdanya) y el pueblo de los Ceretanos, in : MARION S. et al. (dir.), Production et proto-industrialisation aux âges du Fer. Perspectives sociales et environnementales, Actes du 39e colloque international de l’AFEAF, Nancy 2015, Ausonius éditions, Mémoires 47, Bordeaux, 2017, p. 419-430
– MORERA J. et al. (2011) : El Castellot de Bolvir (Cerdanya) : ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2009-2010, 2011, p. 295-329
– MORET PUJOL L., PIERA TEIXIDÓ M. (2006) : Excavació de les parcel·les 17 i 19 del parc residencial Vilacolum de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 237-244
– MORÍN DE PABLOS J. et al. (2007) : El Cerro de la Gavia (Villa de Vallecas, Madrid capital). El urbanismo de un poblado de la II Edad del Hierro en la Comunidad de Madrid, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 342-373
– MORÍN DE PABLOS J. et al. (2012) : El final de la Edad del Hierro : el hábitat fortificado del Cerro de la Gavia, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 63-119
– MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (2012) : Estudio de material cerámico en el yacimiento del Cerro de la Gavia, Villa de Vallecas (Madrid), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 203-223
– MORÍN J., LÓPEZ G. (2012) : Estudio de la industria lítica en el yacimiento del Cerro de la Gavia, Villa de Vallecas (Madrid), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 243-275
– MUÑOZ RUFO V. (2002) : La necròpolis del Coll (Llinars del Vallès), Lauro 22-23, 2002, p. 5-14
– MUÑOZ RUFO V. (2006) : El Coll (Llinars del Vallès) : una segona tomba del ferro I, Cypsela 16, 2006, p. 183-194
– MUÑOZ RUFO V., MARTÍNEZ RODRÍGUEZ P. (2012) : Estudi dels materials ceràmics prehistòrics del Pla del Serrador (Les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental), Cypsela 19, 2012, p. 159-178
– MURET PUJOL L. et al. (2014) : Intervenció arqueològica al jaciment de Camps de Can Massot, Fornells de la Selva (Gironès), in : Dotzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Besalú, Hospital de Sant Julià, 13 i 14 de juny de 2014, 2014, p. 168-178
– MURIEL ORTIZ S. et al. (2006) : Un enterrament infantil al jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell), Urtx 19, 2006, p. 41-67
– NADAL I ROMA E. et al. (2005) : Actuacions arqueològiques d’urgència a l’autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2002-2003, 2005, p. 161-182
– NADAL J. et al. (2005) : La Balma del Gai. Primeres evidències d’ocupació ibèrica a l’Altiplà del Moianès, in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. II, p. 1003-1014
– NADAL J. et al. (2017) : La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l’holocè a l’altiplà del Moianès, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2014-2015, 2017, p. 69-83
– NEGRE I GRANEL M., VILÀ I BOTA M. del V. (1991) : El sistema defensiu de Montbarbat, in : MOLIST N., SÁNCHEZ E. (coord.), Fortificacions : la problemàtica de l’Ibèric ple (segles IV - III a.C), Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-7-8 i 9 de desembre de 1990, Manresa, 1991, p. 273-291
– NEGRE I GRANEL M., VILÀ I BOTA M. del V. (1993) : Les llars de foc de Montbarbat, Pyrenae 24, 1993, p. 167-182
– NIETO ESPINET A. (2013) : Porcs, cavalls, ovelles i infants. Noves aportacions a les pràctiques rituals de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues), Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 2013, p. 127-162
– NOGUERA GUILLÉN J. (2001) : Els primers batecs ibèrics a la Ribera d’Ebre. El jaciment del Coll del Moro (Serra d’Almos, Tivissa), Miscel·lania 15, CERE, 2001, p. 53-72
– NOGUERA GUILLÉN J. (2006) : Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre : la Ilercavònia septentrional, Tesi Doctoral, 2006, Volum I (474 p.), Volum II (312 p.)
– NOGUERA J. et al. (2012) : La destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona), in : BELARTE M. C. et al. (coord.), Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011), Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 2012, p. 231-246
– NOLLA I BRUFAU J. M., CASAS I GENOVER J. (1984) : Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament d’època romana al nordest de Catalunya, Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques, 1984, 223 p.
– NOLLA J. M. et al. (1989) : El poblat ibèric dels Guíxols (segles IV aC-I dC.), Estudis sobre el Baix Empordà 8, 1989. p. 45-72
– NOLLA J. M. et al. (2010) : De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación “Del oppidum a la ciuitas. Análisis de un proceso histórico en el territorio de Gerunda” (HUM 2007-62486/Hist), Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, Girona, 2010, 433 p.
– NOLLA J. M., CASAS J. (2017) : La Quintana (Cervià de Ter, El Gironès). La fase baixrepublicana, Cypsela 20 (2014-2016), 2017, p. 209-224
– OLESTI VILA O. (2017) : El taller metalúrgico del Castellot de Bolvir (II-I a.c.) y la presencia romana en el Pirineo, in : GARCÍA PULIDO J. L. (ed.), Presente y futuro de los paysajes mineros del pasado : Estudios sobre minería, metalurgia y poblamiento, Granada, 2017, p. 243-249
– OLIVA M. (1970) : Un grupo de cabanas prerromanas en Montilivi (Gerona), Pyrenae 6, 1970, p. 213-224
– OLIVA POVEDA M., ALSINA MARTÍN J. (2014) : El jaciment de Sant Llorenç de Boada-el Graell (Vic, Osona) : un exemple de diacronia de poblament a la plana de Vic, in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 37-42
– OLIVA PRAT M. (1947-1948) : El poblado ibérico de Castell Barri (Calonge), Ampurias X-XI, 1947-1948, p. 288-293
– OLIVA PRAT M., RIURÓ LLAPART F. (1968) : Nuevos hallazgos en la necropolis hallstattica de Anglès (Gerona), Pyrenae 4, 1968, p. 67-99
– OLLER GUZMÁN J. et al. (2018) : El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida) : un nou exemple dels processos d’iberització i romanització a l’àrea pirinenca, Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 2018, p. 7-21
– OLLICH I CASTANYER I. et al. (2014) : L’oppidum ibèric de l’Esquerda. Darreres aportacions i noves línies de recerca, in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Vic, 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 118-124
– OLLICH I CASTANYER I., ROCAFIGUERA I ESPONA M. de (2004) : El poblat ibèric i medieval de l’Esquerda (Les Masies de Roda, Osona). De l’excavació a l’experimentació arqueològica, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2000-2001, 2004, p. 115-133
– OLLICH I. et al. (2006) : Desperta ferro ! : vida quotidiana, treball, comerç i guerra a l’Esquerda : catàleg dels metalls del Museu Arqueològic de l’Esquerda, Publicacions del Museu Arqueològic de l’Esquerda. Roda de Ter, 2006, 191 p.
– OLLICH I. et al. (2019) : L’Esquerda 2014-2015 : Des de la fi de la Prehistòria fins a l’Edat Mitjana, in : Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 168-174
– OÑATE BAZTÁN P. et al. (2007) : El Caracol : un yacimiento de transición en la Primera Edad del Hierro madrileña, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 176-193
– ORRI TERRADO E. (2004) : Excavació d’urgència : Sitja de Sant Pau Inferior (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès), in : Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001, La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Volum I, 2004, p. 292-294
– ORTEGA D., ROJAS A. (2007) : Un jaciment ibèric i alt medieval : El camp de sitges de Can Serra, Publicacions del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, Estudis Arqueològics 7, 2007, 98 p.
– OTIÑA HERMOSO P. (2007) : El jaciment protohistòric del Pla de Santa Bàrbara (Montblanc), Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Aplec de Treballs (Montblanc) 25, 2007, p. 31-40
– OTIÑA HERMOSO P., VERGÉS I BOSCH J. M. (2004) : El poblat ibèric del Vilar (Valls, Alt Camp), Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Butlletí Arqueològic, Època V, núm 26, 2004, p. 5-22
– PADRÓ J. (2000) : Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, Cerdanya), Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sèrie Monogràfica 20, 2000, 143 p.
– PADRÓS C. et al. (2015) : El jaciment tardorepublicà de Puig Ciutat (Oristà, Osona) : nous mètodes aplicats a l’arqueologia de recerca, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2012-2013, 2015, p. 100-120
– PADRÓS C. et al. (2015a) : Puig Ciutat (Oristà, Barcelona) : un praesidium pompeià als peus dels Pirineus ?, Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, p. 279-292
– PAGÀ FORNÓS M. (2017) : La necròpolis ibèrica de Mianes (Santa Bàrbara, Montsià). Noves aportacions i estudi de conjunt, in : Actes de les Jornades d’arqueologia de les Terres de l’Ebre, Tortosa – 6 i 7 de maig de 2016, Volum I, 2017, p. 273-283
– PALOL P. de (1948) : Una necrópolis de la Edad del Hierro descubierta en Camallera, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 3, 1948, p. 252-256
– PANOSA Mª I. (2001) : Novedades de epigrafía ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos, in : VILLAR F., FERNÁNDEZ ÁLVAREZ Mª P., Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, Actas del Coloquio Internacional sobre Lenguas y Culturas Preromanas de la Península Ibérica (8.°, 1999, Salamanca), Acta Salmanticensia, Estudios filológicos 283, 2001, p. 511-540
– PANOSA Mª I. (2002) : Inscripción ibérica procedente de la Joncosa (Jorba, Anoia), Palaeohispanica 2, 2002, p. 333-353
– PASCUAL R., BARBERÀ J. (1964-1965) : El yacimiento prerromano de Puig Castell (Vallgorguina), Ampurias XXVI-XXVII, 1964-1965, p. 233-245
– PENEDO COBO E. et al. (2009) : El yacimiento carpetano de Laguna del Campillo (Rivas-Vaciamadrid) in : Actas de las terceras jornadas de Patrimonio Arqueológico (2006), Madrid, 2009, p. 253-262
– PERA I ISERN J. (2003) : Epigrafia ibèrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra), Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 2003, p. 237-255
– PERA J. et al. (2018) : Puig Castellar de Biosca (Segarra). Una fortificació del segle II aC a l’interior de Catalunya (campanyes 2013-2015), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2015-2016, 2018, p. 295-329
– PERA J. et al. (2018a) : Puig Castellar (Biosca, La Segarra). Un castellum de la segona meitat de segle II ac a l’interior de Catalunya, in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 130-138
– PERA J. et al. (2019) : La fortalesa de Puig Castellar de Biosca (La Segarra), un castellum del segle II aC, in : Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 66-73
– PÉREZ GUTIÉRREZ M. et al. (2016) : La Gessera : an Iberian Building for Worship ? (Tarragona, Spain), Mediterranean Archaeology and Archaeometry, Vol. 16, No 4, 2016, p. 291-295
– PÉREZ I CONILL J. (2005) : El Comallaret o Pla de les Tenalles de la Móra, Granyanella (la Segarra) Estat de la qüestió, Revista d’Arqueologia de Ponent 15, 2005, p. 273-291
– PÉREZ I CONILL J. (2009) : Aportació a l’estudi de la necròpolis d’incineració de Can Missert de Terrassa (Vallès Occidental), Terme 24, 2009, p. 177-188
– PÉREZ I SUÑÉ J. M., RAMS I FOLCH P. (2004) : La Gessera i el comerç internacional a I’Antiguitat, Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta 39, 2004, p. 11-19
– PÉREZ P. et al. (1990) : El jaciment ibèric de ca l’Ollé : una nova aportació al coneixement de l’època ibèrica al Vallès Oriental, Lauro 1, 1990, p. 29-37
– PÉREZ ROJAS M. (1997-1998) : Capsanes, nueva estación de epigrafía ibérica en la provincia de Tarragona. Anales de Murcia 13-14, 1997-1998, p. 119-120
– PÉREZ VICENTE D., BUENO MORENO M. (2007) : El yacimiento arqueológico de Santa María, Villarejo de Salvanés (Madrid), in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 324-341
– PÉREZ-SALA RODÉS M., GARCÍA ROSSELLÓ J. (2002) : El jaciment arqueològic del mas Català. Un assentament rural d’època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar, Laietània 13, 2002, p. 5-48
– PERICOT Y GARCÍA L. et al. (1952) : La labor de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueològicas de Gerona, durante los anos 1942 a 1948, Madrid, Informes y memorias 27, 1952, p. 88-95
– PIERA TEIXIDÓ M. (2014) : La necròpolis ibèrica de la Frau (Castelltallat - Sant Mateu de Bages), in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 100-104
– PIERA TEIXIDÓ M. et al. (2013) : Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana dels Llirians del Mas i les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà), Revista d’Arqueologia de Ponent 23, 2013, p. 163-200
– PIQUÉ R., MENSUA C. (2012) : El combustible en el ritual funerari del bronze final-primera edat del ferro : les necròpolis del nord-est peninsular, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 409-415
– PITA MERCÉ R., DÍEZ-CORONELL Y MONTULL L. (1968) : La necrópolis de “Roques de San Formatge” en Seros (Lérida), Excavaciones Arqueológicas en España 59, 1968, 71 p. + 20 p. de planches
– PITA R., DÍEZ CORONEL L. (1964-1965) : La necrópolis de incineración de Torre Filella, en Lérida, Ampurias XXVI-XXVII, 1964-1965, p. 251-257
– PONS BRUN E., GARCIA PETIT Ll. (dir) (2008) : Prácticas alimentarias en el mundo ibérico. El ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar de Pontos (Empordà-España), BAR International Series 1753, 2008, 218 p.
– PONS BRUN E., PAUTREAU J.-P. (1996) : La necròpolis d’Anglès i les relacions atlàntico-mediterrànies a través dels Pirineus al segle VII aC, Quaderns de la Selva 9, 1996, p. 25-43
– PONS BRUN E., VILÀ M. del P. (1977) : Nuevos aportes al estudio de la necrópolis de Perelada (Gerona), Crónica del XIV Congreso Arqueológico Nacional (14, 1975, Vitoria), Universidad de Zaragoza, Seminario de Arqueología, 1977, p. 681-694
– PONS E. (1977) : La Fonollera (Torroella de Montgrí, Girona). Un poblado al aire libre del Bronce Final, Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona, Girona, Sèrie monogràfica 1, 1977, 235 p.
– PONS E. (1977a) : Un fons de cabana trobat a les excavacions de Camallera, Revista de Girona 79, 1977, p. 105-110
– PONS E. (2012) : Les necròpolis d’incineració en el nord-est català (1100-550), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 57-74
– PONS E. (dir.) (2002) : Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) - Un complex arqueologic d’època ibèrica (Excavacions 1990-1998), Museu d’Arqueologia de Catalunya Girona, Sèrie Monogràfica 21, 2002, 635 p.
– PONS E. et al. (1985) : El conjunt cavernícola de Sant Salvador (Santa Coloma de Farners), Cypsela V, 1985, p. 59-70
– PONS E. et al. (2004) : El complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Campanyes 2002 i 2003, in : Setenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 4 i 5 de juny de 2004, 2004, Volum I, p. 143-153
– PONS E. et al. (2005) : Noves aportacions sobre la periodització del jaciment de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. I, p. 361-378
– PONS E. et al. (2006) : El complex arqueòlogic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Campanyes 2004 i 2005, in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 163-175
– PONS E. et al. (2015) : Des aménagements spécifiques concernant la gestion de l’eau au quotidien sur l’habitat fortifié du Puig Castellet (Lloret de Mar-Catalogne-Espagne), in : OLMER F., ROURE M. (ed.), Actes du XXXVIIe colloque de l’Association Française de l’Étude de l’Âge du Fer, Montpellier, 8-11 mai 2013, Bordeaux, Ausonius, Mémoires 39bis, 2015, Volume 2, p. 977-988
– PONS E. et al. (2016) : Un edifici singular del segle V aC trobat sota la torre de defensa de l’oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà), in : Dossier Novetats en la recerca històrica empordanesa. Darreres investigacions, primers resultats, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 47, 2016, p. 13-46
– PONS E. et al. (2018) : Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2015-2016, 2018, p. 182-215
– PONS E. et al. (2018a) : L’organisation architecturale des différentes occupations du site ibérique de Mas Castellar de Pontós (Empordà-Catalogne) (V e – III e s. av. JC), in : VILLARD-LE TIEC A. et al. (dir.), Architectures de l’âge du Fer en Europe occidentale et centrale, Actes du 40e Colloque International de l’AFEAF, Rennes, du 4 au 7 mai 2016, Presses Universitaires de Rennes, 2018, p. 621-631
– PONS I BRUN E. (1979) : El dipòsit d’objectes de l’Edat del Bronze de Ripoll, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXV, Núm. 1, 1979, p. 59-78
– PONS I BRUN E. (1982) : Castell (La Foradada), Torroella de Montgrí, in : Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueologiques a Catalunya 1, 1982, p. 197
– PONS I BRUN E. (1984) : L’Empordà, de l’Edat del Bronze a l’Edat del ferro : 1100-600 a. C., Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Sèrie Monogràfica 4, 1984, 366 p.
– PONS I BRUN E. (1997) : Última etapa de l’edat del bronze a l’Empordà (850-700 a.C.) : una relació del grup empordanès amb la població mailhaciana. Estat de la qüestió, in : Actes del Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol, 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Hispània i Roma, d’August a Carlemany, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXVI, 1997, p. 235-253
– PONS I BRUN E. (2000) : Pobles de muntanya, pobles d’aigua al Pirineu oriental (1100-650 aC), Ajuntament de Roses, Col.lecció Papers de Recerca 5, 2000, 188 p.
– PONS I BRUN E. et al. (1981) : El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet, Lloret de Mar (Excavacions 1975-1980), Sèrie monogràfica 3, 1981, 275 p.
– PONS I BRUN E. et al. (1989) : Le hameau fortifié du Puig Castellet à Lloret de Mar (Girona, Espagne). Un bilan des recherches, Documents d’Archéologie Méridionale 12, 1989, p. 191-222
– PONS I BRUN E. et al. (1999) : Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya - Puig Castellet, 1999, 55 p.
– PONS I BRUN E., PAUTREAU J.-P. (1994) : La nécropole d’Anglès, La Selva (Gérone, Espagne) et les relations Atlantique-Méditerranée à travers les Pyrénées au début de l’Age du Fer, Aquitania XII, 1994, p. 353-375
– PONS I BRUN E., SOLÉS I COLL A. (coord./dir.) (2008) : La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura - Vidreres ara fa 3.000 anys, Ajuntament de Vidreres i Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, 2008, 148 p.
– PONS I BRUN E., TARRÚS I GALTER J. (1979) : Troballa d’un nou jaciment arqueològic : El Puig Mascaró, Revista de Girona 87, 1979, p. 93-100
– PONS I BRUN E., TARRÚS I GALTER J. (1980) : Prospeccions arqueològiques al jaciment prehistòric de Puig Mascaró (Torroella de Montgrí) : un nou hàbitat del Neolitic Antic i del Bronze Final al Baix Empordà, Cypsela 3, 1980, p. 67-98
– PONS I BRUN E., TOLEDO I MUR A. (1982) : La Verna, Espolla, in : Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueologiques a Catalunya 1, 1982, p. 103
– PONS I BRUN E., TOLEDO I MUR A. (coord.) (1985) : La Fonollera, Papers del Montgrí 4, 1985, 91 p.
– POU VALLĖS J. et al. (2001) : Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentació arquitectònica a la Mediterrània, in : BELARTE M. C. et al. (ed.), Tècniques constructives d’època ibèrica i experimentacióarquitectònica a la Mediterrània, Actes de la I Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 20, 21 i 22 de gener del 2000), Arqueo Mediterrània 6, 2001, p. 94-115
– PRATS FERRANDO G. (2017) : L’emmagatzematge en sitja entre el neolític i l’època ibèrica (del VI al I mil·lenni ANE). Aproximació socioeconòmica a les comunitats del nord-est de la Península Ibèrica, Tesi doctoral, Universitat de Lleida, 2017, 669 p.
– PREVOSTI MONCLÚS M. et al. (2017) : Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, el Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d’època romana i un important conjunt de terra sigillata, XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2016, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 2017, p. 25-42
– PRINCIPAL J. (1996) : Vaixella fina de vernís negre del poblat de Margalef (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pyrenae 27, 1996, p. 141-162
– PRINCIPAL J. et al. (2015) : Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera), i l’urbanisme complex d’un post avançat del nord-est de la Citerior, Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, p. 309-325
– PRINCIPAL J. et al. (2018) : El castellum romanorepublicà de Monteró 1 (Camarasa, la Noguera) : un post avançat del nord-est de la Citerior, in : Actes de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent, Balaguer i Lleida, 17 i 18 d’abril de 2015, 2018, p. 140-147
– PUCHE I FONTANILLES J. M., SORRIHES I FREIXES E. (1993) : La necròpolis d’Almenara i el seu entorn : una revisió cronològico-cultural, Urtx 5, 1993, p. 19-31
– PUIG A. M., MARTÍN A. (2006) : La colònia grega de Rhode (Roses, Alt Empordà), Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sèrie Monogràfica 23, 2006, 643 p.
– PUIGDEMONT MAS M. (2017) : El Casol de Puigcastellet (Folguerolles, Osona). Pla de conservació, museïtzació i divulgació, Treball Final de Grau, Universitat de Barcelona, 2017, 59 p.
– PUJOL À. et al. (2014) : El jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona) i el seu entorn. Resultats de les campanyes de prospecció i excavació 2010-2012, in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 100-104
– PUJOL À. et al. (2019) : El parc arqueològic de Puig Ciutat (Oristà, Osona), una realitat física i digital, in Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, 14 i 15 d’octubre de 2016, 2019, p. 201-211
– PUJOL I DEL HORNO J. et al. (1997) : El jaciment ibero-romà de Madà (Argentona, El Maresme), un posible cas de continuïtat d’assentament al territorium d’Iluro, in : Actes del Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol, 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Hispània i Roma, d’August a Carlemany, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXVI, 1997, p. 347-376
– PUJOL I DEL HORNO J., GARCÍA I ROSSELLÓ J. (1994) : El poblament ibèric dispers al Maresme Central : l’exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l’inici de la colonització agrícola fins al naixement d’Iluro, Laietània 9, 1994, p. 89-129
– RAFEL FONTANALS N. et al. (2015) : La necròpolis de les Obagues (Ulldemolins, Priorat, Tarragona) reconsiderada. A propòsit d’una intervenció de salvament, Revista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, p. 169-179
– RAFEL FONTANALS N., ARMADA PITA X. L. (2007) : Sobre la cronologia de la necròpolis del Calvari del Molar i l’horitzó funerari del bronze final - i primera edat del ferro a l’Ebre. Noves datacions absolutes, Cypsela 17, 2007, p. 149-159
– RAFEL I FONTANALS N. (2002) : Un trípode de tipo chipriotra procedente de La Clota (Calaceite, Teruel), Complutum 13, 2002, p. 77-83
– RAFEL I FONTANALS N. (2003) : Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès : les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 4, 2003, 100 p.
– RAFEL N. (2000) : El poblat del Calvari del Molar (Priorat) : excavacions Vilaseca, Revista d’Arqueologia de Ponent 10, 2000, p. 261-275
– RAFEL N. (2008) : El área minerometalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio, Revista d’Arqueologia de Ponent 18, 2008, p. 245-269
– RAFEL N., ARMADA X.-L. (2005) : Nous treballs al jaciment protohistòric del Calvari del Molar (Priorat, Tarragona). Campanyes 2001-2002, Tribuna d’ arqueologia, Núm. 2002-2003, 2005, p. 53-66
– RAMON I SARIÑENA E., MASSÓ I CARBALLIDO J. (1994) : El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvell del Camp, Baix Camp, Barcelona, Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya 11, 1994, 40 p.
– RAMÓN SARIÑENA E. (1992) : Les ceràmiques de vernís negre del poblat ibèric del Pla de Santa Bàrbara (Montblanc), Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Aplec de Treballs (Montblanc) 10, 1992, p. 117-141
– REVILLA CALVO V. (2006) : L’ocupació ibèrica i romana al Vilarenc (Calafell, Baix Penedès) : resultats de les darreres campanyes, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2004-2005, 2006, p. 157-178
– RIBAS SAN EMETERIO N. (coord.) (2008) : Catàleg de l’exposició : El Poblat Ibèric de la Torre dels Encantats, del 4 de setembre al 19 d’octubre de 2008, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, 2008, 32 p.
– RIPOLL PERELLÓ J. et al. (1965) : Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona), Madrid, Excavaciones Arqueológicas en España 40, 1965, 18 p. + 2 planches
– RIURÓ F. (1943) : El poblado ibérico de la Creueta, Ampurias V, 1943, p. 116-131
– ROCAFIGUERA I ESPONA M. de (2005) : Arquitectura ibèrica ausetana. Materials i tècniques de construcció al Jaciment de l’Esquerda (segle V aC), Fonaments 12, 2005, p. 235-250
– RODRÍGUEZ A. et al. (1984) : El material arqueològic del poblat ibèric de la Palomera (Serra de Finestres, la Garrotxa), Revista de Girona 106, 1984, p. 29-38
– RODRÍGUEZ CIFUENTES M. et al. (2007) : La fase carpetana de "El Malecón" (Madrid), in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 290-302
– RODRÍGUEZ DUQUE I. (1986-1989) : El jaciment de l’edat del ferro del Mas de la Cabra a Seròs (Segrià), Empúries 48-50, 1986-1989, p. 250-259
– RODRÍGUEZ LÓPEZ B. (2009) : Projecte d’adequació del poblat ibèric del Turó d’en Boscà, Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural, 2009, 130 p.
– ROIG BUXÓ J., COLL RIERA J.-M. (2007) : El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2006, 2007, p. 85-109
– ROIG BUXÓ J., COLL RIERA J.-M. (2010) : El jaciment de la Plaça Major de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) : L’assentament del neolític, el canal de l’edat del ferro i el vilatge de l’antiguitat Tardana, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2008-2009, 2010, p. 187-220
– ROIG J. et al. (2014) : Els assentaments del bronze final i la primera edat del ferro del paratge de Can Gambús-Can Feu (Sabadell, Vallès Occidental) : Una aproximació al poblament protohistòric de la vall del Ripoll, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 187-211
– ROJAS A. (2008) : El camp de sitges de Can Serra (Vilobí d’Onyar, La Selva), in : Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, L’Escala – Empúries, 6 i 7 de juny de 2008, 2008, Volum I, p. 169-176
– ROJAS RODRÍGUEZ MALO J.M., GÓMEZ LAGUNA A. (2012) : Las cabañas de la I Edad del Hierro del yacimiento de Dehesa de Ahín (Toledo), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 197-255
– ROJAS RODRÍGUEZ-MALO J.M. et al. (2007) : El yacimiento de la I Edad del Hierro de Dehesa de Ahín (Toledo), in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 72-106
– ROMERO GOU Í. (2017) : El món funerari romà : les necròpolis republicanes de Les Corts d’Emporion i del carrer Quart de Valentia (ss. II-I a.C.), Universitat de Girona, Treball de Final de Grau, 2017, 146 p.
– ROS A. (2005) : Les sitges ibèriques de la Bassa (Santa Margarida i els Monjos) : aproximació al període ibèric tardà a la conca del Foix, in : I Trobada d’Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, 2005, p. 185-191
– ROS A., BARRASETAS E. (2009) : El jaciment protohistòric de Mas Castellar (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) : un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la conca del Foix (segles VII-III aC), II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, 2009, p. 41-52
– ROS J., SOLANES E. (2001-2002) : La recerca arqueològica a Antona : estat de la qüestió, Revista d’Arqueologia de Ponent 11-12, 2001-2002, p. 277-290
– ROS MATEOS A. (2003) : El camp de sitges de Vinya d’en Pau (Vilafranca del Penedès), revalorització dels materials dipositats al Museu de Vilafranca, Revista d’Arqueologia de Ponent 13, 2003, p. 191-209
– ROS MATEOS A. (2004) : El dipòsit dels Tillans (Prades). Elements rituals del món ibèric, in : Actes de les primeres Jornades sobre el Bosc de poblet i les Muntanyes de Prades, Del règim senyorial a la gestió pública, Poblet, 12 i 13 de novembre de 2004, 2004, p. 393-404
– ROSILLO A. et al. (2010) : Resultat de les excavacions arqueològiques a la Serra del Mas Bonet, in : Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010, 2010, p. 51-59
– ROSILLO R., PALOMO A. (2006) : Prospecció i excavació arqueològica a la plaça 11 de setembre i entorn (Verges, Baix Empordà), in : Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d’octubre de 2006, 2006, Volum I, p. 155-157
– ROVIRA C. (1998) : Les premiers objets en fer de Catalogne (VIIe-VIe s. av. n. è.), in : FEUGĖRE M., SERNEELS V. (dir.), Recherches sur l’économie du fer en Méditerranée nord-occidentale, Monographie Instrumentum 4, 1998, p. 45-55
– ROVIRA I PORT J. (1998) : La daga de la cova de Joan d’Os. A propòsit de les espases, punyals i dagues del bronze final de Catalunya, Cypsela 12, 1998, p. 161-166
– ROVIRA I PORT J. (2004) : Sobre algunos moldes para elementos metálicos de prestigio del Bronce Final de Catalunya : Reflexiones sobre la funcionalidad y la especialización de los asentamientos a inicios del I milenio a. C., Madrider Mitteilungen 45, 2004, p. 258-273
– ROVIRA I PORT J. et al. (1997) : Solibernat : un model d’assentament protourbà en el Bronze final de Catalunya. Síntesi de les campanyes de 1981-1982, Miscel.lània Arqueològica (1996-1997), 1997, p. 39-82
– ROVIRA I PORT J., CASANOVAS I ROMEU A. (1993) : El depósito de brazaletes de Sant Aleix (Lleida) y los depósitos de objetos metálicos del Bronce Final en Cataluña, Complutum 4, 1993, p. 69-80
– ROVIRA I PORT J., SANTACANA I MESTRE J. (1982) : El yacimiento de La Mussara (Tarragona) : un modelo de asentamiento pastoril en el Bronce Final de Catalunya, Barcelona, Monografies Arqueològiques 2, 1982, 117 p.
– ROVIRA J. (1993) : El jaciment de Punta de Corregó (la Portella, la Noguera, Lleida), Revista d’Arqueologia de Ponent 3, 1993, p. 353-368
– ROVIRA J., PETIT À. (1996) : La unitat habitacional de Can Cortès (Sant Just Desvern, Barcelonès). Una cabana del Bronze Final a l’antic estuari del riu Llobregat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Sèrie monogràfica VIII, 1996, 75 p.
– ROVIRA M.C. (1997) : Uso y manipulación del metal en el asentamiento protohistórico de Els Vilars (Arbeca, Lleida) : Los materiales de cobre y bronce, Revista d’Arqueologia de Ponent 7, 1997, p. 213-227
– RUIZ ZAPATERO G. et al. (2012) : Los últimos Carpetanos, El oppidum de El Llano de la Horca (Santorgaz, Madrid), Catálogo de la exposición del Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid, Alcalá de Henares, 2012, 385 p.
– SABATÉ VIDAL V. et al. (2016) : Los esgrafiados sobre cerámica de Sigarra (els Prats de Rei, Barcelona), Palaeohispanica 16, 2016, p. 281-323
– SALAZAR N. (2015) : Śikaŕa : un oppidum amb orígens en l’Ibèric antic (els Prats de Rei, l’Anoia), in : Actes de les III Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Roda de Ter, 17, 18 d’octubre 2014, 2015, p. 125-130
– SALAZAR ORTIZ N. et al. (2016) : De Sigarra a Prats de Segarra : noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre l’ibèric antic i l’edat mitjana, Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2013-2014, 2016, p. 295-329
– SALAZAR ORTIZ N., RAFEL FONTANALS N. (2015) : La fortaleza ibérica de Sigarra : génesis y diacronía entre la Primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI a.C. – VI d.C.), in : RODRÍGUEZ MONTERRUBIO Ó et al. (coord.), Fortificaciones en la Edad del Hierro : control de los recursos y el territorio, 2015, p. 399-408
– SALES CARBONELL J., SÀNCHEZ GUISADO S. (2004) : Pla de la Roixela (Igualada, Anoia), in : Actes de les Jornades d’arqueologia i paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001, La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001, Volum I, 2004, p. 340-347
– SÁNCHEZ E., BARRASETAS E. (1989) : Memòria de les excavacions al jaciment de Can Rossell (Carrer J. Argila), Llinars del Vallès, 1989, 1989, 57 p.
– SÁNCHEZ I CAMPOY E. (1986-1989) : La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca, Empúries 48-50, Vol. II, 1986-1989, p. 282-291
– SÁNCHEZ I CAMPOY E. (1987) : L’assentament iberic rural de can Bonells, a la riera de Merlès, L’Erol 19, 1987, p. 37-39
– SÁNCHEZ I CAMPOY E. (1992) : Can Bonells, assentament rural d’època ibèrica al Berguedà (Sta. Ma. de Merlès), Quaderns de l’Àmbit de Recerques del Berguedà 2, 1992, p. 99-130
– SÀNCHEZ I CAMPOY E. et al. (1990) : Excavacions arqueològiques al Castell de Rubí. I Campanya : setembre 1986 : un assentament ibèric dels ss. V-IV a.C., Butlletí del Grup de col·laboradors del Museu de Rubí 33, març 1990, p. 100-121
– SÁNCHEZ I CAMPOY E. et al. (1995) : Dos assentaments rurals indígenes arran del camí de Parpers, Lauro 10, 1995, p. 3-10
– SANGUINO VÁZQUEZ J. et al. (2007) : El yacimiento de la primera Edad del Hierro de "La Cantueña", Madrid, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 108-116
– SANGUINO VÁZQUEZ J. et al. (2007a) : “El Colegio” (Valdemoro) : cambios materiales y estabilidad socioeconómica a mediados del Primer milenio a. C., in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 154-174
– SANMARTÍ E. et al. (1982) : Les troballes funeràries d’època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona), Ampurias 44, 1982, p. 71-102
– SANMARTÍ I GREGO E. (1982) : Una nova tomba del segle II a.C. de la necròpolis emporitana de Les Corts, Diputació de Barcelona, Servei de Cultura, Institut de Prehistòria i Arqueologia, Informació arqueològica 39, juliol/desembre 1982, p. 74-81
– SANMARTÍ I GREGO E. (1988) : Una estela de guerrer procedent d’Empúries, Fonaments 7, 1988, p. 111-114
– SANMARTÍ I GREGO E. et al. (1983-1984) : Les excavacions a l’àrea de pàrking al sud de la Neàpolis d’Empúries (informe preliminar), Empúries 45-46, 1983-1984, p. 110-153
– SANMARTÍ I GREGO J. (1993) : Una tomba de guerrer de la primera edat del ferro trobada a Llinars del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona), Granollers, Treballs del Museu de Granollers 1, 1993, 70 p.
– SANMARTÍ J. (1992) : El poblat del Puig Castellar, in : SANMARTÍ J. et al., Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet : dels origens al mon romà, Historia de Santa Coloma de Gramenet 1, 1992, p. 47-101 et p. 119-215
– SANMARTÍ J. (1996) : La ceràmica grega fina de l’assentament ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona). Segles VI-IV a.C, Pyrenae 27, 1996, p. 117-139
– SANMARTÍ J. (1997) : Els materials d’importació del poblat de l’Alzinar Gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, alt Penedès, Barcelona), in : Actes del Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol, 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Hispània i Roma, d’August a Carlemany, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XXXVI, 1997, p. 269-286
– SANMARTÍ J. (2013) : L’assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme), Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló 31, 2013, p. 97-110
– SANMARTÍ J. et al. (2003-2004) : Un ponderal amb inscripció ibèrica del poblat d’Alorda Park (Calafell), Fonaments 10/11, 2003-2004, p. 321-332
– SANMARTÍ J. et al. (2012) : El Castellet de Banyoles (Tivissa) : Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro, Archivo Español de Arqueología 85, 2012, p. 43-63
– SANMARTÍ J., SANTACANA J. (1992) : El poblat ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès), Barcelona, Excavacions Arqueològiques a Catalunya 11, 1992, 305 p.
– SANMARTÍ-GREGO E. (1994) : Dos punyals celtibèrics procedents del poblat ibèric del Turó del Vent (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, Barcelona), Lauro 6, 1994, p. 3-8
– SANMARTÍ-GREGO E. (1996) : La "Tumba Cazurro" de la necrópolis emporitana de "El Portitxol" y algunos apuntes acerca de la economía de Emporión en el siglo V a. C, Archivo Español de Arqueología 69, 1996, p. 17-36
– SANTOS RETOLAZA M. (2007) : Un depósito metálico en el poblado del Bronce Final de Sant Martí d’Empúries, in : CELIS SÁNCHEZ J., El hallazgo leonés de Valdevimbre y los depósitos del Bronce final atlántico en la Península Ibérica, Estudios y Catálogos (Museos de Castilla y León) 17, 2007, p. 298-312
– SARQUELLA S. (1970) : Porqueres. Inici de l’excavació d’un camp de sitges, Revista de Gerona 53, 1970, p. 62-65
– SCHUHMACHER T. X. (2012) : Un brazalete de marfil del yacimiento de Las Camas (Villaverde, Madrid), in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 373-390
– SENABRE M. R. et al. (1994) : Excavació d’urgències al Pou Nou-2, Memòria d’excavació, 1994, 164 p.
– SERRA RÀFOLS J. de C. (1941) : El poblado ibérico del Castellet de Banyoles (Tivissa - Bajo Ebro), Ampurias III, 1941, p. 15-34 + 23 planches
– SILGO GAUCHE L. (2005) : Una interpretación de la lápida ibérica de Civit (Tarragona), Acta Palaeohispanica IX, Palaeohispanica 5, 2005, p. 1067-1074
– SILGO GAUCHE L. (2018) : Nuevo estudio sobre la jarra ibérica escrita de La Joncosa (Jorba, Barcelona), Revista Portuguesa de Arqueologia 21, 2018, p. 99-113
– SOLER I SUBILS J., SERANGELI I DALMAU J. (2010) : Les ocupacions al Cau de les Guilles de Roses des del magdalenià fins a l’edat del bronze, Cypsela 18, 2010, p. 79-92
– SUBIRÀ M. E. et al. (2012) : La necròpolis d’incineració del Pi de la lliura (Vidreres, Girona) : una aproximació demogràfica, in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 145-151
– TARADELL-FONT N. (2003-2004) : Les monedes del Castellet de Banyoles de Tivissa (Baix Ebre, Catalunya). Noves troballes de les excavacions 1998-1999 i revisió de les anteriors, Fonaments 10-11, 2003-2004, p. 245-317
– TARRÚS I GALTER J. (1985) : El paratge del Reclau Viver (Serinyà) del neolitic al bronze final, in : Homenatge al Dr. Josep Maria Corominas, Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 1985, Volum 1, p. 239-262
– TARRÚS I GALTER J. (coord.) (2017) : El poblat neolític de Ca n’Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà). Les excavacions de 1987-1994 i 2001-2003, Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona, Girona, Sèrie monogràfica 27, 2017, 202 p.
– TARRÚS I GALTER J., BOSCH I LLORET À. (1990) : Els nivells postglacials de la cova d’En Pau (Serinyà, Pla de l’Estany), Cypsela VIII, 1990, p. 21-47
– TARRÚS I GALTER J., CARRERAS I VIGORÓS E. (2012) : Els recintes megalítics del Mas Baleta-III (La Jonquera, Alt Empordà), Cypsela 19, 2012, p. 123-139
– TARRÚS J. et al. (1982) : Puig Mascarró, Torroella de Montgrí, in : Les excavacions arqueologiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueologiques a Catalunya 1, 1982, p. 115-116
– TARRÚS J. et al. (2014) : Dues noves necròpolis tumulàries del Bronze Final-Ferro Inicial a l’Alt Empordà, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 423-434
– TERRATS JIMÉNEZ N., OLIVA POVEDA M. (2012) : Les urnes d’incineració aïllades del paratge arqueològic de Can Roqueta (Sabadell i Barberà del Vallès, Barcelona), in : ROVIRA HORTALÀ M. C. et al. (dir.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC) : metodologia, pràctiques funeràries i societat, Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Monografies 14, 2012, p. 127-132
– TOLEDO I MUR A., PALOL I SALELLAS P. DE (2006) : La necròpolis d’incineració del Bronze final transició a l’edat del Ferro de Can Bech de Baix, Agullana (Alt Empordà, Girona). Els resultats de la campanya d’excavació de 1974, Museu d’Arqueologia de Catalunya Girona, Sèrie Monogràfica 24, 2006, 306 p.
– TOLEDO MUR A. (1982) : La cova de les Monges. Un habitacle de l’Edat del Bronze, Cypsela 4, 1982, p. 69-90
– TORTAJADA COMECHE G. (2012) : Las herramientas de carpintería en la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia), Valencia, Archivo de Prehistoria Levantina XXIX, 2012, p. 289-308
– TREMOLEDA J. et al. (1987) : Recull i estudi dels materials romans a l’àrea de Banyoles, in : Homenatge Pere Alsius i Torrent, Centenari del Descobriment de la Mandíbula de Banyoles 1887-1987, Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1986-1987, 1987, p. 121-145
– TURON IZQUIERDO P. (2015) : La dama de Sant Llorenç. Inici de la romanització a Llagostera (Gironès, Girona), Quaderns de la Selva 27, 2015, p. 43-58
– URBINA D., URQUIJO C. (2007) : Cerro Colorado, Villatobas, Toledo. Una necrópolis de Incineración en el Centro de la Península, in : Zona Arqueológica - Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania, Registro arqueológico, secuencia y territorio, Volumen II, Número 10, Alcalá de Henares, 2007, p. 240-254
– URBINA D., URQUIJO C. (2012) : Cerro Colorado, una necrópolis de los primeros poblados de la II Edad del Hierro, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen II, Segunda Edad del Hierro, 2012, p. 149-168
– URBINA D., URQUIJO C. (2012a) : El Yacimiento de Las Lunas, Yuncler (Toledo) : una ciudad de cabañas, in : MORÍN DE PABLOS J., URBINA MARTÍNEZ D. (ed.), El primer milenio a.C. en la meseta central, de la longhouse al oppidum, Volumen I, Iera Edad del Hierro, 2012, p. 173-194
– URBINA D., URQUIJO C. (2015) : Objetos y personas : la necrópolis de Cerro Colorado y la arqueología de la Edad de Hierro en la meseta Sur, Madrid, Bibliotheca praehistorica hispana, Volumen 30, 2015, 315 p.
– URBINA MARTÍNEZ D. (2015) : Un asentamiento de la Primera Edad del Hierro en Torrique, Noblejas (Toledo), CuPAUM 41, 2015, p. 55-68
– URBINA MARTÍNEZ D. et al. (2005a) : Las actividades artesanales, in : QUERO CASTRO, S. et al. (coord.), El Cerro de La Gavia. El Madrid que encontraron los romanos. Catálogo exposición, Madrid, 2005, p. 177-211
– URBINA MARTÍNEZ D. et al. (2005b) : La vida cotidiana, in : QUERO CASTRO, S. et al. (coord.), El Cerro de La Gavia. El Madrid que encontraron los romanos. Catálogo exposición, Madrid, 2005, p. 147-175
– URBINA MARTÍNEZ D., GARCÍA VUELTA O. (2010) : Las Lunas, Yuncler (Toledo). Un depósito de materiales metálicos del Bronce Final en la Submeseta Sur de la Península Ibérica, Trabajos de Prehistoria 67, N.º 1, enero-junio 2010, p. 175-196
– URBINA MARTÍNEZ D., GARCÍA VUELTA O. (2013) : Cronología radiocarbónica de Las Lunas (Yuncler, Toledo), un gran poblado de fines de la Prehistoria en la Meseta Sur, Trabajos de Prehistoria 70, N.º 2, julio-diciembre 2013, p. 352-360
– VALENZUELA LAMAS S. (2008) : Ofrenes animals al jaciment ibèric d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès), in : Actes del I Congrés de Joves Investigadors en Arqueologia dels Països Catalans : la protohistòria als Països Catalans (Vilanova del Camí, 18 i 19 de novembre de 2005), 2008, p. 151-158
– VALENZUELA S. et al. (2010) : La fauna del jaciment de Mas d’en Gual (el Vendrell, Baix Penedès) en el context dels assentaments especialitzats d’època ibèrica, Revista d’Arqueologia de Ponent 20, 2010, p. 215-224
– VÁZQUEZ FALIP M. P. et al. (2005) : Actividades siderúrgicas en yacimientos de la primera edad del hierro próximos a la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro, in : Mineria y metalurgia históricas en el sudoeste europeo, Madrid, 23 al 27 de Junio de 2004, Madrid, 2005, p. 129-145
– VÀZQUEZ FALIP M. P. et al. (2015) : La Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià). Una “protociutat” de la primera edat del ferro en la confluència dels rius Cinca-Segre, in : BELARTE M. C. et al. (ed.), Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013), Arqueo Mediterrània 14, 2015, p. 193-202
– VÀZQUEZ M. P. (2000) : Les necròpolis dels camps d’urnes del bronze, ferro, i època ibèrica del Baix Segre. Aspectes cronològics i rituals, Revista d’Arqueologia de Ponent 10, 2000, p. 65-101
– VÀZQUEZ M. P. et al. (2006-2007) : El jaciment de la serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida). Estat de la qüestió, Revista d’Arqueologia de Ponent 16-17, 2006-2007, p. 63-110
– VÀZQUEZ M. P. et al. (2014) : El conjunt de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià) : un cas singular d’hàbitat des del bronze final a l’època ibèrica, in : La Transició Bronze final - 1a Edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns, XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà / Congrés Nacional d’Arqueologia de Catalunya, Puigcerdà, 17, 18 i 19 de novembre de 2011, Institut d’Estudis Ceretans, 2014, p. 213-223
– VELASCO I FELIPE C. (2007) : Can Viola (Montcada i Reixac). Les ocupacions del bronze, Monte Catano 9, 2007, p. 7-29
– VELAZA J. (1993) : Una nueva lápida ibérica procedente de Civit (Tarragona), Pyrenae 24, 1993, p. 159-165
– VERGĖS BOSCH J. M., LÓPEZ VILAR J. (coord.) (2008) : Valls i la seva història. Volum II, Prehistòria i histò̀ria antiga, Valls, Institut d’Estudis Vallencs, 2008, 400 p.
– VIDAL SÁNCHEZ A., PELEGERO ALCAIDE B. (2012) : Los monumentos escultóricos de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca-Alt Penedès), Cypsela 19, 2012, p. 211-234
– VIDAL SÁNCHEZ À., PELEGERO ALCAIDE B. (2014) : Les intervencions arqueològiques al jaciment de Cal Posastre (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2011-2012, 2014, p. 76-109
– VILA BONAMUSA Ll. (1992) : Excavació de Can Tabola (Montmeló), Lauro 3, 1992, p. 11-15
– VILA G. (2005) : Estudi dels materials de l’ocupació ibèrica de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), in : Món ibèric als Països Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs, XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003, Institut d’Estudis Ceretans, 2005, Vol. II, p. 809-819
– VILÀ I BOTA M. del V. (1999) : Figura antropomorfa de Montbarbat, Pyrenae 30, 1999, p. 253-256
– VILÀ I BOTA M. del V., BURGUEÑO VILLAREJO E. (1999) : Els objectes metàl·lics de Montbarbat (campanyes 1989-1997), Quaderns de la Selva 11, 1999, p. 241-250
– VILA I FÀBREGAS G. (2014) : Un centre d’explotació i d’emmagatzematge agrícola amb restes arquitectòniques conservades d’època tardoibèrica al Sector industrial El Rentador. Sector Sud (Calaf, Anoia), in : Actes de les II Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Vic – Museu Episcopal de Vic 13, 14 i 15 de desembre de 2012, 2014, p. 124-129
– VILA I FÀBREGAS G. et al. (2004) : Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell de Castelltallat (Sant Mateu de Bages, Bages), Volum 2, Annex I, 2004, 148 p.
– VILÀ M. del V. (1976) : El armamento de hierro de Capsech (Olot, Gerona), Pyrenae 12, 1976, p. 141-147 + 2 planches
– VILÀ M. del V. (1992) : El poblat ibèric de Montbarbat (Lloret de Mar, La Selva), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1990-1991, 1992, p. 107-114
– VILÀ M. del V. (1994) : Figura zoomorfa de Montbarbat, Pyrenae 25, 1994, p. 141-149
– VILASECA BORRÀS DE PALLEJÀ Ll. (1968) : Castellvell, in : Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias XXX, 1968, p. 351-352
– VILASECA CANALS A., ADIEGO ERAÑA P. (2002) : El centre de producció ceràmic de les Planes del Roquís (Reus, Baix Camp), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 1998-1999, 2002, p. 259-276
– VILASECA S. (1947) : El campo de urnas de les Obagues del Montsant (y la evolución de la Cultura de las Urnas en el sur de Cataluña), Archivo Español de Arqueología XX, 1947, p. 28-45 + 2 planches
– VILASECA S. (1956) : El Campo de urnas de la Tosseta (Guiamets, Prov. de Tarragona), in : Actas de la IV sesión del Congreso Internacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas, Zaragoza, 1956, p. 841-856
– VILLALBÍ PRADES Mª M. et al. (2002) : El poblat del castell d´Amposta (Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l´Ebre, in : Actes de les I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació, Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001, Ilercavònia 3, 2002, p. 159-169
– VIÑALS I CORTÉS J. (1996) : Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a ca l’Angusto (Cabrera de Mar. El Maresme), XII Sessió d’Estudis Mataronins, 25 de novembre de 1995, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 1996, p. 43-54
– VIÑALS I CORTÉS J. (1998) : Els Materials arqueològics de la sitja ibèrica de ca l’Angusto (Cabrera de Mar - el Maresme), in : Primeres Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme : homenatge a Rafael Esteban i Salvador : 16 de març de 1996, Publicació del Grup d’Arqueologia de Cabrera de Mar (GAC), El Maresme 1, 1998, p. 35-42
– VIÑALS I CORTÉS J. (2000) : Notícia sobre les habitacions ibèriques de can Borràs (Cabrera de Mar), in : Segones Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, 4 de Juliol 1998, Publicació del Grup d’Arqueologia de Cabrera de Mar (GAC), El Maresme 2, 2000, p. 16-29
– VIÑALS I CORTÉS J. (2014) : Actuació de salvament d’unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar), XXX Sessió d’Estudis Mataronins, 23 de novembre de 2013, Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria, 2014, p. 29-42
– VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ J. et al. (2015) : Ofrendas para una entrada : un depósito ritual en la Puerta Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia), Trabajos de Prehistoria 72, N.º 2, julio-diciembre 2015, p. 282-303
– VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ J. et al. (2017) : Un disco-coraza de hierro de la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia), Gladius XXXVII, 2017, p. 53-68
– ZABALA GARCÍA M. (2007) : Can Suari. Un assentament rural ibèric dels segles II-I aC a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Tribuna d’Arqueologia, Núm. 2005-2006, 2007, p. 169-190
– ZAMORA I MORENO D. et al. (1991) : Fortificacions a la Laeitània litoral : Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d’en Boscà (Badalona). Cap a un model interpretatiu de l’evolució del poblament ibèric català, in : MOLIST N., SÁNCHEZ E. (coord.), Fortificacions : la problemàtica de l’Ibèric ple (segles IV - III a.C), Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-7-8 i 9 de desembre de 1990, Manresa, 1991, p. 337-353
– ZAMORA MORENO D. et al. (2001) : El poblament a la Laietània central i septentrional durant el període ibèric ple. Una proposta d’organització territorial, in : MARTÍN ORTEGA A., PLANA MALLART R., Territori polític i territori rural durant l’edat del Ferro a la Mediterrània occidental : actes de la taula rodona celebrada a Ullastret del 25 al 27 de maig de 2000, Museu d’Arqueologia de Catalunya Ullastret, Girona, Monografies d’Ullastret 2, 2001, p. 203-226